dimarts, 25 de juliol de 2017

459) CRÒNICA QUATRE-CENTRES CINQUANTA NOU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA

Xavier García Albiol, home orquesta del PP. 
García Albiol assegura que el govern Rajoy “no permetrà” el referèndum català.  
L’historiador Martín Ramos --director de l'Arxiu d'Història del Socialisme de la Fundació Rafael Campalans-- no considera prou dignes el MIL-GAC i ni Ferrer Guàrdia.  
El Departament de Justícia de la Generalitat ha muntat una mostra amb 13 personatges per explicar la història de la presó Model els seus 113 anys d’història, amb Ferrer i Guàrdia i Puig Antich entre altres antics empresonats.  
Yoko Ono, Peter Gabriel i Éric Cantona també demanen que es deixi votar l’1 d’octubre. També destaquen les incorporacions de la Premi Nobel de la Pau Jody Williams, el cantautor Silvio Rodríguez i l'exfutbolista Hristo Stóitxkov.  
El Govern de la Generalitat anuncia que no facilitarà cap nom de funcionari al govern espanyol. Presentarà un recurs al TC contra la mesura de control setmanal dels comptes de la Generalitat per part del Govern espanyol.  


[Barcelona (República Catalana) 25/07/2017]   
L’AMIC DEL POBLE   

El sempre polèmic líder del PP català, Xavier García Albiol, ha assegurat que l'1-O no hi haurà "ni paperetes, ni urnes, ni cens". Albiol ha advertit que el Govern espanyol "no permetrà" que es faci el referèndum i que les paperetes que es comprin només es podran fer servir per a unes "eleccions autonòmiques".

Martín Ramos considera petit burgès Puig Antic i simplement un maçó Ferrer i Guàrdia  
La Model ja no té interns i ara és la seu d’una exposició que recrea la seva història.
El Departament de Justícia de la Generalitat ha muntat una exposició en una de les galeries de la presó Model de Barcelona, ja tancada i sense interns. L’historiador Agustí Alcoberro, com a comissari d’una exposició en l’edifici recuperat d’aquesta antiga presó barcelonina, ha volgut explicar la trajectòria d’aquesta indret amb 13 personatges que, durant una època de la seva vida, hi van viure. Entre els personatges escollits hi ha els independentistes Jaume Compte, Marcel·lí Perelló i Lluís Maria Xirinacs, el president de la Generalitat republicana Lluís Companys, els anarquistes Francesc Ferrer i Guàrdia i Salvador Puig Antich i els presos socials Gilda (famós transvestit) o el Vaquilla (famós delinqüent juvenil). I també un homenatge als 113 de l’Assemblea de Catalunya, detinguts el 1973.

Martín Ramos considera el MIL-GAC --que anava des de l’autonomia de Classe amb l’agitació armada pel Comunisme sense partits ni sindicats-- com un grup de joves de “classe mitjana acomodada” 
L’historiador José Luis Martín Ramos troba a faltar obrers, estudiants, militants stalinistes, socialdemòcrates i sindicalistes, entre d’altres, en un clar biaix ideològic en què considera que s’han sobrevalorat determinades ideologies i, en canvi, menystingut d’altres. “S’està fent una determinada política de memòria”, diu Martín Ramos, que troba a faltar noms com Otilio Alba, Tomàs Pons, Manuel Donaire, Numen Mestres, Joaquim Puig Pidemunt.., alguns dels quals afusellats pel franquisme, o sindicalistes com Joan Peiró, també afusellat per la dictadura de Franco. Així mateix, fa una crítica a la presència de l’estudiant de Medicina i militant comunista llibertari armat Salvador Puig Antich: “La memòria històrica és política. Puig Antich era un jove de classe mitjana assalariada, i de classe mitjana més acomodada eren la majoria dels altres membres del MIL. Aquell grup gairebé s’havia esmicolat poc abans de la detenció de Puig Antich. La seva mort, a garrot vil, va ser més un gest de brutalitat del règim que cap altra cosa”, afirma Martín Ramos.

MIL-GAC no era un col·lectiu antifranquista, era un conjunt de grups autònoms de combat contra el capitalisme i les seves diverses representacions, com ara stalinisme, socialdemocràcia o sindicalisme de gestió i integració del Capital 
José Luis Martín Ramos (Barcelona, 1948), catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en la història del moviment socialdemòcrata i stalinista al segle XX al Principat de Catalunya i a l’Estat espanyol. Va coordinar la ‘Historia del socialismo español’, dirigida per Manuel Tuñón de Lara, de la qual va redactar el volum quart (1989) i ha publicat la ‘Historia de la Unión General de Trabajadores’ (1998 i 2008). Sobre la història del PSUC ha publicat diversos llibres: ‘Els orígens del PSUC de Catalunya, 1930-1936’ (1977) i ‘Rojos contra Franco. Historia del PSUC, 1939-1947’ (2002) i, a L’Avenç, el 2012, ‘La rereguarda en guerra Catalunya, 1936-1937’. Prepar la segona part d’aquest llibre, ‘Territori capital. Catalunya, 1937-1939’. Ha estat codirector de L'Avenç entre 1993 i 1999, i director de l'Arxiu d'Història del Socialisme de la Fundació Rafael Campalans, entitat del PSC.
Aquest historiador diu que: “Quan els nostres nets o els nets dels nostres amics representin la lluita contra la Dictadura amb una samarreta amb la cara de Puig Antich no ens n’haurem d’estranyar. Serà el testimoni d’una altra batalla perduda”.
I afegeix que la seva “estupefacció” creix quan veu les imatges de la història de la Model i “no hi ha ni comunistes, ni socialistes ni obrers ni anarquistes”. En canvi, “veig un excés injustificable d’independentistes”, com Jaume Compte o Marcel·lí Perelló. I acaba aquesta reflexió dient que “es tracta d’un retrat grotesc de la Catalunya lluitadora i reprimida”. A més, Martín Ramos es pregunta si es tracta d’una qüestió d’incompetència o de sectarisme, i per ell, que ha treballat com a historiador, la Dictadura i la Transició, és “una batalla cultural per fer desaparèixer del país allò que molesta a persones que tenen una concepció estreta del seu propi país”. Per aquest historiador de la Fundació Rafael Campalans s’hauria d’haver fet una altra selecció o bé haver-hi posat altres personatges. Per exemple, creu que és de difícil justificació que no hi hagi cap dels dirigents stalinistes catalans que van trepitjar la Model durant el franquisme, quan amb un d’ells ja es feia l’homenatge a un partit com el PSUC, conegut com la formació dels 100 morts. “Ara serà la dels 100 oblidats”, es queixa.
A més a més, hi ha l’absència de cenetistes i faistes, així com d’estudiants i d’altres polítics com els socialdemòcrates, que també van ingressar a la Model.
Per la nostra banda, no ens agrada que es projecti a la Model el film que caricaturitza el MIL-GAC, el producte de Jaume Roures (Mediapro) ‘Salvador’, que justament dóna una imatge de grupet de “classe mitjana acomodada”. Aquí és on podem criticar Alcoberro. 

Yoko Ono, Peter Gabriel i Éric Cantona també i quasi cinquanta signatures més demanen que es deixi votar 
Yoko Ono, Stoichkov y Viggo Mortensen, a favor del referéndum catalán

Les adhesions de personalitats internacionals al manifest ‘Let Catalans vote‘ --en anglès, ‘deixeu votar els catalans’-- continuen creixent i el document ja té mig centenar de signatures. Des del 2014, ja s’hi han adherit sis premis Nobel. L’última a fer-ho ha estat Jody Williams, premi Nobel de la Pau del 1997, activista americana pels drets humans i coordinadora de la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersones.
Des del mes de juny, nou personalitats més han subscrit el manifest. En destaquen la cantant i activista per la pau Yoko Ono Lennon, el cantautor anglès Peter Gabriel i el cubà Silvio Rodríguez. També s’hi han sumat els ex futbolistes Éric Cantona i Hristo Stóitxkov.
Les resta de personalitats que se sumen a la crida mundial per a fer possible el dret de decidir del poble de Catalunya són Peter Jambreck, sociòleg, jurista i polític, pare de la Constitució d’Eslovènia; Heiner Flassbeck, ex-secretari d’estat del Ministeri de Finances d’Alemanya i cap de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament entre el 2003 i el 2012; i Costas Lapavitsas, ex diputat de Syriza i professor d’economia de la Universitat de Londres.
El manifest assenyala que la millor manera de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia i fa una crida al govern espanyol i les seves institucions perquè treballin juntament amb els seus homòlegs catalans per a permetre que els ciutadans de Catalunya puguin decidir sobre el seu futur polític i, posteriorment, estableixin negociacions de bona fe basades en el resultat del referèndum. El manifest declara que el fet d’impedir que les catalanes i els catalans votin contradiu els principis que inspiren les societats democràtiques, una afirmació particularment rellevant davant del nou intent polític d’impossibilitar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
Vegeu tot seguit la llista de signataris: 
Jody Williams, activista americana pels drets humans, coordinadora de la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersones i premi Nobel de la Pau; Yoko Ono Lennon, artista japonesa, cantant i activista per la pau; Hristo Stoitxkov, ex futbolista búlgar; Peter Gabriel, cantautor anglès, compositor de rock i activista pels drets humans; Éric Cantona, ex futbolista i actor francès; Silvio Rodríguez Domínguez, cantautor de la Nueva Trova Cubana; Peter Jambreck, sociòleg, jurista i polític, pare de la Constitució d’Eslovènia; Heiner Flassbeck, ex secretari d’Estat del Ministeri de Finances d’Alemanya i cap de la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) del 2003 al 2012; Costas Lapavitsas, ex diputat de Syriza i professor d’economia a la Universitat de Londres (School of Oriental and African Studies); Rigoberta Menchú, líder maia quitxé a Guatemala, ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO i premi Nobel de la Pau; Ahmed Galai, vicepresident de la Lliga tunisiana dels Drets Humans, membre del Quartet de Diàleg Nacional, i premi Nobel de la Pau del 2015; Mirta Baravalle, activista argentina cofundadora i presidenta de Madres de Plaza de Mayo;
Gerry Adams, polític irlandès, president del Sinn Féin; Angela Davis, activista i filòsofa afroamericana, professora a la Universitat de Califòrnia-Santa Cruz, Estats Units; Jason Y NG, membre i cronista del moviment polític pro-democràcia a Hong Kong “Revolució dels Paraigües”, president del PEN Club de Hong Kong; Piedad Córdoba, advocada i política, mediadora de l’acord humanitari entre les FARC i el govern de Colòmbia i líder de Colombianos y Colombianas por la Paz; José Bové, activista altermundista i sindicalista francès, eurodiputat verd; Irvine Welsh, escriptor escocès
Tsering Woeser, escriptora i poetessa tibetana; José Shulman, escriptor argentí i secretari nacional de la Liga Argentina por los Derechos Humanos; Hélder Mateus da Costa, dramaturg i director de teatre portuguès; Hans Ulrich Gumbrecht, pensador alemany, catedràtic de Literatura Comparada a la Universitat de Stanford; Viggo Mortensen, actor de cinema nord-americà; Desmond Tutu, arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau; Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí i premi Nobel de la Pau.
Dario Fo, dramaturg italià i premi Nobel de Literatura (1926-2016); Zygmunt Bauman, sociòleg polonès (Leeds) (1925-2017); Ken Loach, director de cinema anglès; Noam Chomsky, lingüista nord-americà (MIT); Saskia Sassen, sociòloga holandesa (Columbia); Richard Sennett, pensador nord-americà (NYU); Harold Bloom, crític literari nord-americà; Paul Preston, historiador i hispanista anglès (LSE); António Lobo Antunes, escriptor portuguès; Ignacio Ramonet, periodista i ex director de Le Monde Diplomatique; Johan Cruyff, ex futbolista holandès (1947-2016); Ronald Kasrils, escriptor sud-africà, antic activista antiaparheid i ministre; Wuer Kaixi, dissident xinès, líder de les protestes estudiantils de Tian’anmen; Hu Jia, blocaire i premi Sakharov per la Llibertat de Pensament del Parlament Europeu; Tariq Ali, escriptor i activista paquistanès; Ambler Moss, antic ambaixador dels Estats Units; Andrea Camilleri, escriptor i director teatral italià; Colm Tóibín, escriptor irlandès; Bill Shipsey, fundador d’Art for Amnesty International; Peter Sís, escriptor i il·lustrador nord-americà, Premi Hans Christian Andersen; Bořek Šípek, arquitecte txec (1949-2016); Saúl Hernández, music mexicà; Pēteris Vasks, compositor new age letó, i Mārtiņš Brauns, compositor letó, autor de l’himne de la Via Bàltica.

La Generalitat anuncia que no facilitarà cap nom de funcionari al Govern espanyol  
El Govern de la Generalitat tenia una ordre imposada pel Govern espanyol de dir abans de demà dimecres de quins eren els funcionaris que haurien d’informar setmanalment de tots els moviments de comptes de la Generalitat per a controlar que no hi hagués ni un sol euro que servís per al finançament el referèndum. Doncs bé, el vicepresident, Oriol Junqueras, ha anunciat que no pensaven facilitar cap nom de cap treballador públic al Govern espanyol. “El Govern vol protegir els treballadors públics i som els membres del Govern els que assumim les responsabilitats de les nostres decisions. Per tant, no facilitarem la llista de treballadors públics que afecten 183 entitats vinculades a la Generalitat. Som els membres del Govern els que facilitarem les peticions d’informació”, ha dit. Segons que diu Junqueras, doncs, és als membres de l’Executiu de la Generalitat que el Govern espanyol s’haurà d’adreçar. I aleshores traspassaran la petició d’informació al Departament de la Vicepresidència, que la passarà a la intervenció general perquè la passi a Govern espanyol.
El vicepresident recorda, a més, que el Govern espanyol pot disposar de la informació sobre el funcionament dels comptes cada mes i que també és pública a la web.
El Govern de la Generalitat recorrerà contra el control de comptes setmanal que ha imposat el Govern espanyol al Tribunal Constitucional. Deixa clar que aquest primer recurs és imprescindible per a exhaurir la via judicial interna abans de recórrer a instàncies internacionals.
A més, Junqueras ha afegit que, amb aquesta mesura, el Govern espanyol no podia aturar pas el finançament del referèndum. “És evident que el govern de Catalunya no fa el referèndum utilitzant el FLA. Si diuen que volen tallar el FLA és evident que no aturaran pas el referèndum, sinó que aturaran, o ho intentaran, el bon funcionament dels proveïdors de serveis”.

“El Govern espanyol es tallarà a si mateix” 
Junqueras explica que el Govern espanyol ha demanat informació sobre 183 entitats, entre les quals hi ha el Banc de Sang i Teixits. “No té cap mena de sentit. Demanen informació sobre l’Institut Català d’Oncologia. El Govern espanyol vol fer creure que es fa un referèndum a través de l’Institut Català d’Oncologia?”, diu. I afegeix: “Cal recordar que la major part del FLA cobreix el venciment del mateix FLA. El Govern espanyol tallarà el venciment del FLA. Es tallarà a si mateix”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada