MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 8 de març de 1939 a la tàpia del cementiri vell de Girona va ser afusellat pel franquisme, en un piquet de la Guàrdia Civil, José Díaz-Guerra Calabuig.

Actes del consell de guerra de José Díaz-Guerra, Juan Lorenzo i altres. 

Tenia 42 anys i havia nascut a Portillo de Toledo. 

Membre de la Guàrdia Nacional Republicana i afiliat a la CNT-AIT. 

 

José Díaz-Guerra Calabuig: 

El 8 de març de 1939 a la tàpia del cementiri vell de Girona va ser afusellat pel franquisme, en un piquet de la Guàrdia Civil, José Díaz-Guerra Calabuig una vegada havia estat condemnat l’1 de març a  mort en un consell de guerra sumaríssim junt amb el seu company Juan Lorenzo Alcalde de la Guàrdia Nacional Republicana (GNR) i d’un comitè d’obrers i soldats de 1936, acusats de “marxistes, anarquistes i maçons”. Tenia 42, natural de Portillo de Toledo (Torrijos, Toledo, Castella la Nova), casat i veí de Girona. President de la junta sindical de la CNT-AIT en la GNR.

No havia passat ni un mes des que el 4 de febrer havien entrat les tropes franquistes a la ciutat de Girona, que l'engranatge de la repressió sistemàtica de la dictadura franquista iniciava la seva implacable activitat. Els primers consells de guerra de les comarques gironines van ser l'1 de març del 1939, i es van fer al Palau de Justícia de Girona, a tocar de l'escalinata de la catedral. Els consells de guerra sumaríssims arribaven en compliment de la llei de responsabilitats polítiques, promulgada per Franco el 13 de febrer d’aquell any. En el text s'estipulava que «los castigos y reparaciones tendrán las dimensiones propias dentro del profundo sentir de la Revolución Nacional». Fins a 24 acusats de rebel·lió militar van ser jutjats en els consells de guerra en aquelles poques hores d'un dia com avui el 1939. El fiscal va demanar la pena de mort per a 17 dels 24 acusats i, finalment, el jutge va condemnar a mort 11 d'aquests ciutadans. Una setmana més tard s'executarien els afusellaments al cementiri vell de Girona. 

Primer consell de guerra (09:30 hores del matí del dia 1 de març de 1939)
Llucià Vila Corominola, de 36 anys, solter, lampista, natural de Cassà i veí de Salt.
Jaume Costa Costa, de 33 anys, casat, mecànic, natural i veí de Salt.
Josep Masmitjà Guinó, de 31 anys, casat, mecànic i comerciant, natural de Begudà i veí de Salt
Daniel Puig Fon, de 28 anys, casat, pagès, natural de Bonmatí i veí de Salt.
Josep Bardera Carreras, de 39 anys, casat, pagès, natural de Montfullà i veí de Salt.
Lluís Gelis Expósito, de 36 anys, casat industrial, natural de Freixenet i veí de Salt.
Josep Carreras Planella, de 45 anys, casat, peó metal·lúrgic i veí de Salt.
Joan Fabra Vicens, de 44 anys, casat, rellotger, natural de Sant Climent i veí de Girona.
Segon consell de guerra (11 hores del matí del mateix dia 1 de març)
Rafael Serra Casadevall, de 39 anys, casat, ferrer, natural de Serinyà i veí de Bordils.
Marcel·lí Perich Expósito, de 34 anys, pagès casat i veí de Bordils.
Miquel Batet Sau, de 36 anys, casat, comerciant, natural de Culla i veí de Bordils.
Josep Aliu Maurici, de 31 anys, casat, guarnicioner, natural de Salt i veí de Bordils.
Lluís Julià Guich, de 43 anys, casat, flequer i veí de Bordils.
Escolàstica Vila Planes, de 28 anys, casada i veïna de Bordils.
Sebastià Sitjà Junyent, de 45 anys, casat, xofer, natural de Vilajuïga i veí de Girona.
Antoni Tixé Casú, de 32 anys, casat, transportista i veí de Bordils.
Tercer consell de guerra (12:30 hores de l'1 de març)
Agustí Armengol Mateu, de 40 anys, casat, empleat i veí de Girona.
Francesc Giménez Gutiérrez, de 47 anys, casat, agutzil del jutjat de primera instància de Girona. Natural de Pontefría de Granada i veí de Girona.
Josep Díaz-Guerra Calabuig, de 42 anys, casat, guàrdia nacional republicà, natural de Torrijos de Toledo i veí de Girona.
Jacint Grau Batlle, de 41 anys, casat, guàrdia nacional republicà i veí de Girona.
Joan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, casat, natural de la localitat de Florida de Liébana (Camp de Salamanca) i veí de Figueres.
Carles Rahola Llorens, de 58 anys, casat, intel·lectual, funcionari, natural de Cadaqués i veí de Girona.
Joan Gimbernat Padrosa, de 27 anys, casat, cambrer, natural de Cornellà del Ter i veí de Girona.
Josep Camps Nonell, casat, industrial, natural de Celrà i veí de Girona.
El jutge va ordenar pena de mort per a 11 dels 24 acusats que en menys de tres hores van ser sotmesos a consell de guerra. Els van afusellar el 8 de febrer d’aquell any.