Milers
de persones s'oposen a la construcció d'un oleoducte a l'estat
nord-americà de Dakota del Nord, que té previst creuar les terres
ancestrals dels sioux i podria causar danys irreparables en les reserves
d'aigua de la regió
 |
| Per les concentracions han passat membres de més de 300 tribus de 90 nacions indígenes americanes diferents |
DIRECTA 07/02/2017
Cora Benzie/Alison Carney
 |
| El 25 de novembre de 2016, l'administració Obama va emetre una ordre de desallotjament contra el campament, però aquesta no es va arribar a produir |
Durant
els darrers deu mesos, les faldes del riu Missouri, al seu pas per la
reserva sioux de Standing Rock --a l'estat nord-americà de Dakota del
Nord--, han vist com milers de persones es concentraven en campaments i
protestaven de forma pacífica. Aquestes concentracions, per les quals
han passat membres de més de 300 tribus de 90 nacions indígenes
americanes diferents, han suposat la demostració més gran d'unitat i
resistència de la comunitat nadiua americana en els darrers 140 anys. La
seva principal motivació: protegir la reserva d'aigua que subministra a
totes elles, i també a tots els éssers vius d'aquest territori.
Aquesta
reserva, que està formada pel riu Missouri i l'aqüífer d'Ogallala, es
troba amenaçada des de fa un any per la construcció d'un oleoducte,
l'anomenat Dakota Access Pipeline. En cas de completar-se les obres,
aquesta estructura transportaria més de 470.000 barrils de cru al dia
des dels jaciments de Bakken -per sota del riu i l'aqüífer i a través de
les terres ancestrals dels sioux- fins a una central d'emmagatzematge a
Illinois. L'aqüífer d'Ogallala és actualment un dels dipòsits d'aigua
subterrània més grans del món i el riu Missouri és la principal font de
subministrament d'aigua de la tribu Standing Rock, alhora que també
proveeix el consum a milions d'americans i a moltes terres de cultiu de
la regió.
L'impacte
mediambiental d'una filtració o fuga de petroli en alguna d'aquestes
reserves d'aigua podria ser desastrosa per la població i el territori.
La ruta proposada per acabar la construcció de l'oleoducte –que travessa
just la frontera de les terres dels Standing Rock Sioux– fa que aquesta
reserva indígena sigui la més afectada per aquest perill. L'empresa
encarregada de la construcció de l'oleoducte (Energy Transfer Partners)
considera que s'han pres totes les mesures adequades per prevenir les
fuites, tot i que en principi la construcció de l'oleoducte anava a
passar a prop de Bismarck –la capital de l'estat– i va ser modificada
per la mateixa empresa pel "potencial risc d'afectar el subministrament
d'aigua de la ciutat". Segons explicava Jodi Gillette, antiga consellera
de la Casa Blanca en Afers dels Nadius Americans, "la ruta original
havia de passar per Bismarck, una comunitat que és principalment blanca,
però finalment van decidir modificar-la perquè no volien tindre
l'oleoducte a prop de casa seva". Aquest fet mostra que la identitat
ètnica de la població de Bismarck – que és blanca en un 90%- no està
sent un fet arbitrari en la planificació i construcció de l'oleoducte.
La resistència indígena aconsegueix aturar la construcció
A
les darreries del 2016, quan l'hivern s'atansava sobre l'estat de
Dakota del Nord, els cossos de seguretat dels Estats Units, contractats
per l'empresa Energy Transfer Partners, van començar a incrementar la
violència contra les "protectores de l'aigua" (aquesta és la denominació
que les mateixes activistes d'Standing Rock ofereixen com a alternativa
al terme anglès "protester", que significa "objectora" o "dissident";
en comptes d'"objectores" prefereixen ser anomenades "protectores"). La
policia va bloquejar els accessos d'emergència al camp amb barreres, i
es va establir una zona d'exclusió aèria perquè la premsa no hi pogués
accedir. La protesta, de caràcter pacífic, va ser dispersada amb canons
d'aigua freda a pressió. La policia va atacar amb gossos, gasos
lacrimògens i pilotes de goma les manifestants, deixant sense socors
algunes que s'estaven dessagnant o havien perdut la consciència. Durant
aquests fets, un home gran d'ètnia sioux va patir una aturada cardíaca a
primera línia i una noia va perdre el braç després de l'explosió d'una
granada de mà.
El
25 de novembre de 2016, l'administració Obama va emetre una ordre de
desallotjament contra les protectores de l'aigua en la qual s'indicava
que el dia 5 de desembre es tancaria el campament amb l'objectiu de
protegir la gent de possibles enfrontaments violents. Com a resposta, la
tribu sioux de Standing Rock, juntament amb diverses organitzacions de
base –en total, un conjunt de 8.000 persones–, van fer un comunicat en
què afirmaven que aquell campament es trobava en terres ancestrals
sioux, que era un territori que mai no havia estat cedit al govern dels
Estats Units, i que d'allà no les trauria ningú.
L'anunciat
desallotjament mai va arribar, i el dilluns 5 de desembre el cos
d'enginyers de l'exèrcit americà (l'Army Corps of Engineers) va denegar a
l'empresa el permís d'excavar per sota del riu Missouri, aturant així
temporalment la construcció de l'oleoducte. A banda de denegar aquest
permís, el cos d'enginyers també va començar a elaborar un informe per
determinar l'impacte ambiental del projecte sobre el territori.
Trump, decidit a reprendre el projecte
 |
| El nou govern dels EUA vol prioritzar la mineria del carbó i la construcció d'oleoductes, així com altres projectes que podrien resultar molt nocius pel medi ambient |
Després
del 5 de desembre, moltes de les protectores de l'aigua van decidir
quedar-se a Standing Rock, conscients que tot i l'aturada temporal del
projecte, l'oleoducte estava a mig construir i les obres es podien
reprendre en qualsevol moment. Els fets recents han mostrat que tenien
raó: el dimarts 24 de gener el nou president de la Unió, Donald Trump,
va signar un memoràndum executiu per cancel·lar l'elaboració de
l'informe d'impacte mediambiental i reiniciar l'execució del projecte
tan aviat com es pugui.
Trump
va declarar públicament que donava suport al projecte del Dakota Access
Pipeline, i que això tenia relació amb els canvis previstos en la
política del medi ambient que vol aplicar al país. El nou govern vol
prioritzar la mineria del carbó i la construcció d'oleoductes, així com
altres projectes que podrien resultar molt nocius pel medi ambient.
Alguns mitjans -com el Washington Post entre altres- van destapar fa uns
mesos que, fins fa ben poc, Trump tenia importants participacions en
l'empresa executora del projecte i que també va rebre generoses
donacions per part del seu director executiu, Kelcy Warren, per finançar
la seva campanya electoral. El fet de signar el memoràndum per
reprendre la construcció de l'oleoducte a Dakota del Nord és un
avançament dels canvis que Trump està plantejant per un futur pròxim.
Aquestes noves polítiques, que sovint afectaran comunitats
marginalitzades com Standing Rock, també suposaran un impacte global en
el medi ambient del planeta. Com ja va qüestionar Dave Archambault II,
representant tribal de Standing Rock, al documental Mni Wiconi (L'aigua
és vida): "Ells diuen que aquest l'oleoducte mai es trencarà, però si es
trenca, qui pagarà els costos?".
Tot
i que serà un procés llarg, la determinació dels sioux de barrar el pas
de l'oleoducte per les seves terres ha propiciat que les protestes
continuen en les darreres setmanes. Mentre els membres de la tribu
Standing Rock preparen l'oposició legal al projecte -que en part serà
finançada per les donacions rebudes d'arreu del món- les protectores de
l'aigua es mantenen sobre el terreny i preparades per actuar. Cheryl
Angel, activista i membre de la tribu Rosebud Sioux, va parlar del
perill que suposa aquest tipus de projectes per tot el territori durant
una de les protestes de la setmana passada: "Obri els ulls Amèrica, i
observa que aquests oleoductes que s'estan construint i projectant arreu
del territori amenacen no només aquesta, sinó totes les nostres
reserves d'aigua". Per altra banda Winona LaDuke, una activista
mediambiental nadiua americana que resisteix a Standing Rock assegurava
al documental esmentat que "mentre aquest conducte no transporti
petroli, jo continuaré aquí lluitant per evitar-ho".
Una història de colonialisme i racisme institucional
La
reserva indígena de Standing Rock té els seus orígens en la Great Sioux
Reservation, el territori on es van ubicar moltes tribus nadiues
americanes després que els EUA els espoliaren les terres on havien
viscut durant milers d'anys. Des de la seva creació en 1868, moltes de
les terres d'aquesta reserva han sigut reocupades pels diferents governs
dels EUA, sovint quan hi havia recursos naturals per explotar. Avui en
dia només queden unes poques reserves aïllades, una de les més
importants és la dels Standing Rock Sioux.
Tanmateix,
la pressió exercida amb l'objectiu d'arraconar les persones ameríndies
en territoris cada vegada més reduïts no és quelcom nou, sinó que ha
estat una constant al llarg de la història, present en diferents
geografies dels Estats Units. De fet, si hi ha alguna cosa que ha
caracteritzat, històricament, la relació entre els EUA i els pobles
indígenes ha estat el conflicte i la massacre. Per exemple, el 1863 es
va produir la massacre de Whitestone, en què 300 persones sioux van ser
assassinades o preses sota ordres de l'oficial Alfred Sully; un altre
exemple és la batalla de Little Bighorn, el 1876, en la qual diverses
nacions indígenes es van unir per vèncer l'esquadró de George Custer,
capitost d'una expedició il·legal sobre terres sioux en la qual havia
trobat or.
Recentment,
l'opressió de les persones indígenes americanes ha pres una nova forma:
l'exclusió social. Com a conseqüència, el grup pateix actualment alts
índex de pobresa i atur, la qual cosa n'ha disparat la taxa de suïcidis.
I és precisament en projectes com el del Dakota Access Pipeline on s'ha
evidenciat el menysteniment del govern dels EUA per la vida i cultura
ameríndies. La construcció d'un oleoducte posaria en perill el seu
subministrament d'aigua, suposaria l'excavació en terres sagrades i
tombes sioux, amenaçant així peces essencials d'aquesta cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada