Quan
caigué Barcelona en mans dels franquistes, el gener de 1939, creua el
Pirineu i fou tancat al camp de concentració de Barcarès
Eugenio
Vallejo Isla:
El 12 de febrer de 1901 neix a Valladolid (Castella la
Vella) l'anarquista i anarcosindicalista Eugenio Vallejo Isla.
Obrer
metal·lúrgic de la Hispano-Suïssa, de la qual era membre del seu Comitè
Obrer, milità en el Sindicat del Metall de la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT) de Barcelona i fou membre del Comitè Local de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Fou força actiu durant les vagues
del sector en el període republicà. Entre 1932 i 1938 col·laborà en
Solidaridad Obrera. L'octubre de 1933 es llicencià del servei militar
obligatori. El 13 de desembre de 1934 va ser detingut, amb Rafael
Sellés, per la Brigada Especial com a caps del moviment de protesta
contra la jornada de 48 hores al ram de la metal·lúrgia.
Arran
de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 va ser nomenat
delegat d'incautacions d'instal·lacions industrials del Departament de
Guerra del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. A
petició de Buenaventura Durruti, que el considerava el més preparat del
seu sindicat, va ser nomenat membre de la Comissió d'Indústries de
Guerra (CIG) de la Generalitat de Catalunya en la Secció de
Siderometal·lúrgica, que es va constituí el 7 d'agost de 1936. D'antuvi
confeccionà un balanç de la situació de les fàbriques i dels tallers i
proposà un pla de producció d'armament. Seguidament contactà amb els
sindicats confederals de productes químics i amb el de mineria de
Sallent (Bages) amb la finalitat d'engegar la producció en massa de
productes bèl·lics. Abans que la Generalitat de Catalunya se n'adonés,
posà en marxa les indústries de guerra i els consells d'obrers i
soldats. La seva tasca va ser tan efectiva --290 fàbriques i 150.000
treballadors i treballadores dedicats a la fabricació d'armament en
juliol de 1937-- que quan la Generalitat, mitjançant el conseller
d'Hisenda Josep Tarradellas, controlà la situació el van respectar en el
seu càrrec, convertint-se en l'home de confiança de la CNT-AIT dins la
CIG.
Josep
Tarradellas, conseller d’Economia del Govern de la Generalitat de
Catalunya, havia confiat a l’enginyer Víctor Pey Casado junt amb al seu
germà Raül, també enginyer, i Eugenio Vallejo Isla, militant a Barcelona
de la FAI i del Sindicats del Metall de la CNT-AIT i delegat de la
Comissió d’Indústries de Guerra de Catalunya (GIG), la transformació de
la fàbrica d’automoció Hispano Suïssa en una industrial de guerra, on fa
d’assessor tècnic de Vallejo. Es blindaven camions amb planxes d’acer.
Els torns mecànics, les fresadores, les premses d’embotir i les
rectificadores servien per fabricar armes lleugeres i munició. La
fàbrica estava col·lectivitzada i treballava pel Departament
Siderometalúrgic de la Comissió d’Indústries de Guerra de Catalunya, que
dirigia Tarradellas.
El
setembre de 1937 negocià, amb Alejandro Otero, subsecretari d'Armament i
Municions del Govern de la República espanyola, i els seus assessors
russos, la integració de la indústria catalana amb la de la resta de
l'Estat. També frenà la producció de material de guerra al marge de la
CIG. En la seva tasca rebé el suport i l'assessorament de Teodoro
Colomina, Ferrán Latorre i Vladimir Bisxitzki, entre d'altres.
Malgrat
l'oposició del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a la seva
tasca i la manca de suport del Govern de la República espanyola, el
conseller Tarradellas el defensà, a ell i a la seva gestió, ja que,
malgrat els sabotatges stalinistes (robatori de blindats, entrebancs
posats pel Govern de la República per a la concessió de les divises
necessàries per a importar matèries primeres, dificultats en
l'abastiment de materials, declaracions injurioses a la premsa, etc.),
creà del no-res una indústria bèl·lica eficient. El maig de 1938 la CIG
es remodelà i passà a anomenar-se Consell Tècnic de la CIG i ocupà el
càrrec fins l'agost de 1938 quan aquest Consell Tècnic va ser dissolt
arran de perdre la Generalitat la titularitat de les seves fàbriques i
magatzems i passar aquests a poder estatal.
A partir de maig de 1938 dirigí la fàbrica F-14 de Sarrià, a Barcelona, on es muntava el mosquetó Mauser.
Quan
caigué Barcelona en mans dels franquistes, el gener de 1939, creua el
Pirineu i fou tancat al camp de concentració de Barcarès (Rosselló). A
finals de 1940 retornà al Principat de Catalunya i muntà un taller de
metal·lúrgia a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Aquest fet va
ser censurat per la CNT-AIT que el repudià i l'expulsà de l'organització
sindical, segons alguns autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada