Militant
a Barcelona en Estudiants Llibertaris i en un grup autònom fou
perseguit pel Quart Grup de la Brigada Político-Social de la Prefectura
Superior de Barcelona va fugir per la Cerdanya junt a la seva companya
Carme Carreras i ‘El Gallego’, passant la frontera en l’automòbil
d’Enric Melic.
Després d’unes breus estades a Tolosa de Lleguadoc i a
Perpinyà Dolsa, Carreras i ‘El Gallego’ es van establir a París, ciutat
on Bebel havia viscut la seva infantesa i primera joventut, quan
militava en la FIJL.
De tornada de l’exili durant la Transició Bebel Dolsa i Carme Carreras anaven sovint a Ventalló i a l’Escala.
Bebel
Dolsa Sanchís:
El 2 d’abril de 2008 mor d’accident de trànsit a
l’Hospital de Formentera (Illes Pitiüses, Illes Balears) l’activista
anarquista Bebel Dolsa Sanchíz. Havia nascut a València (l’Horta, País
Valencià) l’any 1947, fill d’un destacat militant valencià del PSOE. Es
crià amb la família a París (Illa de França). Durant el franquisme tardà
s’instal·la a l’illa de Formentera i al casar-se amb Carme Carreras es
traslladà a Barcelona.
De
molt jovenet, Bebel Dolsa --al qual el seu pare li havia posat el nom
en homenatge al seu admirat August Bebel (1840-1913), dirigent del
Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD). i diputat al parlament
alemany-- s’afilià a les Joventuts Socialistes, però aviat s’integrà en
la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), en un moment de
gran activitat del Moviment Llibertari contra la dictadura franquista.
Al
deixar París per l’illa de Formentera regentà un establiment de menjar
on conegué Carme Carreras i se’n anà a viure a Barcelona, moment que per
mitjà de la seva companya connectà a principis de 1973 amb els
col·lectius d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears, on milità
destacadament en el sector més activista. Arrel de les detencions del
MIL, el setembre de 1973, formà part d’un grup autònom d’acció armada
junt amb la seva companya i l’estudiant anomenat ‘El Gallego’ --el qual
havia trencat amb la CNT i amb el grup de la FAI Crítica i Revolució,
format per l’estudiant Josep ‘El Hippi’, l’ensenyant Valentina Escudero i
Miquel-Dídac Piñero--. El grup autònom de Dolsa, Carreras i ‘El
Gallego’ es definia com a comunista llibertari i era partidari de la
revolució dels consells obrers. Perseguits pel Quart Grup de la Brigada
Político-Social de la Prefectura Superior de Barcelona van fugir per la
Cerdanya, passant la frontera en l’automòbil d’Enric Melic. Al cap de
poc van ser acollits i ajudats a la seu del Secretariat Intercontinental
de la CNT-AIT a l’Exili pel seu secretari general Marciano Sigüenza.
Després d’una breu estada a Perpinyà (Rosselló) es van establir a París,
ciutat on Bebel Dolsa havia viscut la seva infantesa i primera
joventut.
Quan
tornà de l’exili a París duran la Segona Restauració Borbònica la
parella Bebel Dolsa i Carme Carreras s’establiren de nou a Barcelona.
Anaven sovint a la segona residència que des de feia anys tenia la
família Carreras al municipi de Ventalló (Terraprim empordanès, Alt
Empordà), entre el Pedró i el paratge de la Mesquita, a la banda nord de
la carretera de Camallera a Viladamat, i feien sortides fins al poble
de l’Escala (Alt Empordà).
A
les 5 de la tarda del 2 d’abril de 2008 Belbel Dolsa va patir un mortal
accident de trànsit, quan vidu de l’anarquista barcelonina Carme
Carreras tornà a residir a l’illa de Formentera. Entrà amb la seva moto,
des d’un camí, la carretera en direcció a la Mola i embastí amb un Seat
León. L’accident es va produir en el quilòmetre 9 de la carretera
principal (PM-820) que va des de Savina a la Mola, en la recta de la
Venda d’Es Carnatge, un punt negre ja que hi donen molts camins
secundaris de l’illa. Va morir, a l’edat de 61 anys, la mateixa tarda a
l’Hospital de Formentera (Sant Francesc de Formentera, Illa de
Formentera, Illes Pitiüses, Illes Balears). No feia gaires mesos que a
l’alçada del Liceu, en la Rambla, Bebel Dolsa havia coincidit amb
Miquel-Dídac Piñero, al qual explicà que aleshores vivia a Formentera.
DE SERGEI NECHAYEV A WILHELM REICH
Estudiants llibertaris de Catalunya i Balears (1971/1974)
Lluites autònomes i llibertàries estudiantils en el tardofranquisme
|
| Manifiest base dels Estudiants Llibertaris de Catalunya |
Estudiants llibertaris de Catalunya i Balears (1971/1974)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada