Demanen 2 anys de presó per interrompre una
missa en defensa del dret a l’avortament.
Un activista banyolí s’enfronta a una condemna de dos anys per haver participat en una acció feminista el febrer del 2014.
Almenys una de les persones inicialment imputades estava treballant en el moment de l'acció.
La campanya ha rebut el suport de Malapècora, la CGT i Alerta Solidària.
El
jutge d'instrucció va arxivar la causa perquè no s'havia intimidat
ningú i es trobava dins l'exercici del dret a la llibertat d'expressió.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 18/04/2017
Banyoles (Pla de l’Estany).-
Llegim a ARIET
que l’entorn feminista de Banyoles (Pla de l’Estany) ha rebut amb
preocupació que es reobri la causa, que havia estat arxivada, contra una
de les activistes que, presumptament, van interrompre una missa a
l’església de Sant Pere a favor del dret de l’avortament. El judici se
celebrarà el dilluns 24 d’abril a l’Audiència Provincial de Girona. El
ministeri fiscal acusa l'activista d’un delicte contra “el sentiment
religiós” previst a l’article 523 del Codi Penal i li demana una pena de
2 anys de presó.
El
Casal Popular Independentista del Pla de l'Estany, Endavant i Arran Pla
de l’Estany, juntament amb el Grup Antirepressiu de Girona, han
organitzat la campanya ‘Defensar el dret a l’avortament no es cap
delicte’, que exigeix l’absolució de l’acusat.
Pel
divendres 21 d'abril s'ha convocat una concentració davant del Casal
Popular Independentista, en la qual parlaran persones que van participar
en l’acció i l’advocat i diputat de la CUP-CC Benet Salellas.
La
campanya també fa una crida a concentrar-se davant la façana de
l’edifici on hi ha l’Audiència Provincial el dilluns 24 d'abril, mentre
se celebra el judici.
La
campanya ha rebut el suport de col·lectius feministes com Malapècora,
sindicats com la CGT o el col·lectiu antirepressiu de l’esquerra
independentista, Alerta Solidària.
UNS FETS OCORREGUTS FA MÉS DE 3 ANYS
Els
fets es remunten al febrer del 2014, en plena campanya de defensa del
dret a l’avortament en resposta a la rebutjable contrareforma de llei
impulsada pel PP que finalment no va veure la llum gràcies a la pressió i
mobilització social i que va acabar amb la dimissió del ministre de
Justícia del Govern espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, un element de la
secta totalitària i destructiva ultra catòlica Opus Dei.
En
aquest context, el col·lectiu feminista banyolí les Heretges va
realitzar una acció simbòlica al temple parroquial de Sant Pere de
Banyoles, que va consistir en desplegar una pancarta i cridar consignes a
favor del dret a l’avortament. El col·lectiu feminista volia assenyalar
la complicitat i connexió de l’Església catòlica amb l’avantprojecte de
llei dissenyat per l’Opus Dei amb la concomitància de la direcció del
PP.
Uns
mesos més tard, militants d’Arran Pla de l’Estany i membres de les
Heretges rebien una citació per declarar als jutjats, enmig d’una certa
polèmica pel que fa a les identificacions de les persones citades. Tal
com va avançar aleshores l’ARIET, va ser el regidor convergent Lluís
Costabella l’encarregat d’identificar les persones mitjançant un vídeo.
Entre les que va assenyalar, almenys una estava treballant mentre es
portava a terme l’acció.
NO ES VA INTIMIDAR NINGÚ
Aquest
va ser l’argument del lletrat Benet Salellas, que va fer seu el jutge
d’instrucció número 2 i que el va portar a arxivar la causa. El
raonament del jutge destacava que l’acció s’havia produït sense
intimidar cap de les persones que participaven o oficiaven la missa i
que les proclames que es van cridar eren de caire genèric a favor del
dret d’avortar de manera lliure i gratuïta. El jutge, doncs, va entendre
que l’acció s’enquadrava dins dels límits de la llibertat d’expressió.
Tres
anys després, però, l’Audiència Provincial ha decidit reobrir la causa a
instàncies del recurs presentat pel ministeri fiscal.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada