Jodorovich: el clan de clans

Luisa Jodorovich. 

La història d'una nissaga d'atracadors considerats els «enemics públics número u» a Girona als 80.  

Tot va començar a l’Escala l’estiu de 1968 amb una versió domèstica de Bonnie and Clyde.  

Entre juny i juliol de 1968, a bord de cotxes de gran cilindrada, Luisa Jodorovich, Antonio Moreno, Eugenio Amaya i Rosa Salgueró a l'Escala, Sant Pere Pescador, l'Estartit, Pals, Palafrugell, Calonge, Platja d'Aro i Blanes assaltaven turistes estrangers i feien anar de bòlit la Guàrdia Civil.  

Hi va haver una persecució a l’Escala contra ells a trets per part de la Guàrdia Civil.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/05/2017 

L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà).-  

Llegim al Diari de Girona que a les beceroles de l'estiu de 1968, poc després que esclatés el Maig del 68, la Guàrdia Civil va enxampar, a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), Antoni Moreno Batista, dit el Mulato, i Luisa Jodorovich. «Una espectacular persecució», amb trets i tot, va acabar amb el Seat 1.500 en què anaven els fugitius aturat bruscament al mig de la carretera, segons recollia l'edició de Los Sitios del 7 de juliol d'aquell any. Luisa Jodorovich, Antonio Moreno, Eugenio Amaya i Rosa Salgueró, acabaven d'escriure el primer capítol d'una història gairebé interminable protagonitzada pel clan de clans a casa nostra: els Jodorovich. Van començar a provocar estralls fa gairebé mig segle i ningú no dona per desactivada del tot la d'antuvi batejada com «la banda dels quatre» però que, en realitat, va arribar a estar integrada per un centenar de membres de les famílies Jodorovich, Alunda, Cuenca, Moreno i Estajanovich, entre d'altres.

Entre juny i juliol de 1968 van començar assaltant turistes estrangers a la Costa Brava: entre d'altres pobles, a banda de l'Escala, a Sant Pere Pescador, l'Estartit, Pals, Palafrugell, Calonge, Platja d'Aro i Blanes. Ho feien a bord de cotxes de gran cilindrada (BMW, Mazda, Volkswagen, Alfa Romeo, Porsche...); intimidaven les víctimes i els robaven tot el que duien al damunt. Aquells dies la Guàrdia Civil de les casernes de la Costa Bava anava de bòlit. Les denúncies feien tremolar els teclats de les màquines d’escriure dels comandants de Puesto. Feia poc havien vist al cinema el film  ‘Bonnie and Clyde’, aquell film nord-americà estrenada el 1967. La pel·lícula està basada en fets reals dels anys 1930, i narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amèrica del Nord deixant darrere seu un rastre de delictes, fent anar de cul la policia estatunidenca.

El clan va fer anar de corcoll la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, fins al punt que només el 1990 van perpetrar més de seixanta atracaments. Eren, en paraules del governador civil de Girona del 1985 al 1996, Pere Navarro, «delinqüents senyors» de Barcelona; allà hi tenien propietats i terrenys i el refugi, sobretot als barris del Camp de la Bota, a Barcelona, i de la Mina, a Sant Adrià del Besós, on localitzar-los era missió impossible. També s'amagaven ocasionalment a Font de la Pólvora, a Girona.

Amb els anys, els Jodorovich van passar de ser bandolers de carretera altament efectius a traficants de droga i d'armes a l'engròs: el febrer de 2016 els Mossos d'Esquadra irrompien en 27 domicilis de la Mina i detenien Antonio Montero Jodorovich --fill de l'últim patriarca conegut de l'estirp, Aquilino Montero Jodorovich-- en qualitat de proveïdor d'estupefaents. L'operació Titán , que va arribar a mobilitzar fins a 1.300 agents, va tenir en l'assalt policial al «supermercat de la droga» que els Jodorovich gestionaven a la Mina un dels moments culminants, la tardor de 2015, amb 83 detencions i 71 escorcolls. El 20 de juny de 2012, l'Audiència de Barcelona condemnava 17 membres del clan a 180 anys de presó per tràfic de cocaïna; uns mesos després el Tribunal Suprem revocava la sentència i absolia nou membres de la banda, entre els quals s'hi comptava el patriarca Aquilino.

La tarda del 20 d'abril de 1986 Edgar William Fowler, britànic establert a l’Empordà, es dutxava al seu xalet de la urbanització Santa Caterina de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà). Estava sol; la seva esposa, Andrey, havia anat a trucar des d'una cabina. En sortir del bany, Fowler va trobar-se dos lladres dins de casa. Un d'ells li va etzibar sis ganivetades que van resultar mortals. Va ser un fet que va posar el cognom Jodorovich en boca de tothom. Al novembre d'aquell any, un jutjat de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) processava quatre persones com a presumptes autors dels fets, una de les quals era Magdalena Jodorovich Stanovich, nascuda a Girona, de nacionalitat iugoslava i germana de Luisa, la matriarca de la nissaga. El tribunal la va condemnar a 28 anys per un delicte de robatori amb homicidi. Tot i que no van comparèixer al judici, Francisco López Pérez, José María López García i Ana Alunda Jodorovich, filla de Magdalena, van participar en l’homicidi d’Edgar William Fowler.  Tampoc hi va assistir a la vista un pèrit de la defensa, el psiquiatre barceloní Luis Miguel Álvarez Carmona. A la pregunta formulada per telèfon per Diari de Girona tot just fa uns dies sobre si recorda com era Magdalena, Álvarez Carmona respon amb una evasiva: «Uf. Han passat molts anys. No me'n recordo. Afirmar el contrari seria mentir». Les forces i cossos de seguretat de l’Estat consideraven Magdalena Jodorovich com una delinqüent «especialment violenta», ja que en una ocasió Magdalena va arribar a fugir de la Policia Local al volant d'un cotxe patrulla. Va succeir a l'Escala, un diumenge de novembre de 1984: ella i altres Jodorovich deambulaven per una urbanització del poble. L'avís d'una veïna va posar en guàrdia la Policia Local de l’Escala, que va acudir-hi. En veure els agents, el BMW en què viatjaven els sospitosos va fugir a tota velocitat. Aprofitant uns instants de confusió, Magdalena va posar-se al volant del cotxe patrulla de la Policia Local de l’Escala i va escapar. Els policies municipals  la van seguir. La dona no va parar fins que un tret disparat per un dels agents va rebentar-li una roda del darrere.

L'estiu del 89 el socialista Pere Navarro encara dirigia el Govern Civil de Girona («recordo els Jodorovich, és clar que sí... Però de detalls no en puc donar massa, fa molt de temps», comenta), segons publica el Diari de Girona. De juliol a agost d'aquell any la banda va cometre dotze atracaments a la demarcació de Girona. No delinquien, però, cada dia: els «enemics públics número u» de l'època feien «festa» els dimecres i els diumenges. Tenien llicència per descansar.

Rebeca Carranco informava en l'edició del diari El País del 13 de maig sobre l'enterrament, en un mausoleu del cementiri de Montjuïc, a Barcelona, de Luisa Jodorovich, la matriarca, que al desembre hauria complert 81 anys. Va néixer al barri de Sants l'any 1936. Filla de Mateo, fugit de Romania, i d'Ana, hongaresa, es va casar amb Antonio Montero Batista amb només 13 anys.

En l'últim episodi de la llarga sèrie familiar, succeït el febrer de l'any passat, els Mossos d’Esquadra detenien a la Mina un nét de Luisa, que l'any 2006, explicava en el llibre ‘Por qué dejé la delincuencia’ (Acidalia) que déu l'havia ajudat a sortir del mal camí.

La primera imatge de Luisa Jodorovich va ser publicada per Los Sitios l'any 1968: «Esta silueta corresponde a Luisa Jodorovich, que junto a otros tres gitanos fue detenida en La Escala, acusada de importantes robos».

«He sigut rica, immensament rica, però els diners aconseguits fent el mal no condueixen a la felicitat», explicava Luisa.