Un text orientatiu pel debat de diumenge, Supervivència i Territorialitat A la III Trobada d’Infraestructures Llibertaries es va plantejar un espai d’anàlisi col·lectiu entorn les diferents visions i estratègies que tenim les diferents persones i col·lectius allà presents. La idea era fer una foto de quines son les nostres visions (on està cadascú?), cap on voldríem anar (que voldríem fer?) i analitzar les diferents línies d’actuació.
Es van plantejar quatre eixos estratègics per tal d’analitzar les nostres accions: Afinitat, Difusió d’idees, Supervivència i Territorialitat. Cal aclarir que es veu la destrucció i la combativitat com a part intrínseca a totes les línies. Aixi doncs no la vàrem anomenar com a una altra via.
Una de les conclusions del debat era que moltes de nosaltres dediquem els nostres esforços a eixos que no veiem com prioritaris. A més, n’hi havia una preferència compartida pels eixos de supervivència i territorialitat.
–Supervivència: Generar i recuperar coneixements i recursos per estar preparades per un canvi de context i fer-lo més favorable a nosaltres. Per cobrir les necessitats vitals mitjançant l’acció directa i assolir l’autoorganització de la vida.
–Territorialitat: Creació d’espais d’economia del regal o col·lectivització dels recursos. Heterogenis ideològicament (veïnes, companys de projectes, etc.) amb fort èmfasis amb la producció material col·lectiva. També, creació de relacions anticapitalistes amb el territori mateix i amb les persones al nostre voltant.
Sense mai rebutjar els eixos d’afinitat ni de difusió, es considerava que mitjançant una activitat que prioritzava la supervivència i la territorialitat seriem més capaços de superar algunes dificultats força comunes (auto-aïllament, autocomplacència, abstracció amb poca pràctica, ritmes insostenibles, manca d’intergeneracionalitat…) i també podríem crear xarxes i entorns de confiança—mitjançant les relacions materials—i difondre les nostres idees, gràcies a haver-les posat en pràctica i a tenir més contacte amb gent fora d’un entorn polític.
Vam decidir preparar un altre debat per reflexionar sobre els temes de supervivència i territorialitat. Amb el present debat, volem profunditzar en les següents preguntes:
-Quines realment són les nostres necessitats bàsiques/vitals? Els nostres projectes de lluita actualment serveixen per complir-les? Per quines necessitats estem dependentes de l’Estat, del capitalisme?
-Si la supervivència és col·lectiva, quines necessitats podem complir en xarxa amb altres projectes al nostre voltant? És possible complir algunes necessitats de forma subversiva i comunal amb gent al nostre voltant que no s’identifiquen amb un moviment llibertari? Actualment, quines necessitats som incapaços d’autogestionar? Quins tipus de projectes ens falten?
-Actualment, podem començar a crear territoris subversius on complim cada cop més necessitats mitjançant relacions subversives entre projectes i també amb altres persones?
Un objectiu del debat és generar un espai on cadascú pot desenvolupar la seva projectualitat. Entenem la projectualitat com el contrari del fer per fer, del seguir les modes de torn. Tenir una projectualitat revolucionària és teixir un vincle directe entre la nostra activitat (els nostres projectes) i els nostres objectius i somnis (com projectem els desitjos i necessitats). És identificar el que necessitem per destruir el capitalisme i el patriarcat i crear un món lliure i sa, assenyalar les eines i coneixements que ens fan falta, i assegurar que la nostra activitat vital, combativa i constructiva estigui encaminada a aconseguir-les.
MIRA TAMBÉ:
http://infraestructures.alscarrers.org/que-portar-i-com-arribar/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada