El 10 de febrer de 1939, durant la Retirada, creuà la frontera de Cerdanya i el 27 de febrer, reclòs en un prat de la Guingueta d’Ix, junt amb altres companys sol·licità a l’ambaixada mexicana de París poder anar a Mèxic, cosa que no va poder fer a causa que s’havia de pagar el viatge.
Formà part de la xarxa d’evasió Ponzán durant la Segona Guerra Mundial.
Prudencio
Iguacel Piedrafita:
El 28 d'abril de 1913 neix a Botaya (Osca, Aragó)
l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Prudencio Iguacel
Piedrafita.
Arran del cop feixista de juliol de 1936, participà en l'ofensiva cap a Saragossa enquadrat en la Columna «Roja i Negra».
Després
de la militarització, fou membre del grup «Libertador» de la 127
Brigada Mixta (antiga Columna «Roja i Negra»), unitat guerrillera
encarregada de missions especials rere les línies enemigues. A partir
d'agost de 1937, el grup «Libertador», format per onze membres --vuit de
la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i tres de la Unió
General de Treballadors (UGT)–, entrà a formar part del Servei
d'Informació Especial Perifèric (SIEP), serveis secrets republicans
comandats per Francisco Ponzán Vidal i dependents dels Serveis
d'Informació Militar del X Cos de l'Exèrcit Popular de la República. En
1938 assolí el grau de tinent.
En
el decurs de la Retirada es va exiliar per la frontera de la Guingueta
d'Ix (Alta Cerdanya) el 10 de febrer de 1939. Francisco Ponzán havia
demanar el 8 de febrer al comandant militar de Puigcerdà (Baixa
Cerdanya), on estava destinat aleshores el SIEP, un salconduit en
comissió de serveis --vàlid per 24 hores-- per anar a l’altra banda de
la frontera, a la Guingueta d’Ix. La missió oficialment era inspeccionar
la situació en la frontera.
Quan
el grup «Libertador» del SIEP --acompanyat per Joan Català Balañà i dos
altres catalans que Ponzán havia incorporat quan passà per la Seu
d’Urgell (Alt Urgell), i alguns milicians i dones amb criatures-- el 10
de febrer va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria
francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que
van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes
escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista,
com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des
de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat.
Interceptat
el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la
carretera de Perpinyà. El 27 de febrer van demanar anar a Mèxic però fou
una demanda inútil. Un dels primers en rebre resposta des de París fou
Prudencio Iguacel, quan ell i tot el grup ja patien reclusió en el camp
de concentració de Vernet d’Arieja (Arieja, Occitània). En la resposta
mexicana, dinada el 7 de març d’aquell any, via ambaixada de París, del
ministre Narciso Bassols li deia que davant la seva sol·licitud havia
d’emplenar uns impresos pel viatge, però el cost corria al seu càrrec,
ja que el Govern mexicà no podia pagar-li el viatge, cosa que
evidentment no podia satisfer.
Una
vegada sortí del camp de concentració i esclatà la Segona Guerra
Mundial interimpeialista s'integrà en la xarxa d'evasió del Grup Ponzán,
encarregada de treure de l’hexàgon francès notoris antifeixistes.
Més
endavant entrà en la Federació Local de Bordeus (Gironda, Nova
Aquitània, Occitània) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT)
en l’Exili. En 1966, durant la darrera crisi interna de l’Exili
confderal, fou expulsat juntament amb una trentena de cenetistes i
aquest grup creà el Centre d'Estudis Socials (CES) de Bordeus. Durant
els anys setanta milità en l'Agrupació Confederal de Bordeus, tendència
que publicà el periòdic mensual Frente Libertario, i en 1973 fou delegat
en la Conferència Nacional de Bordeus d'aquesta agrupació. Aquest
mateix any, amb Martínez Alfonso, fou administrador de Tribuna
Confederal y Libertaria.
Prudencio Iguacel Piedrafita va morir el 18 d'octubre de 1979 a Bordeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada