divendres, 30 de juny del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 30 de juny de 1988 mor a Lorda (Bigorra) l'anarcosindicalista i dramaturg Vicent Artés Tornero.

Vicent Artés TorneroTreballava com a oficial de far en el Cos de Fars de Senyales Marítimes de l'Autoritat Portuària i en 1931 estava destinat a Santa Cruz de Tenerife. 
 Durant la guerra entrà en la Marina i va ser destinat al far del cap de Creus, a Cadaqués, on en 1936 desbaratà diversos intents de desembarcament de les tropes feixistes a la Costa Brava. 
 
Vicent Artés Tornero: 
El 30 de juny de 1988 mor a Lorda (Alt Pirineu, Bigorra, Gascunya, Occitània) l'anarcosindicalista i dramaturg Vicent Artés Tornero. Havia nascut en 1902 a Cullera (Ribera Baixa, País Valencià).
Quan era adolescent entrà a formar part del moviment llibertari. Entre 1919 i 1923 fou mestre racionalista d'una escola organitzada per la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Cullera.
En 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera clausurà l'escola, marxà cap a Barcelona, on milità, estudià i treballà com a corrector en una editorial.
Posteriorment entra a fer feina com a oficial de far en el Cos de Fars de Senyales Marítimes de l'Autoritat Portuària i en 1931 estava destinat a Santa Cruz de Tenerife (Tenerife, Illes Canàries).
Durant la guerra entrà en la Marina i va ser destinat al far del cap de Creus, a Cadaqués (Alt Empordà), on en 1936 desbaratà diversos intents de desembarcament de les tropes feixistes a la Costa Brava.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 creuà els Pirineu i a l’exili patí els camps de concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Va ser destinat a fortificar la Línia Maginot i després passà per indisciplina al camp de concentració de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània, Occitània), on s'encarregà d'enterrar els jueus assassinats.
Quan acabà la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Lorda, amb la seva companya que aconseguí passar la frontera, on treballà de mecànic en una fàbrica d'aviació i participà en la fundació de la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili de la localitat, de la qual ocupà càrrecs de responsabilitat.
Va escriure nombroses obres teatrals (La Santa Família, Hoy las ciencias adelantan, Fantasía española, etc.), moltes de les quals van ser representades per grups escènics del Moviment Llibertari. El 16 d'octubre de 1949 el seu drama social Polos opuestos va ser representat pel grup teatral marsellès «Acracia» a Tarba (Alt Pirineu, Bigorra, Gascunya, Occitània).
En 1960 col·laborà en el llibre conjunt Salvador Seguí. Su vida, su obra.
En 1961 representà Lorda en el Congrés cenetista de Llemotges (Alta Viena, Llemosí, Occitània).
Formà part del teatral «Grupo Artístico Iberia». Col·laborà en la premsa llibertària, com ara Boletín Confederal, Boletí Informativo, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Inquietudes, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Umbral, etc. Els seus últims anys milità a Tarba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada