Una investigació del digital Público
responsabilitza a Alícia Sánchez-Camacho de l'enregistrament de la
conversa de La Camarga i posa de manifest els inicis de l’Operació
Catalunya del PP.
Vicki Álvarez posa de manifest que va cobrar pel
seu testimoni contra els Pujol i se cita l'aleshores director de
l'Oficina Antifrau.
El TC obre una nova via penal contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i quatre membres de la Mesa.
Amb l’anul·lació del Constitucional esclata el conflicte a l’entorn del referèndum d’autodeterminació nacional catalana.
El Parlament de Catalunya aprovarà la llei de nul·litat dels judicis militars franquistes a Catalunya al juny.
Les diputades i els diputats que l'estan
treballant anuncien que la llei inclourà un annex amb els noms de totes
les persones que van ser processades en consells de guerra al Principat.
[Barcelona (República Catalana) 14/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Alícia Sánchez-Camacho va ser una figura clau en
l'inici de l'anomenada Operació Catalunya: segons una investigació de
Público, que revela nous àudios, ella va organitzar la gravació de la
conversa que va mantenir el 2010 al restaurant La Camarga amb Vicki
Álvarez, ex de Jordi Pujol Ferrusola, que va explicar-li que la família
de Jordi Pujol Soley amagava diners a Andorra.
Pel que fa a Jorge Moragas, cap de Gabinet de
Mariano Rajoy i persona que va posar en contacte Sánchez-Camacho amb
Vicki Álvarez, la mateixa notícia assenyala que va transmetre al
Ministeri de l'Interior la informació obtinguda per l'aleshores líder de
PP a Catalunya.
De fet, Público assegura que ha obtingut
documentació que demostra que el Ministeri d’Interior --aleshores
dirigit per un altre del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz--, ja
coneixia els moviments de diners dels Pujol a Andorra referits per Vicki
Álvarez abans que el comissari José Villarejo la interrogués assumint
la identitat d'un periodista d'El Mundo. L'explicació que aporta aquesta
informació és que només Sánchez Camacho, a través de Moragas, podia
haver informat Interior.
El digital Público permet escoltar, com a suport
de la seva exclusiva, àudios que assegura que va obtenir el policia
Villarejo en una conversa amb Vicki Álvarez el 30 de setembre del 2013.
En aquest diàleg, els interlocutors diuen que Sánchez-Camacho, ara
vicepresidenta primera del Congrés de Diputats, va denunciar falsament
el fet que s'hagués gravat, pretesament sense ella saber-ho, la conversa
de La Camarga. Així mateix, Vicki Álvarez posa de manifest que va
cobrar pel seu testimoni contra els Pujol i se cita l'aleshores director
de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, com un participant principal
de l'operació Catalunya. També s'assenyala que De Alfonso creia que
Sánchez-Camacho li havia mentit sobre l'afer de La Camarga i que Vicki
Álvarez percebia que la líder dels populars l'estava evitant.
EL TC OBRE UNA NOVA VIA PENAL
El ple del Tribunal Constitucional (TC) dictarà
una resolució per unanimitat en la qual autoritza a la Fiscalia a
iniciar les accions que consideri oportunes sobre la presumpta
desobediència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme
Forcadell, i quatre membres de la Mesa del Parlament a l'aprovar a
l'octubre del 2016 una sèrie d'acords referits al referèndum
d’autodeterminació i al procés constituent català que desobeeixen les
ordres del Constitucional.
Segons la SER, el TC anul·la així definitivament
els acords assolits pel Parlament de Catalunya a l'octubre, que
bàsicament són el full de ruta del procés constitucional català. El
Tribunal de Garanties anul·la, en la mateixa resolució, tots els acords
adoptats pel ple del Parlament d'octubre del 2016 entre elles, la qual
instava el Govern de la Generalitat de Catalunya a celebrar un
referèndum abans de setembre del 2017 amb o sense l'aval de l'Estat. I a
més, els apartats dels capítols titulats 'Referèndum' i 'Procés
Constituent' que es van incloure en el títol I sobre 'El futur polític
de Catalunya' d'aquella resolució.
El Constitucional respon així a la petició de
l'advocat de l'Estat que va presentar un "incident d'execució" contra
les iniciatives independentistes del Parlament, de manera que la
resolució sobre el referèndum va quedar suspesa cautelarment.
L’ACTA AFECTA A ERC, AL PDECat i A EUiA
 |
| La Mesa del Parlament |
L'acta del Constitucional no només assenyala a
Forcadell, que ja està sent investigada per haver permès al juliol la
votació en ple d'unes conclusions sobre el procés constituent català,
que obrien la porta a una via unilateral cap a la independència, sinó
que implica a més a altres membres de la Mesa del Parlament: el
vicepresident primer, Lluís Corominas, a Anna Simó i a Ramona Barrufet,
tots tres de Junts pel Sí, així com a Joan Josep Nuet de Catalunya Sí
que Es Pot (dirigent del PCC i d’EUiA), que van acceptar incloure en
l'ordre del dia del ple del passat 6 d'octubre el debat i votació de la
resolució sobre el referèndum i van deixar en minoria als altres dos
membres de la Mesa, José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, i David
Pérez, del PSC. A tots ells, el Constitucional els recorda el seu "deure
d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir
la suspensió acordada".
Els magistrats no afirmen que Forcadell cometés
un delicte sinó que deixa l'examen dels fets i la seva definició
jurídica en mans de la Fiscalia. Serà, doncs, el fiscal general de
l'Estat qui decideixi si la presidenta del Parlament i els membres de la
taula van poder cometre algun delicte i presentar la corresponent
querella criminal per desobediència.
La resolució del TC, no només contempla aquesta
mesura que deixa el camí lliure a la Fiscalia per a exercitar una acció
penal, sinó que a més recorden que les solucions a aquest "desafiament"
passen pel diàleg polític. Fonts de la institució, reconeixen que l'acte
inclourà un repàs a la seva doctrina sobre el procés independentista
durant aquests últims quatre anys i aprofundeix sobre la legitimitat de
les idees polítiques amb la necessitat d'establir uns límits i acatament
a la Constitució del Regne d’Espanya.
CONFLICTE OBRET
Aquesta resolució inicia el conflicte
institucional a l’entorn del procés d’autodeterminació vers la
construcció d’una república que recuperi la independència nacional
catalana que es va perdre en el decurs de la construcció oligàrquica de
l’imperi espanyol, des de fa segles en decadència i esclerosi. Sembla,
que aquesta notícia que afecta a un munt de formacions polítiques serà
l’espurna que iniciarà la decadència definitiva de l’Estat espanyol i
obrirà pas a una reestructuració política i jurídica de les comarques
del Nord-est de la península Ibèrica, entre les terres de l’Ebre i la
carena del Pirineu Oriental, en la Mediterrània Occidental.
La mobilització per Forcadell, Corominas, Simó,
Barrufet i Nuet serà moltes vegades més amplia i transversal que la que
va arropar, Mas, Ortega i Rigau, molts més enllà de la burgesia nacional
catalana i la petita burgesia del país que va aconseguir mobilitzar
l’ANC i Òmnium Cultural. Potser ja sonen campanes de vaga general
inclusiva al Principat contra el govern del PP. El que no es va poder
aconseguir ni el juliol ni l’agost de 1917 potser es aconseguirà al cap
de cent anys.
NUL·LITATS DELS PROCESOS MILITARS FRANQUISTES CELEBRATS A CATALUNYA
 |
| Acte al Col·legi d'Advocacia de Barcelona sobre la llei de nul·litat dels consells de guerra |
El Parlament de Catalunya aprovarà la llei de
nul·litat dels judicis franquistes el proper mes de juny celebrats a
Catalunya. El text està pràcticament tancat, però encara caldran aquests
4 mesos perquè totes les formacions polítiques parlamentàries diguin la
seva i la proposició passi els tràmits administratius corresponents per
esdevenir llei. Amb tot, els impulsors dibuixen un escenari de consens
plàcid en què ja avancen que la llei s'aprovarà, com a mínim, amb els
vots a favor de les formacions que ja es van mostrar disposades a
liderar la tramitació i elaboració de la llei: Junts pel Sí, la CUP-CC i
Catalunya Sí Que Es Pot.
La data l'ha revelada Montserrat Palau, una de
les ponents de la comissió que està treballant la llei, en un acte que
ha organitzat la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d'Advocacia
de Barcelona. La diputada de Junts pel Sí també ha anunciat que la llei
inclourà un annex amb els noms de totes les persones que van haver de
patir l'arbitrarietat dels consells de guerra durant el franquisme. El
Parlament de Catalunya esdevindrà, així, la primera institució de
l'Estat espanyol que tramitarà una llei d'aquestes característiques.
GAIREBÉ 80.000 VÍCTIMES
Les persones represaliàdes pels consells de
guerra sumaríssims durant el conflicte bèl·lic i el franquisme
ascendeixen als 78.331, 3.358 dels quals van ser executats. Aquí no hi
ha comptabilitzats, però, i tal com ha explicat la diputada de la CUP-CC
Mireia Boya "els que estan als vorals dels camins, els morts al front
ni els milers que estan a les fosses comunes d'arreu de Catalunya".
Davant d'aquestes xifres, i en paraules del
diputat de Catalunya Sí Que Es Pot Joan Josep Nuet, “ja tocava fer una
llei que digués que els nostres amics, familiars, camarades no eren
criminals". "S’havia de posar per escrit”, ha afegit.
Per la seva banda, Boya ha avançat que la seva
formació farà una esmena al text. Ha comunicat que demanaran ampliar els
efectes de la nul·litat fins l'any 1978. “En contra del que molts
conserven a l'imaginari, els judicis no es van acabar amb la mort del
dictador: la monarquia va aplicar, almenys tres anys, les lleis de la
Dictadura”, ha explicat. També ha recordat que cap autoritat del Govern
espanyol ha demanat perdó públicament --"ni mai passarà"-- mentre que
Alemanya i França ja fa anys que ho van fer fa anys. Va ser l'any 2008
quan els cònsols d'aquests dos estats van participar en un acte de
desgreuge en 68è aniversari de l'afusellament del president Lluís
Companys.
UNA LEGALITAT HEREVA DEL FRANQUISME
Assumint que el Govern espanyol no mourà un dit
en aquesta direcció, el portaveu de la Comissió per la Dignitat, Pep
Cruanyes, que també ha intervingut a l'acte, ha afirmat que "el
Parlament de Catalunya té el deure jurídic i històric de no ignorar
aquests fets produïts que van envair el seu àmbit competencial amb greus
conseqüències per 80.000 víctimes al nostre país". El també membre del
Col·legi d'Advocats ha defensat la sobirania de la Cambra catalana tot
recordant que les "bases jurídiques de la Transició" es van establir en
una relació de continuïtat amb "el règim franquista i no el passat
republicà".
La Comissió per la Dignitat ha estat l'ens que ha
canalitzat els anhels de les entitats memorialistes i la que ha
redactat i impulsat la proposició d'aquesta llei que el passat mes
d'octubre el Parlament ja va admetre a tràmit. Van votar-hi a favor
Junts pel Sí, la CUP-CC i Catalunya Sí Que Es Pot. La resta de forces
polítiques es van abstenir.
UNA LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA PER A LA REPÚBLICA CATALANA
Un cop més, però, s'ha fet evident com la
voluntat popular i la burocràcia tenen tempos diferents. Així ho ha
expressat la presidenta de l’Associació de Víctimes de la repressió
franquista a Tarragona, Montserrat Giné, que ja va assistir a l'acte
simbòlic d'anul·lació dels judicis franquistes del passat mes d'octubre
al Parlament de Catalunya i que avui ha lamentat que "no hi hagi
possibilitat d'alleugerir el procés". Cada dia són menys els testimonis
directes d'aquesta repressió franquista que encara són vius.
Al marge d'aquesta llei que s'aprovarà al juny,
la representant de Junts pel Sí, però, ja ha avançat la voluntat del
govern autonòmic de Puigdemont d'elaborar una llei integral de Memòria
Històrica si Catalunya esdevé una república independent. "Seria bo
plantejar-nos una llei amb tots els ets i uts que fes honor a totes
aquestes qüestions de reparació, justícia i dignitat”, ha conclòs Palau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada