Segons
els afectats, les expressions que es van fer servir en aquests
documents atempten de manera molt clara contra «la dignitat i el bon nom
de la religió jueva».
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 13/02/2017
La Jonquera (Albera, Alt Empordà).-
Llegim en
la premsa convencional comarcal que si no es modifiquen els atestats
policials relacionats amb l'operatiu contra el blanqueig de capitals i
les falsificacions de la Jonquera (Albera, Alt Empordà) el Cos Nacional
de Policia espanyola (CNP) podria acabar denunciat per estigmatització
de la religió jueva i provocar un conflicte diplomàtic amb Israel.
Dos
presumptes implicats en aquest cas de la Jonquera als que la Policia
Nacional espanyola atribueix el blanqueig de més de 7,5 milions d'euros
han demanat al titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Figueres (Alt
Empordà) que requereixi d'immediat al CNP la modificació o supressió de
totes les expressions dels informes policials que «estigmatitzen per
raó religiosa els investigats» i «atempten contra la dignitat i el bon
nom de la religió jueva».
L'advocat
que els representa, l’empordanès Joaquim Bech de Careda, aporta quatre
informes policials en els que la Policia Nacional espanyola atribueix al
«grup religiós la comissió de delictes de blanqueig de capitals, contra
la propietat industrial i integració en organització criminal» i retreu
la inexistència de cap tipus d'investigació per part de la policia que
permeti inferir la religió que professen els investigats. El lletrat
qüestiona que els agents del CNP, en multitud d'informes, s'hagin
dirigit als seus representats com a jueus i considera que això només té
dues lectures: o bé desconeixen que els israelites poden professar la
religió que desitgin --no tots són de tradició mosaica-- o bé hi ha un
ànim explícit de denigrar i estigmatitzar qui practiqui la religió
jueva.
REFERÈNCIES A UN GRUP DE JUEUS
Bech
de Careda entén que la reiterada aparició de referències tals com «grup
de jueus» o «dirigent del grup de jueus» suposen «un descrèdit i una
lesió a la dignitat de tots aquells que practiquen i professen el
judaisme» al Regne d’Espanya i al món perquè «de cap manera aquesta
comunitat religiosa pot veure's associada d'aquesta forma a cap tipus
d'activitat delictiva».
L'assumpte
també es posarà en coneixement de la Direcció General de la Policia
espanyola a través d'una queixa que també serà elevada al Ministeri de
l'Interior del Govern espanyol i se'n donarà trasllat a l'ambaixada
d'Israel al Regne d’Espanya.
Per
al lletrat, «aquestes expressions et retornen a una Espanya cavernària
on s'estigmatitzava la gent per la seva condició religiosa i és
indignant que una força pública que hauria de ser curosa amb els
informes els ompli d'estigmatitzacions pròpies de règims feixistes de
memòria tenebrosa».
L'operatiu
policial es va saldar amb 71 detencions, sis escorcolls i 41
inspeccions en locals i naus, alguns tenien amagatalls secrets per
guardar les falsificacions. Es van retirar 6.500 caixes de productes i
s'estima que es van blanquejar més de 9 milions d'euros en tres anys.
LA CLAUSURA ERA NUL·LA
D'altra
banda, l'Audiència Provincial de Girona ha declarat nul l'auto judicial
que va decretar la clausura dels locals comercials inspeccionats.
L'advocat Sergio Aguilar acaba de rebre la notificació conforme queda
invalidada l'ordre perquè aquesta va ser inconcreta i va generar
indefensió als comerciants afectats.
La
resolució indicava que «procedeix al tancament cautelar amb precinte
policial dels establiments la inspecció dels quals ofereixi dades que en
el mateix es venen articles falsos al públic» i l'Audiència interpreta
que aquesta disposició és tan inconcreta que «podria aplicar-se a
qualsevol establiment d'Espanya» encara que fos propietat de persones no
investigades ni relacionades amb la causa. A més, l'esmentada ordre
deixava en mans de la policia decidir quins havien de ser els comerços a
precintar.
Per
a la secció tercera de l'Audiència Provincial de Girona, resulta
evident que, en tractar-se d'una ordre genèrica que dona carta blanca a
la Policia Nacional, la indefensió dels imputats és palmària perquè no
els permet «saber una cosa tan essencial com quins establiments en
concret es precinten, per què són precintats i, sobretot, com reconeix
la resolució» judicial, perquè en cada cas és necessari sacrificar la
continuïtat del negoci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada