 |
| La Cofradia de la Sang de Perpinyà instituida fa 600 any per Vicent Ferrer. |
Aquesta manifestació catòlica va ser instituïda el 1416 per Vicent Ferrer
Des d’octubre de 2011 a l’Estat francès està penat judicialment tapar-se el rostre en els espais públics, cosa que es fa amb les vestes de la processó de la sang a Perpinyà
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/04/2017
Perpinyà (Rosselló).-
La Llei ordinària penal francesa núm. 2010-1192 prohibeix la dissimulació del rostre de les persones en els espais públics --que es compon de 7 articles-- i fou promulgada l’11 d’octubre de 2010 i va entrar en vigor l’11 d’abril de 2011, sis mesos més tard. Aquesta llei de 2011 correspon al mandat presidencial de Nicolas Sarkozy i s'aplica en el conjunt del territori de l’Estat francès.
LA PROCESSÓ DE LA SANG DE PERPINYÀ
Llegim al diari rossellonès L’Indépendant que segons l’article 1er de la Llei de 2011: "Ningú es pot, en l’espai públic, vestir amb una peça de roba destinada a dissimular el seu rostre". Si de d’octubre de 2011 hi ha una llei que prohibeix la dissimulació del rostre en l’espai públic el diari L’Indépendant es pregunta que hi fa la peça de roba que es porta en la processó de la sang a Perpinyà (Rosselló). Aquesta processó de l’Església catòlica novament es celebrarà demà divendres en els carrers del cor històric de la ciutat de Perpinyà, desfilant els anomenats penitents, que es tapen el rostre totalment amb vestes llargues fins els peus que emmascaren amb peces cònics vermells o negres. Segons L’Indépendant aquesta processó lògicament es salaria la llei a menys que es tingui en compte l’article 2, que preveu excepcions, com ara si la dissimulació del rostre "s’inscriu en el marc de pràctiques esportives, de fetes o de manifestacions artístiques o tradicionals". Això en l’aspecte de la "seguritat".
L’Indépendant es pregunta que passa amb l’aspecte d’ostentació religiosa de la processó de la sang a Perpinyà amb les vestes, ja que la llei de 2011 va ser aprovada el 2010 en un context clarament religiós, polític i social vivament agitat per la qüestió del vel islàmic integral. Amagar el rostre tot invocant unes pràctiques seculars d’una confraria catòlica s’hauria o no de tolerar en un estat laic, qüestiona L’Indépendant. "Sí", indica una circular d’aplicació de la Llei de 2011 tot mencionant: "Les processions religioses, sempre que aquestes tinguin un caràcter tradicional, entren en el camp de les excepcions de la prohibició continguda en l’article 1er".
EL DIMINICÂ VICENT FERRER
Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó.
La processó de la sang, anomenada al Rosselló “la Processó de la Sanch” és una cerimònia anual convocada a alguns municipis de la Catalunya Nord. Es fa durant “el divendres sant” de la denominada setmana santa per l’Església catòlica. Històricament es feia servir un barret punxegut distintiu i una màscara de roba per protegir la identitat dels presos (de la revenja dels agreujats) que anaven a la celebració anual de la seva ciutat. Aquesta pràctica cerimoniosa es barreja amb les tradicions cristianes de divendres sant, i actualment es fa una llarga processó en silenci de persones vestides de negre amb vesta tocant el tambor seguint una persona amb roba vermella que branda una campaneta, com a part de les celebracions de divendres sant. A Perpinyà se n'encarrega de la celebració la confraria de la Sanch (Preciosa Sang del Senyor) fundada l'11 d'octubre de 1416 en l'església de Sant Jaume al Puig de la ciutat, després de la predicació del monjo dominic Vicenç Ferrer. Arran de la incorporació de la Catalunya Nord al Regne de França pel Tractat dels Pirineus fou prohibida per ser considerada barroca i espanyola. Tanmateix, es va continuar celebrant extramurs durant un segle. A Perpinyà s'ha revifat la seva pràctica d'ençà 1950 a cura del folklorista Josep Deloncle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada