Participà
en un motí de la marineria del Mar Negre, refusant combatre els
revolucionaris russos, i va ser condemnat a 10 anys de presó, que va
passar a Toló, Loos, Nimes i Abadia de Clairvaux.
Beneficiat d'una
remesa de pena l'agost de 1921, va ser transferit al dipòsit d'exclosos
de l'Exèrcit a Cotlliure
 |
| Cartell editat per la Federació Abarquista Francesa en suport als mariners amotinats al Mar Negre el 1919 |
Alphonse
Sauveur Cannone:
El 3 de gener de 1899 neix a Bujaïa (Algèria) el
mariner anarquista Alphonse Sauveur Cannone. Va passar la seva infantesa
a Orà (Argèlia), on orfe de pare va conèixer la misèria.
Després
de navegar molts d'anys, es va enrolar en la Marina Nacional francesa.
Embarcat en el cuirassat «France», el 19 d'abril de 1919 a la rada de
Sebastòpol (Crimea) va participar en un motí de la marineria del Mar
Negre, refusant combatre els revolucionaris russos, i va ser condemnat a
10 anys de presó, que va passar a Toló (Var, Provença, Occitània), Loos
(Nord Pas de Calais), Nimes (Gard, Llenguadoc, Occitània) i Abadia de
Clairvaux (Ville-sous-la-Ferté Aube, Alsàcia - Xampanya-Ardenes -
Lorena).
Beneficiat
d'una remesa de pena l'agost de 1921, va ser transferit al dipòsit
d'exclosos de l'Exèrcit a Cotlliure (Rosselló). Després d’una fuga, va
tornar a ser detingut i novament condemnat, el 12 de gener de 1922 a
Montpeller (Eurau, Llenguadoc, Occitània), a cinc anys de presó per
copejar un superior, purgant la pena a la presó de Nimes.
Alliberat
l’agost de 1926, va arribar a París (Illa de França) on va ser albergat
per l'anarquista Marius Brignon, secretari del Comitè de Defensa dels
Marins i va treballar dos mesos en un fàbrica de coixinets de boles. En
aquesta època va militar en la Federació Anarquista Parisenca (FAP). Va
continuar la seva militància en l’organització anarquista internacional
«Groupe Noir» i va participar en les reunions del Comitè d'Iniciativa de
la Unió Anarquista Comunista (UAC). Després d'una estada a Dunkerque
(Nord, Pas de Calais - Picardia), va embarcar-se l'11 d'octubre de 1927
en el petroler «Pechelbrown». Desembarcat el gener de 1928, va ser
hospitalitzat a Le Havre (Sena Marítim, Alta Normandia) per tuberculosi
pulmonar.
A
començaments d'agost de 1928 va arribar a Rouen (Sena Marítim, Alta
Normandia), on va ser elegit secretari de la secció autònoma dels Marins
de França. Va participar en les conversacions que portaren a la fusió
de les dues federacions autònomes de mariners (Marins de França i
Treballadors de la Mar) i en la creació de la Unió Sindical dels
Treballadors de la Mar. El 24 de desembre de 1928 va ser elegit
secretari de la secció de Rouen, però va dimitir el març de 1929, quan
es va votar la fusió amb els Marins Confederats.
A
començament dels anys 30 va ser tresorer del Grup Intercorporatiu
Federalista de Marsella (Provença, Occitània), al costat de Jean A.
Casanova. Com a membre de la Confederació General del Treball -
Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), va militar entre els mariners de
Dunkerque, Le Havre i Marsella.
El
juliol de 1936 va marxar de Marsella a la Barcelona revolucionària,
juntament amb altres companys espanyols. Afiliat a la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), va combatre en la Columna Durruti i va ser ferit en diverses
ocasions. Després de la Retirada de 1939, va instal·lar-se a París, on
va morir poc després de tuberculosi, el 15 de febrer de 1939 a
l'hospital Bicêtre de París. Les seves despulles van ser enterrades amb
la bandera negra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada