 |
| Barricades en la Rambla de Barcelona el 19 de Juliol de 1936. |
La Moncloa s’inclina enfront Catalunya per la Llei de Seguritat Nacional en comptes de l’article 155 de la Constitució espanyola, segons el diari unionista El Mundo.
L’Arxiu Nacional de Catalunya publica els 66.590 noms de les persones i de les 15 entitats que van patir consells de guerra franquistes o diligències prèvies militars a Catalunya, la majoria militància llibertària, com ara Oriol Solé Sugranyes, Salvador Puig Antich i Manuel Sabaté Llopart.
El Parlament de Catalunya va anul·lar per unanimitat tots els processos militars ara fa una setmana.
Regidors i regidores de Guanyem Badalona en Comú, Sant Adrià en Comú, SOM Gramenet, Compromís per Cerdanyola i COP - Compromís per Ripollet impulsen la campanya ‘República des de baix’.
[Barcelona (República Catalana) 08/07/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El govern Rajoy, segons el destacat diari unionista El Mundo, s’inclina enfront Catalunya per aplicar la Llei de Seguritat Nacional en comptes del conflictiu article 155 de la Constitució del Regne d’Espanya, una llei creada en 2015 gràcies a un acord entre el PP i el PSOE, aleshores ja liderat per Pedro Sánchez, amb el qual ara mateix Marian Rajoy negocia el vistiplau del PSOE en la seva aplicació l’1 d’octubre a la Comunitat Autonòmica de Catalunya. La Llei de Seguretat Nacional faculta directament al president del Govern espanyol, via real decret, per a decretar una «situación de interés para la seguridad nacional» i organitzar una estructura que garanteixi «la defensa de España y sus principios y valores constitucionales». La dificultat política en aplicar l’article 155 de la Constitució consisteix en que solament compta, de moment amb el suport del PP i de Ciutadans, ja que des de les files del PSOE, la seva portaveu parlamentària, Margarita Robles, es mostrà el dijous contrària a donar suport a una resolució en aquesta línea per part del govern Rajoy. Segons les fonts consultades pel diari El Mundo, davant aquesta perspectiva i vistes sobre la taula totes les opcions per a frenar el procés català si es posen les urnes l’1 d’octubre, l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional és l’opció que ha escollit el Govern espanyol ara per ara, ja que fou creada pel consens entre PP i PSOE va poc temps , el setembre de 2015 (fou publicada en el BOE el 29 d’aquell mes), cosa que en principi evitaria un cisma polític rellevant amb el PSOE. Aleshores el projecte del govern Rajoy fou esmenat a fons pel PSOE. El text fou pensat precisament per fer front a una situació que posi en risc l’ordre constitucional espanyol.
REUNIONS ENTRE L’ENTORN DE RAJOY I EL MINISTERI D’INTERIOR PER ESTUDIAR L’APLICACIÓ A CATALUNYA DE LA LLEI DE SEGURETAT NACIONAL
En el decurs de les últimes setmanes s’han celebrat diverses reunions entre responsables de La Moncloa i del Ministeri d’Interior en les que s’ha estudiat la viabilitat d’aquesta opció d’excepció per aplicar al Principat de Catalunya. Si finalment el Govern espanyol es decanta per aquesta llei de setembre de 2015 en comptes de l’article 155 de la Constitució, el moment d’aplicar la Llei de Seguretat seria quan es donin els passos decisius i per escrit vers la convocatòria del referèndum d’autodeterminació del diumenge 1 d’octubre, segons apunten fonts properes al govern Rajoy a que es refereix el diari El Mundo en la seva edició d’aquest dissabte.
UNA LLEI D’EXEPCIÓ DEL PP I DEL PSOE
El text contra l’autodeterminació dels pobles ibèrics pactat el setembre de 2015 entre el PP i el PSOE és clar: «Se entenderá por seguridad nacional la acción del Estado dirigida a proteger la libertad, los derechos y bienestar de los ciudadanos». La llei estableix una fase inferior a la declaració de l’estat d’alarma o d’excepció: la «situación de interés para la seguridad nacional».Es tracta totes elles de moments en els quals el Govern espanyol amplia les seves facultats. En el cas de la Llei de Seguretat, es contempla que el president del Govern espanyol assumeixi una sèrie de funcions per poder donar ordres en tots els àmbits de l’Estat, també a totes les Forces i Cossos de Seguretat del Regne d’Espanya. En l’article 24 de la norma s’estableix que «la situación de interés para la seguridad nacional se declarará por el presidente del Gobierno mediante real decreto». Això suposa una diferència important amb l’article 155 de la Constitució, ja que la seva aplicació requereix un tràmit parlamentari. La declaració d’aquesta «situación de interés para la seguridad nacional» ha d’esmentar «la definición de la crisis», «el ámbito geográfico del territorio afectado» i «la duración y, en su caso, posible prórroga». També, contempla el «nombramiento de una autoridad funcional», i en tal cas s’ha de «determinar sus competencias para dirigir y coordinar las actuaciones que procedan».En el procés català, al nostre entendre, possiblement seria Enric Millo, que actuaria com a virrei de Catalunya, mentre el PSC passaria a ser considerat per a tothom un força colonial d’ocupació mentre a nivell del Regne el PSOE seria considerat sempre més una de les dues crosses del PP, l’altre Ciutadans. I veuríem que faria en aquest cas la burgesia nacional basca, el PNB.
MÉS RECURSOS POLICIALS I LÒGISTICS PER AIXEFAR LA SOBIRANIA CATALANA
Igualment, s’han de determinar «los recursos humanos y materiales necesarios para afrontar la situación de interés para la seguridad nacional, previstos en los correspondientes planes de preparación y disposición de recursos, así como otros recursos adicionales que se requieran en cada caso».
MOSSOS I POLICIES LOCALS ESTATALITZATS CONTRA CATALUNYA
Lectura de la situació traçada a partir del rei decret que signaria el Borbó per esclafar les urnes tot imposant un règim dictatorial de virregnat espanyol al Principat de Catalunya. El Govern de la Generalitat (Junts pel Sí) seia considerat il·legal i es quedaria sense cap agent de policia, ja que els Mossos d’Esquadra passarien de Policia Autonòmica a pertànyer al Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya igual que en el cas de les policies locals, que ja no pertanyerien als ajuntaments.
Davant aquesta situació, abans que el Parlament de Catalunya aprovi la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, segurament l’1 de setembre, i tot seguit Carles Puigdemont convoqui el referèndum, el Govern de la Generalitat hauria d’impulsar, estructurar i finançar una milícia voluntària, del tot secreta però molt preparada, per poder substituir el cos del Mossos d’Esquadra i també les policies locals a partir del primer minut d’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional del Regne d’Espanya.
En cas que el govern de Junts pel Sí vulgui fer un pas vers el precipici i es vulgui suïcidar al no formar la milícia nacional popular catalana que mantingui l’ordre públic democràtic a Catalunya enfront totes les forces faccioses que vulguin trencar les urnes de l’autodeterminació i aixafar les llibertats democràtiques formals al Principat, aleshores el proletariat i les capes populars haurien de proclamar des de baix la República i conformar en cada barri, en cada poble i en cada comarca comitès de mobilització amb el suport de destacaments proletaris autoorganitzats en milícies que defensin les llibertats i la independència nacional catalana en aquest racó mediterrani en el sud d’Europa. Només hi ha dues opcions enfront la repressió totalitària de la monarquia espanyola: milícies decretades per la mateixa generalitat o destacaments proletaris organitzats en milícies de la llibertat.
PUBLICATS ELS NOMS DE TOTES LES PERSONES IMPLICADES PELS TRIBUNALS MILITARS A CATALUNYA FINS A LA FI DEL FRANQUISME
 |
L'última foto de Manuel Sabaté Llopart
|
Una jornada històrica va tenir lloc al Parlament de Catalunya el passat 29 de juny. El ple va aprovar per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anul·lava els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978 a Catalunya. Ara, l'Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat el llistat exhaustiu amb els 65.590 noms de les persones condemnades o víctimes de diligències prèvies militars i similars i les 15 entitats condemnades.
Tal com ha informat la Generalitat en una nota de premsa, la publicació de la llista es deu a l'aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes durant la dictadura de Franco. Aquesta llei l’encomana a fer pública una relació de persones a les quals es van instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars) i també l'autoritza a actualitzar la llista si l’Arxiu Nacional té coneixement de l’existència de processos que no s’han inclòs en la relació inicial.
La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament: 66.590 són persones físiques i 15 són persones jurídiques. Hi ha persones a les quals es va instruir més d’un procediment. Així doncs, la relació inclou cognoms i nom de la persona represaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. També inclouen les persones que van ser executades entre les quals Lluís Companys, president de la Generalitat,o els llibertaris Salvador Puig Antich i Manuel Sabaté Llopart.
REGIDORS I REGIDORES DE BADALONA, SANT ADRIÀ DE BESÒS, GRAMENET, CERDANYOLA I RIPOLLET IMPULSEN LA CAMPANYA ‘REPÚBLICA DES DE BAIX’
Joan Belda, secretari general de Podem a Sant Adrià de Besòs i regidor de Sant Adrià en Comú, ha dit que «és la gent del cinturó metropolità qui més interès té en què tot es remogui i que tot canviï i, per tant, a qui més interessa que arribi la República el més aviat possible».
La tinent d’alcaldia de Cerdanyola Elvi Vila (Compromís per Cerdanyola) ha explicat que «l’enfrontament democràtic entre el poble català i l’Estat espanyol és la traducció pràctica, en aquest moment i al nostre país, de l’enfrontament entre la majoria de la gent i la casta».
Per la seva banda, Aitor Blanc de SOM Gramenet, ha insistit en què els «municipis han de col·laborar amb el referèndum perquè és l’alternativa democràtica al bloqueig de l’Estat».
L’exdiputada de la CUP i actual tinent d’alcaldia de Ripollet per Decidim Ripollet, Pilar Castillejo, ha reivindicat l’1 d’octubre com la moció de censura de veritat al règim del 78, «ara tenim l’oportunitat de tombat al PP i als sectors més conservadors de l’Estat», ha dit.
Ha conclòs la roda de premsa el també tinent d’alcaldia de Badalona per Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, amb la idea que «el SÍ al Referèndum comporta una gran revolució democràtica que ajudarà a què altres pobles puguin també deslliurar-se d’aquells que els hi fan la vida impossible», insistint que aquest «és un procés per canviar-ho tot a la Península Ibèrica i al sud d’Europa».
Aquesta campanya autogestionada pretén aglutinar i organitzar el màxim de persones i voluntaris de diverses ciutats de Catalunya per guanyar el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre i construir la República Catalana. Només unes hores després de la publicació del web ja s’han començat a rebre les primeres adhesions i donatius econòmics.
Signen la presentació de la campanya a la pàgina web, en nom de tot l’equip impulsor, Jose Téllez i Laia Sabater de Guanyem Badalona en Comú; Joan Belda i Alex Benito, de Sant Adrià en Comú; Aitor Blanc i Alba Calvo de SOM Gramenet; Maurici Jaumandreu i Elvi Vila de Compromís per Cerdanyola; i Pilar Castillejo i Fran Sánchez de COP - Compromís per Ripollet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada