Moscou debat sobre el paper dels mitjans en la construcció del discurs nacional català.
La jornada es titula ‘Fantasies nacionals' i l'organitza la Universitat Estatal Lomonóssov.
La ultradreta espanyola lamenta la sentència contra Mas i demana que ingressi a presó.
La Falange i Vox, dues de les organitzacions més molestes amb la decisió del TSJC.
L'Ajuntament de Gernika recull els testimonis dels bombardejos per anar als tribunals.
El govern municipal fa una crida per obtenir declaracions sobre les víctimes d'actuacions criminals durant el franquisme.
[Barcelona (República Catalana) 14/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Els
mitjans són un element destacat per entendre com es configura el
discurs polític i social de la nostra societat. Però la seva petjada no
és estrictament informativa sinó que també contribueix i influeix en la
construcció d’un imaginari col·lectiu. Una qüestió polèmica sobre la
qual debat aquests dies a Moscou. Quin ha estat el paper dels mitjans
audiovisuals en la construcció del discurs nacional català?
Sobre
aquesta i d'altres preguntes reflexionaran les jornades ‘Fantasies
nacionals. Com Catalunya s’ha narrat a si mateixa (1975-2016)' que
tindran lloc aquesta setmana a la Universitat Estatal Lomonóssov. Les
impartirà l'artista i acadèmic Ignasi Gozalo-Salellas i busquen
"despertar l’interès" i "augmentar la motivació" de l’alumnat rus en
l'estudi de la llengua i la cultura catalanes.
"Partim
de la hipòtesi que les retòriques discursives del procés democràtic
dels últims 40 anys han tingut un protagonista central, els dispositius
audiovisuals, i, per tant, el relat de la identitat tant a Espanya com a
Catalunya s’ha gestat i sobretot ha estat interioritzat, gràcies a la
seva capacitat de recepció massiva, a través de la poètica de les
imatges i dels sons d’aquests 40 anys", expliquen els impulsors de les
jornades.
CATALUNYA, AL PUNT DE MIRA DE LA UNIVERSITAT RUSSA
El
seminari és una nova prova de l’alt interès que existeix per la llengua
i la literatura catalanes a Rússia. De fet, aquesta mateixa universitat
ja va organitzar l'any passat un seminari per formar joves
universitaris russoparlants en el món de la traducció literària
catalana.
LA FALANGE I FOX VOLEN EL ‘SEPARATA’ ARTUR MAS A LA PRESÓ
El
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ahir va condemnar
l'expresident de la Generalitat Artur Mas a 2 anys d'inhabilitació per
un delicte de desobediència en relació a la consulta del 9N. També es va
condemnar l'exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos i
l'exconsellera Irene Rigau a 1 any i 6 mesos. Algunes formacios
polítiques espanyoles creuen que la sentència es queda curta.
Una
de les organitzacions més molestes amb la decisió del TSJC ha estat La
Falange. La formació feixista ha afirmat a Twitter que "Artur Mas ha
estat indultat pel règim del 1978, que permet als seus sequaços
continuar les seves crides colpistes". El tweet de La Falange acaba
exclamant: "A la presó ja!". Per la seva banda, el secretari general de
la formació, Ivanov Garcia, ha comparat la sentència d'Artur Mas amb les
agressions que van realitzar ultres espanyols a Blanquerna de Madrid
durant la Diada del 2012. "Estic trist per veure com el 'separata'
d'Artur Mas se'n va airós. No hi ha justícia a Espanya", afirma Garcia.
De fet, el mateix secretari general ja va dir la setmana passada que "si
el parlament [català] segueix endavant [amb el procés] sortirem al
carrer a defensar l'espanyolitat de Catalunya".
Per
la seva banda, el partit nacionalista espanyol Vox (una escissió del
PP) també ha carregat contra la sentència del TSJC mitjançant alguns
dels seus líders polítics. Un dels més crítics ha estat el president de
la formació, Santiago Abascal, qui ha afirmat que la decisió del
tribunal "sembla una punyetera broma" afegint que Mas "hauria d'estar
tancat". Abascal ha seguit comentant el tema i en una altra piulada s'ha
preguntat "Quant costa un cop d'Estat?", referint-se a la consulta del
9-N.
GERNIKA 1937
L'Ajuntament
de Gernika-Lumo ha començat a escoltar les seves veïnes i els seus
veïns que va ser testimonis d'actuacions criminals durant el franquisme
per anar als tribunals. El Consistori busca declaracions d'afectats pels
bombardejos, afusellaments, desaparicions, tortures i exilis per
presentar-se com a acusació en els procediments judicials relacionats
amb el període de la Guerra Civil la Dictadura.
Totes
les veïnes i tots els veïns que ho desitgin poden presentar les seves
denúncies perquè el govern del municipi les incorpori al seu arxiu i
serveixin, més endavant, com a testimonis per a l'acusació. Per fer-ho,
les víctimes poden dirigir-se a la planta baixa de l'Ajuntament o trucar
al telèfon 94 627 02 00. Ho poden fer fins al 20 d'abril.
DUES HORES DE BOMBARDEJOS NAZIS
Va
ser el 26 d’abril de 1937 quan l’aviació de l’alemanya nazi que donava
suport a Franco durant la guerra civil espanyola va bombardejar i
massacrar durant dues hores la població de Gernika. Van llençar 550
tones de bombes i més de 3.000 projectils sobre els civils que fugien
amb els caces volant a baixa alçada. Sense comptar els nombrosos ferits,
s’estima que van assassinar unes 1.500 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada