MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 d'abril de 1899 neix a Loches el militant anarquista Ferdinand Félix Fortin

Fortin restà fins el darrer moment de la resistència a Catalunya en el seu càrrec de responsable de la propaganda llibertària en la guerra vers l’exterior i no passà la frontera del Pirineu durant la Retirada de febrer de 1939 fins "l’últim minut en companyia dels darrers representants de la secció de defensa del Comitè Nacional de la CNT-FAI" cosa que li comportà, encara que era de nacionalitat francesa, ser internat al camp de concentració d’Argelers de la Marenda: "...No es pot imaginar el que era aquesta platja, les nits i el fred. Tothom barrejat. Soldats, oficials, policies espanyols, pagesos, obrers, burgesos, professions liberals, militants, representants oficials, antics funcionaris, membres dels comitès regional i nacional de la CNT i dels comitès superiors de diversos sectors antifeixistes. Sense cap mena de redors per aguantar la fred...Per no morir de fred, un únic recurs: encendre el foc. I, passant les hores de foscor, esperant que s’aixequi el dia, que surti el sol, per  permetre finalment --si gendarmes o soldats senegalesos no s’hi oposaven-- poder reposar una mica. Sobre el menjar, millor val no  parlar-ne. Aquesta fou, en realitat, l’hospitalitat francesa"(cf. F. Fortin in SIA, núm. 15, 23 de febrer de 1939). 


 

Fernand Fortin: 

El 2 d'abril de 1899 neix a Loches (l'Indre-et-Loire, Centre Vall del Loira) el militant anarquista Ferdinand Félix Fortin, més conegut com Fernand Fortin. Fill d'un empleat de comerç, en 1924 va fundar el Grup d'Estudis Socials de Loches. A partir de 1925 tindrà com a companya Georgette Kokoczinski. La parella vivia en el núm.1 del carrer la República de la localitat.

Instal·lat a París (Illa de França) tenia per domicili el núm. 11 del carrer Jules Lemaitre, essent un dels impulsors de les Jeunesses anarchistes autonomes (Joventuts Anarquistes Autònomes), constituïdes el setembre de 1926 per Louis Louvet i Simone Larcher. El juny de 1928 va ser admès en el sindicat de correctors d'impremta.

En la primavera de 1928 fou condemnat a una pena de presó i una multa per haver protestat contra "la condemna per deutes" de la que havia estat víctima un jove llibertari de 20 anys. En aquesta època va col·laborar per al periòdic anarcoindividualista L'En dehors, d'Émile Armand. Va ser gerent de La Revue Anarchiste, tribuna de lliure discussió, no lligada a cap organització i on participen nombrosos individualistes. La revista va sortir entre el desembre de 1929 i el juny de 1936, comptant amb vint-i-cinc números i un suplement titulat Choses d’Espagne (19 d’agost de 1936. Era el gerent d’aquesta publicació, i haurà de purgar nombrosos mesos de presó entre 1935 i 1936 per haver publicat articles antimilitaristes --el 5 de juliol de 1935, sis  mesos de presó i 200 francs de multa infligides per la 4a Cambra correccional; dos mesos de presó i 200 francs de multa, i seguidament una nova condemna a dos anys de presó i 1.000 francs de multa (La Voix libertaire, del 6 juny de 1936)-- i la reproducció a la revista d'un extracte del Manuel du Soldat (Manual del soldat), escrit per l'anarquista antimilitarista Georges Yvetot, publicat en 1902 per la Confederació General del Treball (CGT) amb una tirada de 185.000 exemplars, i on es descriu l'Exèrcit com a «l'escola del crim, del vici, de la berganteria, de la peresa, de la hipocresia i de la covardia». Fou condemnat a tres mesos de presó i 100 francs. Com no es presentà al seu primer judici, cosa que valgué a Fortin una agravació de la pena (Le Libertaire del 24 de juliol de 1936).

En aquells anys residia en el núm.11 del carrer Jules Lemaitre, en el districte12é de París, i  figurava en la llista de verificació dels domicilis d’anarquistes. El 10 d'agost de 1935 va intervenir en la Conferència Nacional contra la Guerra a Saint-Denis (Sena Saint-Denis, Illa de França).

En 1936 marxarà a Barcelona per participar en la revolució llibertària i serà membre de la secció francesa de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Barcelona. Va col·laborar en l'edició francesa del Bulletin d'Information CNT-AIT-FAI, publicat pel Comitè Regional de la CNT-AIT de Catalunya (publicat a Barcelona es van editar almenys 50 números des d’agost de 1936 a gener de 1938). En el número 19 d’aquest butlletí escrigué la consigna de «disciplina integral» que fou fortament criticada per alguns anarquistes, com ara Hem Day (cf. «Bulletin édité par le groupe international des jeunesses anarchistes, Barcelona, núm. 2, 14 d’abril 1937). Enrolat en el Grup Internacional de la Columna Durruti que combatrà a Saragossa (Aragó), el 9 de març de 1937 va fer ús de la paraula en una reunió dels milicians i del Grup Internacional on, en nom de la secció francesa va plantejar que s’havia d’escollir entre «acceptar la militarització o marxar l’Espanya». Durant la seva estada a Barcelona va participar en les emissions d'ECN 1 (Radio CNT-FAI), que emetia diàriament, on va defensar sempre les posicions oficials dels comitès superiors del Moviment Llibertari espanyol.

La Voix libertaire, en el seu número del 21 de novembre de 1936, es va fer ressò la mort, esdevinguda el 17 d’octubre d’aquell any, de Georgette Kokoczinski Mimosa, infermera, «antiga companya de Fortin i venidora habitual de La Revue Anarchiste». Georette, arribada a la Península en setembre de 1936, fou infermera en el Grup International de la Columna Durruti i fou afusellada par les tropes franquistes a Perdiguera (Monegres, Saragossa, Aragó), després d’una batalla en el decurs de la qual van morir Berthoumieu, Boudoux i d’altres anarquistes.

Fortin restà fins el darrer moment de la resistència a Catalunya en el seu càrrec de responsable de la propaganda llibertària en la guerra vers l’exterior i no passà la frontera del Pirineu durant la Retirada de febrer de 1939 fins "l’últim minut en companyia dels darrers representants de la secció de defensa del Comitè Nacional de la CNT-FAI" cosa que li comportà, encara que era de nacionalitat francesa, ser internat al camp de concentració d’Argelers de la Marenda (Rosselló): "...No es pot imaginar el que era aquesta platja, les nits i el fred. Tothom barrejat. Soldats, oficials, policies espanyols, pagesos, obrers, burgesos, professions liberals, militants, representants oficials, antics funcionaris, membres dels comitès regional i nacional de la CNT i dels comitès superiors de diversos sectors antifeixistes. Sense cap mena de redors per aguantar la fred...Per no morir de fred, un únic recurs: encendre el foc. I, passant les hores de foscor, esperant que s’aixequi el dia, que surti el sol, per  permetre finalment --si gendarmes o soldats senegalesos no s’hi oposaven-- poder reposar una mica. Sobre el menjar, millor val no  parlar-ne. Aquesta fiu, en realitat, l’hospitalitat francesa"(cf. F. Fortin in SIA, núm. 15, 23 de febrer de 1939).

De bell nou a París continuarà la seva acció militant i va ser secretari de la Federació de Llogaters. En 1941 fou elegit membre del Comitè Sindical dels Correctors. Henri Bouyé afirmà que durant la Segona Guerra Mundial interimperialista: « …Fortin, que jo coneixia bé, considerava que aleshores l’antifeixisme era un instrument del comunisme internacional. Es portà malament», una insinuació de col·laboracionisme  totalment falsa.

Fortin s’havia casat el 19 de juliol de 1930 a Gennevilliers (Alts del Sena, Illa de França) amb Léa Feldmann, i el 27 de desembre de 1951 de nou a París XXè districte, amb Aurora Prats.

Després de la guerra, el nom de F. Fortin apareix regularment en les llistes de subscriptors a Le  Libertaire. La seva adreça, núm. 54 del bulevard de Belleville (París 20), en 1948 encara figura a les llistes dels domicilis d'anarquistes a vigilar per part de la policia francesa.

Ferdinand Fortin va morir el setembre de 1988 a l’hospital de Charenton-le-Pont (Val-de-Marne, Illa de França) i fou incinerat al cementiri de Père Lachaise, i les seves cendres, escampades al Jardí del Souvenir.

Fonts bibliogràfiques: Premsa esmentada; Y. Blondeau, Le Syndicat des correcteurs, op. cit.; État civil de Loches, 7 juin 1984: pas de mention de décès ; Notice de J. Maitron in «Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier…», op. cit. ;  R. Bianco «Un siècle de presse… », op. cit, Bulletin du CIRA, Marseille, núm. 26/27, 1986 (témoignage de H. Bouyé); A. Gimenez & les Giménologues «Les fils de la nuit: souvenirs de la guerre d’Espagne», L’insomniaque, 2006, APpo BA 1899 & 1900; SIA, any 1939, CAC Fontainebleau 200 10216/170 ; La Voix Libertaire, Paris, núm. 2, juin 1928 ; Informacions transmeses par sa neboda  (maig de 2009).