Un jutjat d'Alzira imposa una pena-multa de 900
euros a un veí d'Albaida per negar-se a presidir una mesa electoral en
les eleccions municipals i autonòmiques del 2015
 |
| "Malgrat la incertesa viscuda durant més d'any i mig, em sento satisfet per haver fet col·lectiva una acció que en principi podria semblar personal", afirma Soriano. |
DIRECTA 28/02/2017
Antoni Silva
Una sensació "agredolça" barrejada amb una altra
d'"alleujament" és el que ha sentit Vicent Soriano després de
comparèixer el 24 de febrer en el jutjat penal núm. 15 de València (amb
seu a Alzira). Hi va assistir acusat d'un delicte electoral, després de
negar-se "per motius ideològics" a formar part d'una mesa electoral en
un col·legi d'Albaida (Vall d'Albaida, País Valencià), en les eleccions
municipals i autonòmiques del 2015. Vicent haurà de pagar 900 euros, com
podem llegir en la sentència, en ser condemnat a una pena de sis mesos
de multa amb quota diària de 5 euros, després de pactar amb la fiscalia
moments abans de la celebració del judici. D'aquesta manera es tanca un
procés iniciat per la Junta Electoral de Zona, durant el qual el
ministeri fiscal sol·licitava una pena-multa de fins a 8.100 euros.
Moltes han estat les sensacions viscudes per
Soriano des de la seva determinació d'optar per l'objecció electoral en
ser requerit per presidir una taula ara fa 21 mesos. Ens descriu la
"inquietud", amb la qual ha hagut de conviure durant tot aquest temps.
Va ser detingut per la Guàrdia Civil l'endemà dels comicis, en una acció
que el seu advocat interpretava com a "il·legal" en declaracions per a
la Directa el passat mes d'octubre. Des de llavors, "la meva única
tranquil·litat era la d'una pena segura", afirma. D'altra banda, mostra
la satisfacció d'haver sentit el suport d'un gran nombre de persones i
col·lectius socials, "sobretot dels pobles de la Vall d'Albaida i uns
altres de les Comarques Centrals del País valencià, que han realitzat
nombrosos actes solidaris".
"He volgut viure-ho com una oportunitat per
qüestionar al 'sistema' i generar un debat", es reitera Soriano. En
aquest sentit, ha percebut la indignació de persones a qui "els costava
entendre com poden actuar amb tal repressió contra mi, per una qüestió
ètica i de consciència, mentre queden impunes molts dels causants de
casos de corrupció política que ens han portat a l'actual situació
social, econòmica i laboral". És per això que "malgrat la incertesa
viscuda durant més d'any i mig, em sento satisfet per haver fet
col·lectiva una acció que en principi podria semblar personal",
conclou.
22 anys de repressió a l'objecció electoral
Aquest no és el primer cas d'objecció electoral
al País valencià. Al juny de l'any passat, un jutjat penal d'Elx (Baix
Vinalopó) va condemnar a Adrián Vaíllo –del Grup Antimilitarista
Tortuga– a pagar 360 euros, després que la fiscalia li requerís el
pagament de 2.400 euros per la seva negativa a ser primer vocal en les
eleccions generals del 2011. El moviment de la desobediència a les lleis
electorals no és nou tampoc. En 1995, la membre de la "Plataforma
Des-cens electoral" Edurne Goñi va ser jutjada en Pamplona, en negar-se
també per "motius ideològics" a ser suplent en les eleccions generals de
1993.
Des de llavors i en cada plebiscit s'han anat
donant casos d'objecció en tot l'Estat espanyol. En les últimes
eleccions generals sis persones van fer pública aquest tipus de
desobediència, però és a partir del 2011, durant el govern socialista de
José Luis Rodríguez Zapatero, quan es modifica la llei electoral i
aquesta acció de desobediència civil passa a ser considerada delicte
electoral, podent comportar penes de presó. En les últimes eleccions a
la Xunta de Galícia, la Junta Electoral de Zona va acceptar l'"abstenció
ideològica" d'Amparo Rodríguez, eximint-la de l'obligació de suplir al
primer vocal de taula en O Barco de Valdeorras (Ourense), cas que ha
suposat un precedent legal que reconeix com a "causa justificada" la
qüestió de consciència per no acudir a una mesa electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada