MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 de gener de 1953 neix a la Bisbal d’Empordà l’anarquista il·legalista i periodista llibertari Josep Maria Condom i Bofill

Nòmada, il·lusionat, lector diari, polemista destacat, anarquista, així va ser la seva trajectòria militant  









 

Josep Maria Condom i Bofill:  

El 2 de gener de 1953 neix a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) l’anarquista il·legalista i periodista llibertari Josep Maria Bofill i Condom, també nomenat Jose Maria Bofill Condom i Txema Bofill, en una família benestant de la ciutat, i també catòlica practicant. La seva mare era d’origen semita documentada des de principis del segle XIII. Els Bofill de la Bisbal d’Empordà consten en un capbreu de censos de la localitat l’any 1200 a favor del Bisbat de Girona, que es conserva en l’arxiu de la cardenal gironina dines el cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona. També trobem com a prestamistes de la Bisbal els Bofill en el llibre de Jueus de la localitat, de principis del segle XIV.   

Deia Txema Bofill que, tot llegint al seminari diocesà de Girona, quan feia el batxillerat aspirant a ser clergue, el recull d’articles d’Heleno Saña titulats El anarquismo, de Proudhon a Cohn Bendit, publicat el 1970, es va fer anarquista, com molta gent jove que va llegir-lo. Duran els anys de seminarista portava un grup d’escoltes del Bisbat a la Bisbal d’Empordà. Milità a la JOC i fou membre de Parracaires d’Emmaús. Després deixà el seminari i se’n va anar a estudiar a Barcelona en el curs 1970-1971, durant les mobilitzacions solidàries contra el Procés de Burgos.

Va ser un lector multidisciplinari i constant. Té una important biblioteca que la volia fer pública en forma d’ateneu als baixos de casa seva a la Bisbal. La seva actuació llibertària s’inicià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona l’octubre de 1972, durant la campanya per fer baixar el preu del dinar al restaurant universitari que hi havia aleshores a la zona de Pedralbes –on inventà el crit de “menjar sense pagar”–, integrant-se en el col·lectiu d’aquell centre de la coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears.

Durant una càrrega de la Policia Armada a la zona universitària de Pedralbes, fugint cap al metro, en Txema va perdre una sabata, i a partir d’aquell dia va ser conegut en els ambients llibertaris amb el nom d'en Sabata, que ell mateix va utilitzar durant els anys d’estada a París (Illa de França). Estudiants Llibertaris, en el seu Manifest de desembre de 1972, entre altres coses propugnava l’abolició de la universitat burgesa i defensava la revolució social. Durant el curs 1973-1974, el col·lectiu fou un dels principals objectius de la repressió del IV Grup de la Sexta Brigada Regional d’Informació de la Prefectura de Policia de Via Laietana. Hi va haver nombroses detencions, empresonaments i exilis.

Detenció i empresonament a Girona. La primavera de 1973, Bofill va ser detingut a Girona tot fent pintades, com ara ‘Dictadura assassina!’, a la façana de l’Estudi General de Girona junt amb un estudiant de l’Escala (Alt Empordà), que aconseguí fugir dels policies, denunciant l’assassinat --el 3 d’abril d’aquell any-- per part d'agents de la Guàrdia Civil, de l’obrer Manuel Fernández Marqués a la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), en reacció al qual la CNT de Catalunya intentà sense èxit una vaga general. Passà unes setmanes empresonat al centre de detenció preventiu del Pont Major de Girona i, davant la coincidència d’una condemna del Tribunal d'Ordre Públic sobre el servei militar obligatori, en Txema, un cop en llibertat provisional guillà a París, on es matriculà en el centre universitari experimental del bosc de Vincennes, creat la tardor de 1968 i considerat l’enfant terrible post Maig del 68 on, entre altres professors, hi havia François Châtelet, Gilles Deleuze, Jean François Lyotard, Dario Fo, Michel Foucault, Alain Badiou, Jean Bouvier, Yves Lacoste, René Schérer, Michel Lobrot, Michel Serres, Robert Castel, Claude Chevalley, Denis Guedj i Jacques Lacan. Durant el curs 1974-1975 es va trobar alguns dies a l’hora de dinar al menjador d’aquest centre universitari, amb Miquel-Dídac Piñero, quan aquest llibertari estava exiliat a l’Illa de França.

Revolucionari a París. Durant la tardor i hivern d’aquell 1974 es va organitzar la campanya internacional de solidaritat amb els empresonats a Barcelona del MIL-GAC, destacant en aquesta a París Condom Bofill. Durant la primavera d’aquell any, arran de l’assassinat franquista a la Model de Barcelona del militant comunista llibertari Salvador Puig Antich, va col·laborar en activitats dels GARI i posteriorment a la seva dissolució també en grups autònoms de París i Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Una de les aportacions logístiques més destacades d'en Txema fou la seva participació en un equip autònom que una nit, setmanalment, d’amagat, feia una expedició subterrània a les pedreres i catacombes que hi ha sota el centre de la ciutat de París. Es tractava de conèixer la manera de poder transitat sota terra en cas d’una insurrecció revolucionària. Es va descobrir que sota alguns ministeris i edificis governamentals sensibles hi havia refugis antinuclears.

Arran d’una expropiació, passà alguns mesos empresonat i va fer una vaga de fam per aconseguir sortir de la presó de Sant Michel a Tolosa. En aquest temps Txema es va afegir al que podem anomenar anarquisme il·legalista, de forta tradició en ambients llibertaris francesos. En aquest context es va amar a Perpinyà (Rosselló) de la policia francesa que perseguia un grup autònom que havia estat enxarpat durant una expropiació silenciosa. En aquell temps, la seva família de tant en tant es traslladava a Perpinyà des de la Bisbal a Perpinyà per veure’l. Aleshores es quedava a dormir a Perpinyà. Una d’aquestes curtes estades a Perpinyà fou durant el Carnaval de 1976 on també es desplaçà a la ciutat una militant d’Estudiants Llibertaris a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aleshores conjuntament amb el company Piñero es va redactar un manifest de rebels a l’ordre social regnant en que es declarava que els signants mai es faria el servei militar. Aquest manifest va tenir una àmplia difusió i fins i tot es publicà al mensual de Mèxic ‘Tierra y Libertad’, a la seva contraportada.

Tornada a l’Empordà. Quan va poder arreglar a París la seva situació legal d’antic rebel del servei militar obligatori va tornar a la Bisbal. Després d’un temps vinculat a activitats revolucionàries de caire sensible a Catalunya, s’establí a les Illes Canàries. Des de les Canàries es va traslladar a la Nicaragua sandinista, on actuà en accions a la selva enfront dels mercenaris de la Contra. Després d’una vida força moguda i nòmada per Canàries i l'Amèrica Llatina, se n'anà a Veneçuela i a Colòmbia, on a Puerto Inírida (Guainía) comprà un habitatge i organitzava excursions.

Tornà a Catalunya i es movia entre la Bisbal d’Empordà, Girona i Barcelona. Participava en activitats de Marxa Homenatge Maquis i feia conferències i participava en taules rodones. Durant les presentacions dels llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el company Txema l’acompanyava i li facilità la integració al Principat. Una part de la família de Rouillan és d’origen català. Condom Bofill també col·laborava amb el butlletí de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i en el mensual ‘Catalunya’. Durant l’estrena de ‘Salvador’, film produït pel Grup Mediapro sobre el MIL i Puig Antich, Txema participà en diversos actes i redactant escrits d’opinió crítica amb aquesta pel·lícula on els grups autònoms de combat durant el franquisme tardà a Catalunya quedaven en mal paper. Assistia a actes de l’Ateneu Llibertari de la Bisbal d’Empordà, estava afiliat al Sindicat Intercomarcal d’Oficis Diversos de la CGT de Girona i era membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Publicava al mensual de la CGT ‘Catalunya’ entre altres periòdics llibertaris. Sempre tenia molts projectes i quan començava a consolidar el seu arrelament llibertari a l’Empordà la tarda del dilluns 7 de desembre va patir un accident amb el seu automòbil, a l’alçada del terme de la Pera (Baix Empordà) en la carretera de la Bisbal d’Empordà, que li provocà una mort instantània. La nit del dimecres 9 al dijous 10 de desembre, quan encara era cos present al tanatori de la Bisbal, un grup autònom va substituir simbòlica i efímera la placa de la plaça del Castell per plaça Txema Bofill. El seu enterrament va comptar amb més cents companys i companyes. Nòmada, il·lusionat, lector diari, polemista destacat, anarquista il·legalista, així va ser la trajectòria militant de Josep Maria Condom i Bofill.