dilluns, 13 de febrer del 2017

Acusen la Policia Nacional espanyola d'estigmatitzar la religió jueva per les falsificacions a la Jonquera

L'assumpte es posarà en coneixement de l'ambaixada d'Israel al Regne d’Espanya. 
Segons els afectats, les expressions que es van fer servir en aquests documents atempten de manera molt clara contra «la dignitat i el bon nom de la religió jueva». 
  
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/02/2017 
La Jonquera (Albera, Alt Empordà).- 

Llegim en la premsa convencional comarcal que si no es modifiquen els atestats policials relacionats amb l'operatiu contra el blanqueig de capitals i les falsificacions de la Jonquera (Albera, Alt Empordà) el Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) podria acabar denunciat per estigmatització de la religió jueva i provocar un conflicte diplomàtic amb Israel.
Dos presumptes implicats en aquest cas de la Jonquera als que la Policia Nacional espanyola atribueix el blanqueig de més de 7,5 milions d'euros han demanat al titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Figueres (Alt Empordà) que requereixi d'immediat al CNP la modificació o supressió de totes les expressions dels informes policials que «estigmatitzen per raó religiosa els investigats» i «atempten contra la dignitat i el bon nom de la religió jueva».
L'advocat que els representa, l’empordanès Joaquim Bech de Careda, aporta quatre informes policials en els que la Policia Nacional espanyola atribueix al «grup religiós la comissió de delictes de blanqueig de capitals, contra la propietat industrial i integració en organització criminal» i retreu la inexistència de cap tipus d'investigació per part de la policia que permeti inferir la religió que professen els investigats. El lletrat qüestiona que els agents del CNP, en multitud d'informes, s'hagin dirigit als seus representats com a jueus i considera que això només té dues lectures: o bé desconeixen que els israelites poden professar la religió que desitgin --no tots són de tradició mosaica-- o bé hi ha un ànim explícit de denigrar i estigmatitzar qui practiqui la religió jueva. 

REFERÈNCIES A UN GRUP DE JUEUS
Bech de Careda entén que la reiterada aparició de referències tals com «grup de jueus» o «dirigent del grup de jueus» suposen «un descrèdit i una lesió a la dignitat de tots aquells que practiquen i professen el judaisme» al Regne d’Espanya i al món perquè «de cap manera aquesta comunitat religiosa pot veure's associada d'aquesta forma a cap tipus d'activitat delictiva».
L'assumpte també es posarà en coneixement de la Direcció General de la Policia espanyola a través d'una queixa que també serà elevada al Ministeri de l'Interior del Govern espanyol i se'n donarà trasllat a l'ambaixada d'Israel al Regne d’Espanya.
Per al lletrat, «aquestes expressions et retornen a una Espanya cavernària on s'estigmatitzava la gent per la seva condició religiosa i és indignant que una força pública que hauria de ser curosa amb els informes els ompli d'estigmatitzacions pròpies de règims feixistes de memòria tenebrosa».
L'operatiu policial es va saldar amb 71 detencions, sis escorcolls i 41 inspeccions en locals i naus, alguns tenien amagatalls secrets per guardar les falsificacions. Es van retirar 6.500 caixes de productes i s'estima que es van blanquejar més de 9 milions d'euros en tres anys. 

LA CLAUSURA ERA NUL·LA
D'altra banda, l'Audiència Provincial de Girona ha declarat nul l'auto judicial que va decretar la clausura dels locals comercials inspeccionats. L'advocat Sergio Aguilar acaba de rebre la notificació conforme queda invalidada l'ordre perquè aquesta va ser inconcreta i va generar indefensió als comerciants afectats.
La resolució indicava que «procedeix al tancament cautelar amb precinte policial dels establiments la inspecció dels quals ofereixi dades que en el mateix es venen articles falsos al públic» i l'Audiència interpreta que aquesta disposició és tan inconcreta que «podria aplicar-se a qualsevol establiment d'Espanya» encara que fos propietat de persones no investigades ni relacionades amb la causa. A més, l'esmentada ordre deixava en mans de la policia decidir quins havien de ser els comerços a precintar.
Per a la secció tercera de l'Audiència Provincial de Girona, resulta evident que, en tractar-se d'una ordre genèrica que dona carta blanca a la Policia Nacional, la indefensió dels imputats és palmària perquè no els permet «saber una cosa tan essencial com quins establiments en concret es precinten, per què són precintats i, sobretot, com reconeix la resolució» judicial, perquè en cada cas és necessari sacrificar la continuïtat del negoci.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada