Divendres es va projectar a l’Escala el
documental Good Night Sarajevo i es presentà el llibre La vida y la
muerte de Yugoslavia
 |
| 25 anys després de l’inici de la guerra de Bòsnia, el film evidencia la cruesa del conflicte ètnic a travès del testimoni del periodista. |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/04/2017
L’Escala i
Empúries (Baix Ter, Baix Empordà).-
La setmana passada --dimecres a la
nit al Canal 33 i divendres al vespre en el decurs de la Quarta
conferència enguany de les VIII Jornades del Centre d'Estudis Escalencs
(CdEE), a la sala d’actes del Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala
(MASLE)-- es va estrenar a Catalunya el documental Good Night Sarajevo
que relata el testimoni del periodista radiofònic Boban Minic, que
durant el llarg setge de Sarajevo, en la guerra bosniana (1992-1995), va
decidir romandre a la seva ciutat i usar la veu per donar esperança als
seus oients. Des de fa més de 20 anys viu a l’Escala (Baix Ter, Alt
Empordà), on va ser acollit com a refugiat, i s’ha integrat plenament
com un empordanès més.
El Centre d’Estudis Escalencs va projectar el
documental Goog Night Sarajevo i hi va haver una tertúlia amb els
autors, Boban Minic --periodista de Bòsnia refugiat a l'Escala-- i
Carles Bosch, periodista i exdirector de l'Oficina d'Ajut Humanitari de
l'Ajuntament de Barcelona a Sarajevo.
El documental va ser presentat per primera vegada
el 17 d’agost del 2015 a la edició del Festival de Cinema de Sarajevo. A
la cinta, de 63 minuts de durada, es visualitzen els seus retrobaments
amb les persones i els llocs que van teixir la seva història personal
durant el conflicte i a partir dels quals es reviu el setge i la seva
feina com a periodista. El documental té moments especialment colpidors
com quan explica com va morir la seva germana Jadranka, al febrer de
1994 en un bombardeig al mercat de la ciutat assetjada, i l’enterrament
de les cendres de la seva mare, que va morir a l’Escala, una
circumstància que va motivar la filmació.
La celebració, aquests dies, del 25è aniversari
de l’inici de la guerra bosniana, ha estat el moment en que el Centre
d’Estudis Escalencs --entitat que en 1992 ja va organitzar un acte sobre
la guerra i inicià localment activitats solidàries-- ha decidit
visualitzar a l’Escala aquest documental que combina la vivència
personal del seu protagonista amb els fets més significatius del
conflicte bèl·lic que encara es manté viu a l’antiga Iugoslàvia.
L’acte del Centre d’Estudis Escalencs també va
servir per presentar el llibre La vida y la muerte de Yugoslavia, el
segon volum escrit per Minic sobre el que fou Iugoslàvia i la guerra
dels Balcans. “Ja hem començat a oblidar, almenys a la resta d’Europa i
de la història només se n’aprèn si en coneixem els seus errors. Per això
l’he escrit ara, després de tot l’escalf humà rebut a l’Escala, un fet
que vull destacar que va ser el més important per a la meva integració i
de la resta de la meva família”, va explicar l’autor.
EL DOCUMENTAL
Segons van explicar Edu Marín, periodista i
director del documental, juntament amb l’historiador i realitzador
Olivier Algora, tot va començar el 2014 quan tots dos participaven en un
curs de fotoperiodisme a Bòsnia. Allà van llegir el primer llibre de
Minic, Bienvenido a Sarajevo, hermano. La història els va sacsejar i
aquell mateix estiu van anar a conèixer Boban Minic a l’Escala. “Ell ens
va dir que aquella tardor viatjava a Sarajevo per enterrar les cendres
de la seva mare. Li vàrem demanar permís per acompanyar-lo i així va
començar tot. Van ser vuit dies intensos de rodatge”, van explicar. El
film explica la seva vida, contextualitzada en la guerra.
BOBAN MINIC
Boban Minic quan esclatà el conflicte bèl·lic a
Bòsnia era el director de programes culturals de Radio Sarajevo. Tot i
que a l’inici del conflicte armat es va quedar a la ciutat per seguir
amb una tasca que considerava necessària --la d’intentar mantenir una
certa “normalitat” de la vida de la ciutat des de les ones--, el 1993 va
decidir evacuar la seva esposa, Edina Kurtagic, i els seus dos fills,
quan van trobar una bala al bressol del seu fill petit de menys d’un
any, “a només a deu centímetres del seu cap”.
L’agost de 1994, el locutor va aconseguir sortir
de Sarajevo --a través d’un túnel que hi havia sota la pista de
l’aeroport-- per visitar la seva família a l’Escala, on van ser acollits
com a refugiats i a on, al cap de poc, van trobar feina com a
encarregats del bar del Centre Esportiu i Recreatiu Xavier Vilanova
(CER).
Després d’aquella visita a l’Empordà, però, el
periodista va tornar a l’emissora. Amb unes condicions de treball cada
vegada més dures, finalment Minic es va quedar sense veu. “Pràcticament
no teníem aigua i havíem de parlar hores i hores en estudis tancats en
els quals a l’estiu es podia arribar als 40 graus, i a l’hivern, als 20
negatius” explicava aquest periodista bosnià, que recordava que els
metges li van prohibir “pronunciar una sola paraula durant almenys sis
mesos. El soldat s’havia quedat sense la seva única arma. La batalla
s’havia acabat”.
El record de Sarajevo, i l’esperit de tolerància
que havia tingut la ciutat, són des d’aleshores, però, el seu objectiu
vital. Per això va fer els dos llibres, el documental i centenars de
conferències i xerrades arreu del territori.
La presentació del documental i del llibre va
comptar també amb les intervencions d’Edu Marín, periodista i director
del documental, juntament amb l’historiador i realitzador Olivier
Algora, de la directora del MASLE i secretària del CdEE, Lurdes Boix,
del periodista Carles Bosch, de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, i
del diputat i exalcalde de l’Escala Rafael Bruguera, que el 1992
s’implicà en tasques de solidaritat junt amb l’alcalde aleshores de
Barcelona Pasqual Maragall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada