Rajoy invoca els empresaris contra el procés d’alliberament nacional català.
El Govern espanyol va premiar a un torturador que va enviar a Europa com a delegat.
José Pérez Navarrete, coronel en la reserva de la
Guàrdia Civil, va ser condecorat per Ignacio Cosidó, director de la
Policia espanyola, en 2016. Aquest alt càrrec de l'institut armat va ser
condemnat en 1987 i 1992 per les tortures a Juana Goikoetxea.
El Govern
espanyol li va indultar parcialment un any després. Mai va deixar
d'ascendir en l'escalafó militar.
[Barcelona (República Catalana) 29/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El paquet d'infraestructures que Mariano Rajoy ha
presentat a Barcelona per seduir Catalunya totalitzarà una inversió de
4.200 milions d'euros fins a l'any 2020, dels quals 1.882 milions es
dedicaran a Rodalies, ha anunciat el president del Govern espanyol. En
total, ha previst dedicar a aquest transport ferroviari una inversió de
3.900 milions d'euros els pròxims vuit anys.
En el seu discurs, Rajoy ha invocat l'ajuda dels
empresaris per guanyar el pols a l'independentisme, tot assegurant que
el procés posa en risc la recuperació econòmica. En concret, ha esgrimit
nocions com la moderació, el seny i la responsabilitat per mirar
d'arrenglerar-los amb la seva causa, i ha expressat que cal segellar
esquerdes i reconstruir ponts de diàleg. Entre els presents en l'acte,
que coincideix amb l'estada del president català Carles Puigdemont als
EUA, hi havia Florentino Pérez (ACS), Javier Godó (Grup Godó), José Luis
Bonet (Freixenet) i Salvador Alemany (Abertis), així com representants
de patronals.
EL CORREDOR MEDITERRANI L’ESTIBA
Les hores prèvies a la presentació del paquet
d'inversions han estat marcades per dues manifestacions governamentals
amb relació a sengles afers delicats: el conflicte laboral dels
estibadors i el corredor mediterrani. Sobre aquest darrer, etiquetat per
Rajoy com una prioritat -com també les Rodalies-, el ministre de
Foment, Íñigo de la Serna, ha escalfat els ànims dels crítics del model
d'infraestructures espanyol quan ha publicat a Twitter: "El
#corredormediterraneo avanza. Castellón estará a 2h 25 min de Madrid
gracias a este nuevo tramo que he visitado hoy".
Pel que fa als estibadors, el Govern espanyol ha
acusat la patronal d'haver rebentat unes negociacions que semblaven ben
enfocades la setmana passada. Desenes d'estibadors es van concentrat
ahir dimarts per protestar davant del Palau de Congressos de Barcelona,
on Rajoy va presentar els seus plans.
EL GOVERN ESPANYOL VA PREMIAR EL CORONEL JOSÉ PÉREZ NAVARRETE
 |
| El coronel Pérez Navarrete. |
Un coronel de la Guàrdia Civil en la reserva va
ser premiat en 2016, al costat d'altres companys, per Ignacio Cosidó,
director de la Policia espanyola. Es tracta de José Pérez Navarrete,
antic agent destinat a Euskal Herria que va ser condemnat (i parcialment
indultat) per les tortures patides en 1982 per Juana Goikoetxea, segons
informa avui GARA.
La víctima, arrestada en Getaria i la causa de la
qual va quedar arxivada, va sofrir el turment a les mans d'almenys cinc
uniformats. En 1987 l'Audiència de Donostia va condemnar a Pérez
Navarrete a 4 mesos d'arrest i 4 anys d'inhabilitació. Una fallada
ratificada pel Tribunal Suprem en 1992. En 1993, el llavors ministre
espanyol de Justícia, Tomás de la Quadra- Salcedo, li va indultar al
costat dels guàrdies Emilio Parra Moreno, Alejandro Iglesias, Julio
Saavedra i José Antonio Hernández del Barco. El perdó afectava solament a
la inhabilitació, per la qual cosa els quatre primers van ingressar
durant un breu període de temps a la presó militar d'Alcalá d'Henares.
El cas de Goikoetxea no va ser l'únic en el qual
es va veure embolicat Pérez Navarrete durant la seva estada a Guipúscoa.
Un mes abans que el Govern de Felipe González li indultés, en 1993,
l'Audiència de Guipúscoa li absolia d'una altra querella per tortures.
En aquest cas la denúncia la va interposar Juan Carlos Garmendia,
detingut en Ordizia en 1982 en una operació contra ETA. Durant el temps
que va durar la instrucció d'aquests processos (el de Goikoetxea, pel
qual sí va ser condemnat, i el de Garmendia, del que va sortir lliure),
Pérez Navarrete va seguir escalant posicions en la Guàrdia Civil. De
fet, segons reflectia el diari ‘El País’ el 5 de març de 1993, no
solament va ser ascendit, sinó que va arribar a ser assessor en
assumptes de «terrorisme» de Rafael Vera, secretari d'Estat per a la
Seguretat i condemnat en 1998 pel segrest de Segon Marey perpetrat pels
GAL.
La seva promoció en l'escalafó de la Guàrdia
Civil no va passar desapercebuda. Així, el llavors diputat d'Esquerra
Unida Enrique Curiel --ja mort-- preguntava en 1988 al Govern espanyol
sobre l'ascens a capità de Pérez Navarrete. L'Executiu va arribar a
escudar-se en la «absència de notificació de la sentència». Gairebé dues
dècades després, en 2015, l'uniformat va passar a la reserva amb grau
de coronel, situat en el més alt de l'organigrama.
En els últims anys, Pérez Navarrete també ha
destacat pel perfil polític d'alguns dels seus llocs. En 2010 va formar
part de l'equip de la Presidència espanyola del Consell de la Comissió
Europea. En concret, va anar l'encarregat de «Schengen, Europol i
Intercanvi d'Informació».
Va seguir en actiu fins a 2015, quan va passar a
la reserva, encara que va continuar en serveis especials. Durant els
últims anys va estar destinat en la Representació Permanent d'Espanya
davant la Union Europea, com a representant d'Interior. Quan Cosidó li
va imposar la medalla en 2016 també exercia com a analista en la
direcció general d'Interior de la Comissió Europea. No hi ha constància
que inclogués «torturador» en el seu CV.
SILENCI
Ni el Ministeri espanyol de l'Interior ni la
Guàrdia Civil han respost als requeriments de GARA sobre els tres
guàrdies civils condemnats per tortures que han pujat pel cap alt de
l'escalafó i fins i tot han estat condecorats.
LA «BORSA», LA «BANYERA» I MÉS D’UN ANY PER GUARIR LES FERIDES
Juana Goikoetxea va ser detinguda en Getaria l'1
de gener de 1982 quan tenia 56 anys. Va ser acusada de pertinença a ETA i
va romandre nou dies en mans de la Guàrdia Civil, que la va torturar
salvatgement. Segons es reflectia tant en la denúncia de Goikoetxea com
en el sumari que va instruir la causa, entre les pràctiques a les quals
li van sotmetre els agents (entre els quals es trobava José Pérez
Navarrete) estan els cops, la «banyera», la «borsa» i l'aplicació
d'elèctrodes. Fins i tot van arribar a pujar-li a la muntanya a disparar
molt prop d'ella. Segons va quedar acreditat en el judici, va trigar
417 dies a guarir les seves ferides. D'ells, en 174 no va poder
desenvolupar cap de les activitats que realitzava habitualment. Després
de sofrir aquell infern, Goikoetxea va ser posada en llibertat sense
càrrecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada