Un dels episodis més obscurs de la Guerra Civil és l’assassinat en mans dels franquistes de cinc infermeres catalanes a Manacor

Les cinc sanitàries capturades i assassinades a Manacor.

Dues d’aquestes infermeres, les germanes Daria i Mercè Buxadé, havien nascut a Puebla, Mèxic, però la seua família era originària de Farners 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2017 

Farners (La Selva).- 

Llegim a VilaWeb un relat sobre un dels episodis més obscurs de la Guerra Civil és l’assassinat de cinc infermeres catalanes a Manacor (Illa de Mallorca). Totes cinc van arribar a Mallorca amb una expedició organitzada pel capità aviador Albert Bayo. Van eixir del port de Barcelona el 16 d’agost de 1936. Com que les coses anaren mal dades, el 3 de setembre l’expedició republicana va reembarcar, però van deixar alguns camarades a l’illa. Entre ells, les cinc infermeres. L’endemà mateix van ser capturades i exhibides com un trofeu de guerra pels falangistes. En concret, pel comte Rossi, un militar feixista italià que havia acumulat molt de poder en l’exèrcit fidel a Franco a Mallorca. Les varen sotmetre a tota mena de vexacions i el 5 de setembre les executaren en un acte públic. Immediatament, la propaganda feixista va escampar la brama que eren dones dedicades a la prostitució i de cap manera no eren sanitàries de la Creu Roja. 

Aquesta és, segons l’historiador Antoni Tugores (Manacor, 1948), la segona mort de les cinc infermeres. L’escarn a què van ser sotmeses. I el vel de silenci.

Tugores explica que la por de parlar i el silenci van durar fins ben entrats els anys vuitanta. I que encara ara, quan es parla de les infermeres, les persones més majors de Manacor en tenen aquell record: “les bagasses que van matar a la guerra…”.

Jaume Miró, que ha begut de les mateixes fonts que Tugores, ha contat la seua història en l’obra de teatre ‘Diari d’una miliciana’.

Moriren dues vegades se centra en dues d’aquestes infermeres, les germanes Daria i Mercè Buxadé. Eren nascudes a Puebla, Mèxic, però la seua família era originària de Santa Coloma de Farners. Un nebot d’elles, Carles, que no les va conèixer, s’interessà per la seua història i es posà en contacte amb Antoni Tugores. I això és el llibre. Un diàleg entre l’historiador i el nebot que cerca un arrelament i una reparació. Amb tot de materials com ara els correus electrònics entre Tugores i Buxadé, cartes, articles de premsa, referències bibliogràfiques, s’explica el context, el transcurs de la guerra i la postguerra, i es posen damunt la taula tot un seguit de fets i personatges execrables. I enmig d’aquest caramull, els pocs més de vint dies que les infermeres van estar a Mallorca abans de ser assassinades.

En el llibre apareix un document excepcional i corprenedor que no era inèdit: el diari que va escriure una de les cinc infermeres des que van eixir de Barcelona fins al mateix dia que les capturaren. És un text carregat de veritat i d’idealisme. També de crítica per la mala organització de l’expedició, perquè elles havien anat a Mallorca a fer d’infermeres i els seus comandaments no van saber ben bé què fer-ne.