Tenia 39 anys i havia nascut a Florida de Liébana, Membre de la Guàrdia Nacional Republicana i afiliat a la CNT-AIT.
 |
| Esther Llorenç i la seva mare mostren la foto del pare d'Aïda Lorenzo, Juan, executat pels franquistes |
Juan
Lorenzo Alcalde:
El 8 de març de 1939 a la tàpia del cementiri vell de
Girona va ser afusellat pel franquisme, en un piquet de la Guàrdia
Civil, Juan Lorenzo Alcalde una vegada havia estat condemnat l’1 de març
a mort en un consell de guerra sumaríssim junt amb el seu company José
Díaz-Guerra Calabuig de la Guàrdia Nacional Republicana (GNR) i d’un
comitè d’obrers i soldats de 1936, acusats de “marxistes, anarquistes i
maçons”. Tenia 39 anys, natural de Florida de Liébana (Campo de
Salamanca, Lleó), casat i tenia una nena de 13 mesos, Esther, i era veí
de Figueres (Alt Empordà). Afiliat a la CNT-AIT fou víctima d’un delator
el febrer de 1939, quan els franquistes van arribar a Figueres i ell
s'havia presentat a les dependències policials de la ciutat. Fou
detingut, torturat i empresonat.
No
havia passat ni un mes des que el 4 de febrer havien entrat les tropes
franquistes a la ciutat de Girona, que l'engranatge de la repressió
sistemàtica de la dictadura franquista iniciava la seva implacable
activitat. Els primers consells de guerra de les comarques gironines van
ser l'1 de març del 1939, i es van fer al Palau de Justícia de Girona, a
tocar de l'escalinata de la catedral. Els consells de guerra
sumaríssims arribaven en compliment de la llei de responsabilitats
polítiques, promulgada per Franco el 13 de febrer d’aquell any. En el
text s'estipulava que «los castigos y reparaciones tendrán las
dimensiones propias dentro del profundo sentir de la Revolución
Nacional».
Fins
a 24 acusats de rebel·lió militar van ser jutjats en els consells de
guerra en aquelles poques hores d'un dia com avui el 1939. El fiscal va
demanar la pena de mort per a 17 dels 24 acusats i, finalment, el jutge
va condemnar a mort 11 d'aquests ciutadans. Una setmana més tard
s'executarien els afusellaments al cementiri vell de Girona.
Entre
els condemnats hi havia Joan Lorenzo Alcalde, pare i avi d'Aïda Lorenzo
i Ester Llorenç, presidenta i secretària de l'Associació de Familiars
de Represaliats pel Franquisme. Quan va morir Lorenzo, la seva filla
Aïda només tenia 13 mesos. L'entitat no es mossega la llengua i
reivindica anul·lar tots els consells de guerra franquistes.
L'associació qualifica «d'inadmissible» que l'Estat no reconegui la
«terrible repressió que van acompanyar els 40 anys de dictadura».
Reconeixen que per a les 750 famílies que formen part de l'entitat
l’aniversari d'aquells fets són de «trist record», i reiteren que fins
que «no es reconeguin totes les víctimes no es pot dir que hi ha
democràcia».
El
dia 8 de març l’esposa de Juan Lorenzo va decidir anar a veure el seu
marit a la presó de Girona. Quan va demanar de veure’l, la resposta del
guàrdia civil de torn va ser: «Vostè és vídua de Joan Lorenzo.» Poques
hores abans s'havia produït el primer afusellament al cementiri de
Girona, i entre els morts hi havia Joan Lorenzo i que com recorda la
seva família «possiblement li va disparar algú que ell coneixia». Hores
abans de l'afusellament, els condemnats eren conduïts al que s'anomenava
«capella», on els militars llegien la sentència, podien confessar-se i
escriure l'última carta a la família. En la carta que va escriure,
Lorenzo reitera en diversos fragments la seva innocència de tot allò que
se l'acusa, i no amaga que en la seva detenció el van torturar i
maltractar perquè acusés més gent.
Primer consell de guerra (09:30 hores del matí del dia 1 de març de 1939)
Llucià Vila Corominola, de 36 anys, solter, lampista, natural de Cassà i veí de Salt.
Jaume Costa Costa, de 33 anys, casat, mecànic, natural i veí de Salt.
Josep Masmitjà Guinó, de 31 anys, casat, mecànic i comerciant, natural de Begudà i veí de Salt
Daniel Puig Fon, de 28 anys, casat, pagès, natural de Bonmatí i veí de Salt.
Josep Bardera Carreras, de 39 anys, casat, pagès, natural de Montfullà i veí de Salt.
Lluís Gelis Expósito, de 36 anys, casat industrial, natural de Freixenet i veí de Salt.
Josep Carreras Planella, de 45 anys, casat, peó metal·lúrgic i veí de Salt.
Joan Fabra Vicens, de 44 anys, casat, rellotger, natural de Sant Climent i veí de Girona.
Segon consell de guerra (11 hores del matí del mateix dia 1 de març)
Rafael Serra Casadevall, de 39 anys, casat, ferrer, natural de Serinyà i veí de Bordils.
Marcel·lí Perich Expósito, de 34 anys, pagès casat i veí de Bordils.
Miquel Batet Sau, de 36 anys, casat, comerciant, natural de Culla i veí de Bordils.
Josep Aliu Maurici, de 31 anys, casat, guarnicioner, natural de Salt i veí de Bordils.
Lluís Julià Guich, de 43 anys, casat, flequer i veí de Bordils.
Escolàstica Vila Planes, de 28 anys, casada i veïna de Bordils.
Sebastià Sitjà Junyent, de 45 anys, casat, xofer, natural de Vilajuïga i veí de Girona.
Antoni Tixé Casú, de 32 anys, casat, transportista i veí de Bordils.
Tercer consell de guerra (12:30 hores de l'1 de març)
Agustí Armengol Mateu, de 40 anys, casat, empleat i veí de Girona.
Francesc
Giménez Gutiérrez, de 47 anys, casat, agutzil del jutjat de primera
instància de Girona. Natural de Pontefría de Granada i veí de Girona.
Josep Díaz-Guerra Calabuig, de 42 anys, casat, guàrdia nacional republicà, natural de Torrijos de Toledo i veí de Girona.
Jacint Grau Batlle, de 41 anys, casat, guàrdia nacional republicà i veí de Girona.
Joan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, casat, natural de la localitat de Florida de Liébana (Camp de Salamanca) i veí de Figueres.
Carles Rahola Llorens, de 58 anys, casat, intel·lectual, funcionari, natural de Cadaqués i veí de Girona.
Joan Gimbernat Padrosa, de 27 anys, casat, cambrer, natural de Cornellà del Ter i veí de Girona.
Josep Camps Nonell, casat, industrial, natural de Celrà i veí de Girona.
El
jutge va ordenar pena de mort per a 11 dels 24 acusats que en menys de
tres hores van ser sotmesos a consell de guerra. Els van afusellar el 8
de febrer d’aquell any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada