En
el decurs de la Retirada de 1939 passà el Pirineu i fou tancat als
camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, Agde, Clarmont
d'Alvèrnia, Argelers de la Marenda i Carcassona.Després fou deportat al camp de concentració alemany de Magdeburg, a 60 quilòmetres de Berlín, on fou emprat com a «esclau del nazisme».
Un cop alliberat i acabada la guerra, el 16 de novembre de 1945 creuà clandestinament el Pirineu i es pogué reunir amb la seva companya, vivint i treballant amb documentació falsa.
Francesc
Pedra Argüelles:
L'11 de març de 1914 neix al barri de Sants de
Barcelona l'anarcosindicalista Francesc Pedra Argüelles, també conegut
com Sisdits (Seisdedos) i El Badoc. En 1922 la seva mare, asturiana
filla de miner, va morir de càncer i l'any següent el seu pare, militant
anarquista, de pneumònia. En 1923 es traslladà a l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès) i aviat entrà a fer feina com a aprenent de
vidrier a Can Tarrida.
En
1925 fou un dels animadors de la vaga d'aprenents del ram del vidre,
organitzada clandestinament per la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT), que s'escampà per totes les fàbriques de Barcelona i que,
dues setmanes més tard, guanyà. En 1929 fou nomenat delegat general de
la Secció dels Forns de Vidre de la CNT-AIT. En 1930 s'instal·là al
barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat.
La
nit del 14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la República,
participà amb el seu grup de joves llibertaris en l'assalt de la presó
de dones de la Ronda de Sant Antoni, alliberant totes les preses que hi
havia tancades. En 1931 també fou nomenant president del Sindicat
d'Oficis Diversos de la CNT-AIT de l'Hospitalet. En aquesta època
conegué Dolores Peñalver (Lola), militant de «Mujeres Libres» i
activista a la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, que finalment serà la seva
companya. Durant els anys republicans, participà activament en les
activitats de l'Ateneu Llibertari «Pau i Amor» del barri de Santa
Eulàlia de l'Hospitalet.
El
9 de desembre de 1933, amb la proclamació del Comunisme Llibertari a
l'Hospitalet de Llobregat, fou nomenat membre del Comitè Revolucionari
de la ciutat. En 1936 fou elegit vicepresident del Sindicat del Ram del
Vidre i també en la secció del Vidre Buit de la CNT-AIT.
Durant
les jornades de resposta a l'aixecament feixista de juliol de 1936,
formà part del Comitè Revolucionari de Sants i intervingué activament en
frenar el cop d'estat militar des de Pedralbes a la zona de les
Drassanes barcelonines. També va ser un dels que intentaren mitigar les
ires populars contra els facciosos.
Després
participà en el procés col·lectivitzador del sector vidrier. En 1938,
després de la caiguda del front d'Aragó i contravenint les ordres del
seu sindicat, s'allistà com a voluntari i lluità a la batalla de l'Ebre.
En
el decurs de la Retirada de 1939 passà el Pirineu i fou tancat als
camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, Agde (Erau, Lleguadoc,
Occitània), Clarmont d'Alvèrnia (Puèi Domat, Alvèrnia Roine Alps,
Occitània), Argelers de la Marenda (Rosselló) i Carcassona (Aude,
Llenguadoc, Occitània). Després fou deportat al camp de concentració
alemany de Magdeburg, a 60 quilòmetres de Berlín, on fou emprat com a
«esclau del nazisme».
Un
cop alliberat i acabada la guerra, el 16 de novembre de 1945 creuà
clandestinament el Pirineu i es pogué reunir amb la seva companya. A
finals dels anys quaranta la parella tindrà un fill, Germán
--anteriorment havien tingut un altre infant però morí amb dos anys de
xarampió--. Amb documentació falsa, que va fer servir fins a finals dels
anys cinquanta, pogué treballar en el sector del vidre i participà en
diverses activitats socials, especialment en el moviment de jubilats i
de pensionistes (Associació Coordinadora de Jubilats i de Pensionistes
de l'Hospitalet i la Coordinadora de Jubilats i de Pensionistes, de la
qual fou president) --els delegats italians al Congrés Internacional de
Lille de Jubilats i Pensionistes li van guardonar amb una medalla al
millor militant--, i d'associacionisme veïnal (Associació de Veïns de
Pubilla Cases, Centre Social «La Florida», Centre Social de Can Vidalet,
etc).
Poc
abans de la seva jubilació restà a l'atur i formà part de l'Assemblea
d'Aturats que protagonitzà grans mobilitzacions. Fou íntim amic de Josep
Peirats Valls. Durant els últims anys de la seva vida col·laborà amb
Comissions Obreres i amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
El març 1994 donà documentació cultural i històrica a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat.
Francesc
Pedra Argüelles va morir el 12 de juny de 2000 a la residència
d'ancians del barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat. Des
de 2006 existeixen uns «Jardins de Francesc Pedra i Lola Peñalver» a
l'Hospitalet. El seu germà Camil Pedra (El Coix de Sants) fou un
destacat militant anarquista dels grups d'acció confederals i morí a
l'exili en la misèria després de rebutjar una pensió concedida per
l'Estat francès per les seves accions amb la Resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada