Sis-cents alumnes d’ESO de l’Alt Empordà rememoren els exilis a la comarca

Ofrena floral el passat diumenge al monolit de la platja d'Argelers de la Marenda 

Els actes van començar a Figueres, l’alumnat es va dispersar per la Jonquera, Agullana, Elna i Portbou per aplegar-se de nou a Argelers de la Marenda. 

Durant la Retirada de 1939 en els camps de concentració francesos la massa antifeixista refugiada va patir moltes defuncions a causa de la disenteria, el fred i la fam, però sobretot per la complicitat dels governs europeus dits democràtics, que poc després van ser enderrocats per Hitler i Mussolini per mitjà de l’ocupació militar. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/02/2017 

Figueres/la Jonquera (Alt Empordà).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que uns sis-cents alumnes de quart d'ESO de nou instituts de l’Alt Empordà van rememorar ahir durant tot el dia els exilis a la comarca.

Els actes van començar a Figueres (Alt Empordà), on es van fer uns breus parlaments a la plaça de l'ajuntament.

Una part dels alumnes d’ESO van assistir també a una activitat al Museu de l'Exili MUME), a la Jonquera (Alt Empordà) .

Altres van desplaçar-se a Agullana (Alt Empordà), Elna (Rosselló) o Portbou (Albera marítima, Alt Empordà).

Després de les visites es van trobar a Argelers de la Marenda (Rosselló) per dinar i fer diferents activitats que es van cloure amb el parlament d'un supervivent del camp de concentració d'Argelers on fou internat en 1939, Gilbert Susagna, i la representant de Fils et Filles de Républicains Espagnols de l'Exode, Jacqueline Payrot. Una cadena humana va tancar la jornada.

El diumenge més de 600 persones d'arreu havien celebrat el primer Dia Nacional de l'Exili i la Deportació on en 1939 es va aixecar el camp de concentració d’Argelers.

Entre la gent que transita pel passeig marítim d’Argelers, costa trobar algú que sàpiga on és el petit monòlit dedicat als 100.000 republicans que les autoritats franceses van tancar al camp de concentració que es va habilitar en aquest tros de platja. Es fugia del franquisme que arraconava la massa cap a la frontera del Pirineu. Els refugiats van arribar a principis del 1939 --on ara hi ha arena, terrasses i gelateries--. Les setmanes i mesos posteriors, el mar gèlid --i arrissat, com el d’aquests dies de febrer--, amb tramuntanades i llevants i aigua, i les casetes d’aquest poble que aleshores no tenia més de 3.000 habitants van ser testimoni de la mort de molts d’aquests refugiats. La disenteria, el fred i la fam, però sobretot la complicitat dels governs europeus democràtics, se’ls va endur. Ara poc més que un bloc de pedra inscrit recorda aquell drama humanitari. El Govern de la República francesa es proclamava llavors --i segueix fent-ho-- una democràcia.

Una multitud de gent feia pinya al voltant del monòlit. Més de 600 persones que s’havien desplaçat en autocars d’arreu del Principat i la Catalunya Nord per celebrar el primer Dia Nacional de l'Exili i la Deportació. Va ser també un 5 de febrer, però de l’any 1939, quan milers de refugiats republicans van creuar la frontera i van anar a parar en aquesta platja. Al racó del monòlit, a tocar de la sorra, el vent seguia fent mal a les orelles. Onegen tricolors i senyeres, alguna estelada. Es repartiren clavells vermells entre l’assistència --es farà una ofrena a la placa que el conseller Romeva destapà per iniciativa del Govern de la Generalitat i en acord amb l'Ajuntament d'Argelers de la Marenda. El rètol, de color platejat, compta amb un text en quatre idiomes en record a “les persones compromeses amb la Llibertat i la Democràcia que es van exiliar” per la Guerra Civil espanyola. Durant tot l’acte, Romeva anirà reforçant el vincle directe d’aquella crisi humanitària amb les produïdes per les guerres actuals: “Nosaltres hem estat també un poble de refugiats i refugiades, motiu pel qual ens sentim molt a prop de totes aquelles persones que avui han d’afrontar aquesta condició". Ja fa mesos que els representants de la Generalitat criden al món que el Principat Catalunya té "la més ferma voluntat" d’acollir. De fet, a finals de gener, el Govern de la Generalitat va posar en marxa el Programa Català de Refugi per integrar socialment i laboralment els refugiats que arribin al Principat. Està dotat amb un milió d'euros. La Generalitat està preparada per acollir 1.250 persones, de moment només n'han arribat un centenar. L'any 2015, i segons ACNUR, la guerra i la persecució van causar el desplaçament de 65,3 milions de persones, 21,3 dels quals són refugiats i un 51%, infants.

Durant aquest acte, el traçat de les banderes comença a prendre formes més i més petites: apareix en motxilles, bufandes, barrets, xapes i, fins i tot, arracades. El mal temps, però, no ennuvola els ànims d’aquests excursionistes --molts dels quals són descendents de refugiats republicans del 39 o membres d’entitats memorialístiques--. I és que és així, somrient, com es fan els majors actes de recuperació de la memòria històrica. “Estic content de viure”, diu l’Antonio, un dels pocs supervivents que avui ha tingut la valentia de retornar al camp que li va prendre l’adolescència. Els desastres humanitaris no deixen de fer mai mal, però afrontar-los amb valentia i passar a l'acció és l’única manera d’esdevenir una societat més madura.

Uns metres més enllà, la Laura també s’ha llevat riallera. Està asseguda en un banc amb el seu fill i el seu nét que l’han acompanyada --les cames no li perdonen l’edat--. Ella també va estar tancada al camp d’Argelers després de creuar la frontera per la Garrotxa. Aquesta barcelonina té el cap petitó --però ben lúcid-- i la pell fineta d’aquells que diuen que han passat molt fred.

De cop, s’alça. L'ajuda una mà que és la primera vegada que toca. És gran, i avui freda. La del conseller Romeva que ve de destapar la placa, i li diu: “És un honor. Sabem que anem tard, però encara que només sigui per a vosaltres haurà valgut la pena”. La Laura només havia tornat un cop a Argelers d'ençà que en va estar tancada, però el seu rostre desprèn agraïment més que tristor. Encara li queden forces per anar a deixar el seu clavell al monòlit. Han passat molts anys --era una adolescent quan li va tocar menjar "llenties crues"--.

Duran aquest homenatge institucional de la Generalitat i l’Ajuntament d’Argelers de la Marenda, a diferència de l’excursió d’alumnes d’ESO d’ahir divendres, però, s'hi veien molt poques cares joves a la platja d'Argelers. El  conseller Romeva s'excusava així: "El format de l'acte d'avui està pensat per a les generacions més grans. Serà dissabte, al Gran Concert per a les Persones Refugiades al Palau Sant Jordi [a Barcelona], quan surtin de casa els més petits". El president honorífic de l’Associació Garraf per la República era a uns metres més enllà. Es diu Joan Rodríguez i ell és dels que creu que la manca de jovent potser no es deu tant al format. "Tenim un deute amb els joves: els nostres representants, durant la Transició, van comprometre's a un pacte de silenci que ens va impedir arribar a ells", explica aquest militant obrer del Garraf. A les escoles, diu, durant molt de temps no se n'ha parlat i, a dia d'avui, són pocs els mestres que "fan pensar els alumnes" i "mirar el passat de forma crítica". El poc que s'ha fet, explica, és fruit de la divulgació i l'esforç popular. Com el que han fet, sense anar més lluny, les nombroses entitats memorialístiques locals que avui han fet acte de presència a Argelers.

Els mestres de la República van ser de les professions més perseguides. Molts es van exiliar, molts van ser assassinats. L’escalenc Salomó Marquès i Sureda és professor d'història de l'educació i especialista en la figura dels mestres de la República. També era present davant al monòlit, tot i que és l'enèsima vegada passeja per aquests carrers. Ha fet classes molts anys a la Universitat de Girona (UdG) i cada any organitza amb els seus alumnes una sortida Girona-Camp d'Argelers. Marquès és un home de camp, poc de magistrals. "Que puguin llegir aquí, a la platja, cartes de mestres que el 28 de març de 1939 escrivien des de la sorra a les seves dones; fa que els joves entenguin molt més que posant un ram de flors com hem fet avui", afirmava. Marquès també denunciava el fet que al Pla de Formació de Mestres actual encara no inclou assignatures que "ensenyen a pensar", com Història de l'Educació o Filosofia. "Franco matava els mestres de la República precisament perquè ajudaven a pensar!", exclamava el pedagog de cabells blancs i anorac vermellós. Això és herència del pacte de silenci, diria Rodríguez. Això sí, Marquès només fa l'excursió els mesos d'hivern. "Un any vam fer-la l'1 de maig i vam dir que mai més: aquí hi havia gent que es banyava, que pescava, les guinguetes venent Coca-Coles", explicava. I afegeix que els més joves només prenen consciència "quan els hi demanes que, a 5 graus, es treguin la jaqueta perquè passin, ni que sigui uns segons, el fred que van sentir els nostres refugiats". Potser molts adults també.