Nord-est Llibertari: El jutge arxiva la causa per desobediència contra l’edil de la CUP a Vic, Joan Coma

dimecres, 21 de juny del 2017

El jutge arxiva la causa per desobediència contra l’edil de la CUP a Vic, Joan Coma

Conclou que la moció sobiranista aprovada va ser només "un acte purament polític"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/06/2017

Vic (Osona).-

Segons l’agència Europa Press un jutge de Vic (Osona) ha arxivat la causa oberta contra el regidor que milita en la CUP de la localitat Joan Coma, investigat per suposada desobediència i prevaricació, en considerar que una moció que l’Ajuntament vigatà va aprovar de suport a la ‘desconnexió’ de Catalunya “no passa de ser un acte purament polític”. En un acte al qual ha tingut accés Europa Press, el Jutjat d’Instrucció 5 de Vic ha decretat l’arxiu, després de rebre la causa de l’Audiència Nacional del Regne, que el va exculpar d’incitació a la sedició en concloure que l’expressió de Coma en el ple municipal que “per fer una truita cal trencar els ous” no pot ser considerat una crida a la sedició. En arxivar la causa per suposada sedició, l’Audiència Nacional va enviar el cas al jutjat d’instrucció de Vic perquè valorés si podria haver comès desobediència i prevaricació, delictes pels quals aquest jutjat seria el competent.

LA MOCIÓ

El 9 de desembre del 2015, l’Ajuntament de Vic va mostrar el seu suport a la proclamació del Parlament de Catalunya, de novembre del mateix any, d’inici de la ‘desconnexió’ del Principat de Catalunya amb la resta del Regne d’Espanya. Segons el jutge, Coma va votar, al costat d’altres regidors, a favor de la moció aconseguint que s’aprovés, la qual cosa “no reuneix els caràcters que el tipus penal de prevaricació exigeix per a l’atribució d’aquest delicte a l’investigat”. Recorda l’acte que la moció del ple de l’Ajuntament vigatà la van votar la majoria dels edils i, per tant, “no només amb la voluntat unilateral de l’investigat, doncs aquest últim manca de tals atribucions en ser un mer regidor”. “El mateix contingut de la moció de l’Ajuntament de Vic, unit a la finalitat pretesa per la mateixa (mostrar el suport explícit a la resolució del Parlament i el consegüent rebuig a la decisió del Tribunal Constitucional que la va declarar nul·la) no passa de ser un acte purament polític”, raona el jutge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...