 |
| Germà Bel |
Sobre el ‘processanisme’ burgès en temps d’independència nacional catalana.
Un testimoni del cas Palau vincula Fèlix Millet amb la FAES.
Un conserge admet que va comprar lingots d'or amb 24.000 euros que li va donar la secretària de Millet.
Un membre de la RAE diu que a JxS li "convindria" que hi hagués un parell de morts.
Félix de Azúa es desfoga en una entrevista al Crónica Global.
[Barcelona (República Catalana)
28/03/2017]
Queda cada vegada més clar que a part d’algun
estat fora de la Unió Europea cap altre recolzarà una declaració
unilateral d’independència del Principat de Catalunya. També és una
evidència descarada que si es construeix una república burgesa, sota la
carcassa de Junts pel Sí més el piano de Luís Llach, el nou estat durarà
més hores que l’Estat Català de Lluís Companys el Sis d’Octubre de
1934. En canvi, davant l’aïllament polític de Catalunya a nivell de les
oligarquies europees i les burgesies governamentals una república
solament podrà sobreviure al Principat com a Catalunya socialista
revolucionària, amb col·lectivisme autogestionari, ja que la jovent
rebel i proletària europea es llançarà com una fera ferotge a defensar
l’autodeterminació republicana catalana enfront la pròpia existència de
l’Estat capitalista espanyol. En canvi, una proclamació de república en
el marc pro atlantista, pro Unió Europea i pro euro, en definitiva, a
favor de l’Europa del Capital, de les retallades socials i laborals, de
la guerra imperialista, no despertarà cap mena de simpatia internacional
entre el proletariat conscient i combatiu ni tampoc entre l’estudiantat
rebel. També és evident que el govern de Junts pel Sí dia que passa dia
que governa, dia que pràctica la demagògia ‘processionista’. Ara que
han passat els 18 primers mesos de les eleccions del 27 de setembre ens
trobem amb fets claríssims del ‘processionisme’ militant.
El primer termini de 18 mesos conegut per assolir
la independència, marcat per Convergència (ara PDEcat) i ERC, va
començar amb les eleccions del 27 de setembre del 2015, a les quals
aquests partits van concórrer plegats com a Junts pel Sí, i va concloure
ahir dilluns, 27 de març del 2017, sense que s'hagi assolit l'objectiu.
Una responsable del full de ruta dels 18 mesos com Marta Rovira (ERC)
ha quedat en evidència en afirmar categòricament que el nou país es
construiria en aquest període, però destaca encara més el cas dels
diputats que deien veure-ho tan clar que, en certa manera, s'hi van
jugar l'escó. Germà Bel, l'ex-PSC enrolat a les files de JxS, va
respondre l'agost del 2016 en els següents termes a un usuari de Twitter
que li deia que haurien de plegar si en 18 mesos no havien fet la
independència: "Agreed [D'acord, en anglès]. I 18 mesos comptats des del
26 d'octubre 2015, dia que es va constituir el Parlament (Si ho vols
portar al 27S, signo)". Un altre representat retratat és el diputat
d'ERC al Congrés de Diputats Gabriel Rufián, que va assegurar en una
entrevista concedida a El Nacional el desembre del 2015: "No hi ha pla
B. Hem de fer el que sempre hem fet, respectar els acords signats, el
full de ruta. No estarem ni un dia més dels 18 mesos que marca el full
de ruta i, quan es proclami la independència de Catalunya, marxarem,
perquè ja haurem fet la nostra feina. Aquesta imatge dels diputats
independentistes marxant és molt potent". Dies després, reiterava a
Público que preveia una estada curta a Congrés dels Diputats, tot
afirmant: "Sí, sí, 18 mesos. El que està pactat. I complirem els temps".
Per la seva part, la portaveu del Govern de la
Generalitat, Neus Munté, ha situat l'inici del termini dels 18 mesos en
el mes de gener del 2016, perquè va ser llavors quan van prendre
possessió els consellers del Govern de Carles Puigdemont. En el document
del full de ruta, però, es va fer constar, literalment: "El procés de
transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República
catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà
en un període màxim de 18 mesos".
Tot plegat, guanyar temps per governar.
‘Processionisme’, ‘processionisme’, i més ‘processionisme’ governamental
de Junts pel Sí.
MILLET I LA FAES D’AZNAR
Un testimoni en el judici del cas Palau ha
vinculat Fèlix Millet amb la FAES de José María Aznar. Durant la
declaració de Pau Duran, que va ser tresorer de l'Orfeó Català durant
l'etapa Millet, aquest ha negat haver tingut coneixement del conveni
entre el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas de CDC, però tot
seguit ha comentat que Millet va explicar en una reunió interna la seva
intenció de vincular-se a la FAES de José María Aznar a través de la
filial catalana Catalunya Futur com a agraïment per les inversions del
Ministeri de Cultura de l'època del PP al Palau de la Música. Millet es
va donar de baixa anys després.
El temps que Millet va ser patró de la FAES
catalana coincideix amb les inversions del Ministeri de Cultura per a la
reforma del Palau de la Música, quan la ministra era Pilar del
Castillo. D'un pressupost de poc més de 26 milions d'euros, Cultura va
aportar més de 12 milions. Era l'època del "gir catalanista" del PP, que
tenia Josep Piqué com a figura més visible. Va ser llavors que, després
d'una visita d'Aznar i Piqué al Palau de la Música, Millet va informar
els òrgans interns del Palau que seria bo que ell fos patró de la
sucursal de la FAES a Catalunya. De la mateixa manera, quan es va acabar
la subvenció, Millet es va donar de baixa.
El presumpte desviament de fons del Palau al PP
va ser investigat per la Fiscalia i per una de les acusacions
particulars, però no van trobar cap evidència de pagaments ni de
desviació de fons.
Per altra part, en la sessió del judici diversos
conserges han declarat que ells eren els encarregats de cobrar o
ingressar diners en efectiu. Fins i tot un d'ells ha explicat que una
vegada va comprar lingots d'or per valor de 24.000 euros, que va lliurar
a la secretària personal de Millet. Altres conserges han dit que havien
d'anar amb motxilles o carteres quan anaven a retirar diners en
efectiu, ja que es tractava o bé de milions de pessetes o de milers
d'euros.
L’ACADÈMIC DE LA RAE JUGA A MORTS
 |
| Felix de Azúa amb Vargas Llosa. |
El presenten com un intel·lectual espanyol, però
ell prefereix el de víctima del “nacionalisme català” com ja ha fet en
nombroses entrevistes on denuncia que ha marxat de Catalunya per evitar
que la seva filla sigui educada en l'odi. Félix de Azúa, filòsof i
membre de la RAE, ofereix una imatge racista, totalitària i de violència
de Catalunya, fins i tot jugant amb les morts per culpa del procés.
Des de l'inici del procés el nacionalisme imperial espanyol sempre ha
anunciat que a Catalunya hi ha violència, una afirmació que a vegades a
fregat el desig, com avui ho ha fet el filòsof que és membre de la RAE.
Azúa creu que "als caps de Junts pel Sí els convindria que hi hagués un
parell de morts", ja que "ells estan acabats, han arribat al final del
camí i no poden seguir endavant" perquè, a parer de l'intel·lectual,
saben que estan inhabilitats i ja poden "seguir fent el pallaso, que es
queden sense el poder". El filòsof creu que l'única sortida és que hi
hagi violència, "si hi hagués 30 morts, estarien perduts, però si n'hi
ha 3 o 4 això els facilitaria el poder". Azúa creu que a Catalunya hi
hauria "un GAL" de l'independentisme.
La plàtica d'Azúa analitza el clima de violència
extrema que es pot viure al país, amb morts i tot, exemplificant la seva
teoria amb els dos arbrets d'Albert Boadella que, segons el parer de
l'intel·lectual, és una manera de dir que "el pròxim que tallarem són
els vostres colls".
No podia faltar dins del deliri una referència a
ETA, Azúa no només afirma que no hi ha cap diferència entre els
independentistes, els partidaris del Brexit o els racistes holandesos,
"productes d'una mateixa causa, no es poden adaptar a la societat
contemporània", sinó que, a més, juga amb el fet que l'independentisme
català frega la violència, "utilitza mètodes de la kale borroka i són
amics dels etarres".
Félix d'Azúa sobre el procés opina que la dreta
nacionalista-burgesa explota l'esquerra i discrimina la immigració, i
afirma que tanmateix "els que porten endavant el procés són la CUP i
Podem".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada