A
finals de juliol de 1936 parteix cap a Barcelona i junt amb Giuseppe
Bifolchi, Camillo Berneri, Michele Centrone, Mario Girotti, Vicenzo
Perroni i Enzo Fantozzi des de Perpinyà passà la frontera i pren part
activa en la revolució i en la lluita contra el franquisme, formant part
en 1937 de l’agrupació anarquista revolucionària «Els Amics de Durruti»
tot denunciant en el periòdic Guerra di Classe la liquidació dels
anarquistes per part dels stalinistes --més tard, en 1947, en Volontà
escriurà les seves memòries sobre el Maig de 1937
Ernesto Bonomini:
El 18 de març de 1903 neix a Pozzolengo (Llombardia) el militant antimilitarista i activista anarquista Ernesto Bonomini.
De
ben jovenet es va interessar per les idees socialistes i esdevé un
actiu antimilitarista. Quan s'engeguen les persecucions feixistes en
1922, emigra a París (Illa de França) on esdevé anarquista i el 20 de
febrer de 1924, en un restaurant parisenc, executa a trets de revòlver
Nicola Bonservizi, responsable local del Fascio i redactor a París del
periòdic feixista L'Italie Nouvelle. Detingut després d'aquests fets,
pel qual s'arriscava a la pena de mort, va ser jutjat el 24 d'octubre de
1924 a l'Audiència del Sena, on va declarar que amb aquesta execució
volia venjar totes les víctimes del feixisme i que no tenia cap simpatia
pel Parit Comunista de la URSS, que perseguia els anarquistes russos
com feia el feixisme italià. Va ser condemnat a vuit anys de treballs
forçats, pena que serà commutada per presó simple.
Alliberat
el 20 de febrer de 1932, serà expulsat de l’Estat francès en juny. Es
va refugiar a Bèlgica alguns mesos abans de retornar a l’hexàgon francès
on va treballar a Lilla (en flamenc Ryssel, Nord, Nord Pas de Calais), a
la Llibreria Moderna del seu company Umberto Marzocchi. Detinguts
l'abril de 1933, seran condemnats a un mes de presó.
De
bell nou a París, va ser novament arrestat, a la qual cosa va respondre
amb una vaga de fam que va tenir molt de ressò. En 1935 va participar a
París en el congrés dels anarquistes italians exiliats.
A
finals de juliol de 1936 parteix cap a Barcelona i junt amb Giuseppe
Bifolchi, Camillo Berneri, Michele Centrone, Mario Girotti, Vicenzo
Perroni i Enzo Fantozzi des de Perpinyà passà la frontera i pren part
activa en la revolució i en la lluita contra el franquisme, formant part
en 1937 de l’agrupació anarquista revolucionària «Els Amics de Durruti»
tot denunciant en el periòdic Guerra di Classe la liquidació dels
anarquistes per part dels stalinistes --més tard, en 1947, en Volontà
escriurà les seves memòries sobre el Maig de 1937--.
En
abril de 1938 assisteix a París, sota nom fals, a una reunió
anarquista, però és detingut i condemnat a un any de presó per haver
violat el decret d'expulsió. És internat en el camp de Riucròs (Arièja,
Llenguadoc, Occitània) i, després d'evadir-se l'abril de 1939, passa a
Bèlgica i després al Canadà i als EUA, on trobarà feina de tapisser als
estudis cinematogràfics de Hollywood. Als Estats Units continuarà amb la
seva tasca antimilitarista i col·laborarà en la premsa llibertària sota
el pseudònim de Dick Perry.
Ernesto Bonomini va morir el 6 de juliol de 1986 a Miami (Florida, EUA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada