En cas de desobediència civil, la policia pot retirar les urnes de 2.702 col·legis electorals?

Analitzem amb dades dos possibles escenaris: què pot passar si es manté l'actual nombre d'efectius policials a Catalunya? I en cas que el govern espanyol ordenés la intervenció de totes les unitats operatives arreu de l'Estat de la Guàrdia Civil i el CNP? 

La consulta del 9 de novembre de 2014 va acabar sent tolerada pel Govern de l'Estat malgrat que el Tribunal Constitucional havia decretat que no es podia celebrar.

DIRECTA 29/03/2017 

Jesús Rodríguez 

"Els Mossos d'Esquadra no ho poden fer. Els Mossos d'Esquadra poden aturar 500 persones, en poden aturar 1.000 o en poden aturar 2.000, però no 2 milions. I la Guàrdia Civil, tampoc". Són paraules d'Artur Mas, pronunciades el 3 de febrer de 2017, a preguntes de la periodista Mònica Terribas en el programa El Matí de Catalunya Ràdio. L'afirmació no és menor venint de qui ve, el màxim responsable polític de la policia catalana en el període 2010-2016. Cal recordar que Mas va ordenar i supervisar el més gran dispositiu policial en ordre públic de la història dels Mossos d'Esquadra: el que va envoltar el Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 per tal d'aturar les indignades del 15-M. Va estar integrat per més de 1.500 efectius, distribuïts en tres torns d'actuació. Les paraules de Mas del 3 de febrer van ser en resposta a la pregunta de Terribas sobre una suposada ordre judicial que impedís la celebració d'un eventual referèndum sobre la independència de Catalunya. És raonable afirmar que els cossos i forces de seguretat a Catalunya no tenen capacitat suficient per aturar una acció de desobediència civil massiva destinada a protegir les urnes? Analitzem-ho amb dades. 

El full de ruta de Junts pel Sí preveu l'aprovació d'una llei de transitorietat jurídica que ha de donar cobertura legal a la celebració del referèndum durant la segona quinzena del mes de setembre del 2017. Un cop el Parlament de Catalunya l'aprovi per procediment d'urgència, molt previsiblement se succeiran una cadena d'impugnacions davant del Tribunal Constitucional, amb les conseqüents suspensions de les decisions del Govern i del Parlament català, i un posterior escenari de desobediència de facto per poder consumar la celebració del referèndum. En aquesta etapa final prèvia a la col·locació de les urnes –segona quinzena d'agost i mes de setembre– és quan s'esgrimiran les amenaces més directes d'aplicació de la força, i és també quan les entitats sobiranistes i la Generalitat preveuen cridar a la ciutadania a sortir als carrers. 

La retirada de competències dels departaments d'Interior i Ensenyament, o la suspensió de l'autonomia de Catalunya per part del Govern espanyol són escenaris possibles; més difícil seria l'aplicació de l'Estat d'alarma, d'excepció o de setge, que permetria el desplegament de forces militars en territori català. Si ens quedem en l'escenari de suspensió de l'autogovern i mesures repressives limitades a l'actuació policial, tindria un paper determinant el comportament de la gent. En cas d'imposició de la força –no militar–, què farien els prop de dos milions de persones que en major o menor mesura han participat en les mobilitzacions sobiranistes dels últims sis anys a Catalunya?   

EL FACTOR DE LA MOBILITZACIÓ POPULAR  

Un president, Carles Puigdemont, parapetat amb el seu equip al Palau de la Generalitat podria ser destituït del càrrec amb facilitat. Amb tan sols la presència de la unitat E-4 de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra –formada per set furgonetes i cinquanta agents– o de la unitat UBA del GRS-4 de la Guàrdia Civil –amb una dotació equivalent d'antiavalots i amb seu a Sant Andreu de la Barca– n'hi hauria prou per entrar a la històrica sala Oïdors de Comptes –on es troba el despatx presidencial–, fer fora a Puigdemont i posar-hi en el seu lloc a l'actual delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo (PP). Tres quarts del mateix podria passar al Parlament de Catalunya si la gent no sortís als carrers. Substituïm la foto en soledat dels representants polítics a Palau i al Parlament per una imatge de milers de persones envoltant els edificis, protegint la distribució de les urnes arreu de Catalunya i esperant l'obertura de col·legis electorals l'últim diumenge de setembre del 2017. Quina dotació policial seria necessària per executar les ordres de suspensió de l'autonomia i impedir el referèndum en cas de desobediència civil massiva?  

En uns comicis autonòmics ordinaris, el desplegament electoral en territori català abasta fins al més petit dels municipis de les 41 comarques. A les eleccions de l'any 2015 es van establir 2.702 col·legis electorals ,que sumaven 8.107 meses. Per demarcacions electorals, a Barcelona hi havia 1.609 col·legis; a Girona, 399; a Lleida, 321, i a Tarragona, 373. En els comicis del 2010 i el 2012 les xifres van ser molt semblants. El control d'accés a tots aquests edificis –així com als centres neuràlgics de coordinació– seria imprescindible per fer efectiva la prohibició del referèndum. Si no contemplem la imposició de l'Estat de setge i el desplegament militar que se'n derivaria, les mesures repressives haurien de ser executades per unitats policials d'ordre públic. En un primer moment el govern i els tribunals espanyols ordenarien la intervenció dels Mossos d'Esquadra; s'hi podrien sumar, en una segona fase, les unitats especials de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola. Quantifiquem els seus efectius i comparem-los amb el volum de la previsible mobilització ciutadana.  

GUÀRDIA CIVIL I COS NACIONAL DE POLICIA ENTREN EN JOC 

A Catalunya actualment hi ha 17.000 agents dels Mossos d'Esquadra, però tan sols 1.600 d'aquests tenen funcions d'ordre públic, és a dir, estan equipats i entrenats per aquest tipus d'actuacions. S'agrupen en dues grans unitats especialitzades: Brigada Mòbil (Brimo) i Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO). La Brimo suma 550 antiavalots i té la seva seu central a l'edifici Egara de Sabadell. Les ARRO estan distribuïdes pel territori i tenen seu a les nou regions policials en què s'ha dividit Catalunya: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Girona, Metropolitana Sud, Metropolitana Nord i Barcelona. Aquests segons, en conjunt sumen 1.050 efectius, un centenar llarg de mitjana per unitat, excepte a la comissaria de Torras i Bages de la capital catalana, on hi són adscrits 220 agents. L'equip mínim d'intervenció en un incident d'ordre públic està estimat en una cinquantena d'antiavalots –tal com es concreta a l'informe La gestió de l'ordre públic a Catalunya, elaborat per la Generalitat l'any 2013–, és a dir, una unitat de set furgonetes amb un sotsinspector, dos sergents, set caporals, i una quarantena d'agents. 

Es calcula que aquest és el dispositiu necessari per perimetrar els accessos d'un edifici i procedir a la retirada de les persones que ofereixin resistència pacífica –mitjançant la tècnica d'arrencar cebes– que s'hagin assegut a les seves portes, un dels escenaris possibles el dia del referèndum. A les unitats dels Mossos d'Esquadra caldria sumar-hi els 400 efectius del GRS-4 de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya i els 300 efectius de la UIP-II del Cos Nacional de Policia, que des de fa dos anys s'allotgen en hotels de l'Alt Maresme. És a dir, la suma dels tres cossos policials situa en 2.300 el nombre d'efectius d'ordre públic que podrien participar en l'evacuació dels col·legis electorals. Si dividim aquesta xifra per cinquanta –el nombre d'agents necessaris per cadascun dels operatius– comprovem que només es podria materialitzar el precinte de 46 dels 2.702 col·legis electorals oberts. Només un 1,7% de les dependències serien precintades, i els mateixos efectius policials s'hi haurien de quedar durant tota la jornada electoral, no hi podria haver un segon torn que els rellevés.  

EL PITJOR DELS ESCENARIS 

Situem-nos en un escenari de major conflictivitat. Mariano Rajoy vol fer una demostració de força, i ordena la intervenció a Catalunya de totes les unitats d'ordre públic de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola; una actuació logísticament complexa –allotjament i manutenció– i que deixaria la rereguarda sense cap efectiu. Molt arriscat tenint en compte les més que probables mobilitzacions solidàries que es podrien desfermar al País Valencià, el País Basc, Galícia o les illes Balears, o les no descartades a Madrid i Andalusia. Les set GRS (Grup Rural de Seguretat) de la Guàrdia Civil sumen 2.800 antiavalots –400 per grup–, als que caldria sumar l'esquadró de Madrid, que compta amb un miler d'efectius. Les onze UIP (Unitat d'Intervenció Policial) del Cos Nacional de Policia espanyola sumen 3.300 antiavalots –300 per grup–, als quals caldria afegir-hi els 1.000 agents de la Unitat Central d'Intervenció amb base a Madrid. 

En resum, 3.800 guàrdies civils i 4.300 policies nacionals. Sumats als Mossos d'Esquadra, arribarien a uns 9.700 antiavalots que s'haurien de distribuir en grups de cinquanta per procedir a la clausura d'un màxim de 194 dels 2.702 col·legis electorals previstos, una capacitat operativa del tot insuficient, sempre i quan hi hagués persones concentrades a les portes de les dependències de votació amb l'objectiu de defensar les urnes. En aquest segon escenari estaríem parlant del 7,17% dels col·legis electorals tancats; la gran majoria funcionarien amb normalitat.