Juan
Cazorla Pedrero:
El 24 de gener de 1920 neix a Cartagena (Múrcia)
l'activista anarquista i anarcosindicalista Juan Cazorla Pedrero,
conegut en la guerrilla llibertària com Tom Mix.
Establert
a Catalunya, fou militant de les Joventuts Llibertàries de la Torrasa
(l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès). Arran de l'aixecament feixista
de juliol de 1939, combaté en la Columna Roja i Negra.
Després
dels Fets de Maig de 1937 fou empresonat a la Model de Barcelona i a
partir de la primavera de 1938 al camp de concentració republicà núm. 3 a
Els Omells de Na Gaia (Urgell). El 1939 s'exilià a l’hexàgon francès.
Detingut
pels alemanys, fou tancat al camp de concentració de Mauthausen (Alta
Aústria). Amb l'Alliberament entrà a formar part de la guerrilla
antifranquista llibertària.
En
1945 passà a l’Interior i s'encarregà de la secretaria de Defensa del
Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de les
Joventuts Llibertàries. Al seu domicili de Collblanc, a l'Hospitalet de
Llobregat, va mantenir en funcionament la impremta clandestina de
Tierra y Libertad.
L'agost
de 1945 desplegà tres banderes de la FAI en terrats de la Torrassa. El
31 de maig de 1947 participà en un assalt a Granollers (Vallès Oriental)
amb Ramón González Sanmartí (El nano de Granollers). El juliol d'aquell
any s'integrarà en el Moviment Llibertari de Resistència (MLR).
Després
d’una estada a l’Exterior, a principis de novembre de 1947 junt amb
Josep Lluís Facerias, Ramon González Sanmartí, Francesc Ballester
Orovitg, Celedoni García Casino i Domènec Ibars Juanias havien de passar
la frontera, en una incursió guerrillera anarquista a l’Interior des de
la base del mas Tartàs, a Oceja (Alta Cerdanya), grup d’acció que va
ser acompanyat fins allà per Ángel Caballeira Rego, enviat especial de
la Secretaria de Coordinació del Comitè Nacional de l’MLE a l’Exili.
Precisament, Francesc Sabaté Llopart, el delegat de Fronteres de l’MLE a
Perpinyà (Rosselló), Albert Ballester, i un altre militant havien
traslladat des de Font-romeu (Alta Cerdanya) al mas Tartàs abundant
material pel grup. Però, el grup guerriller fou arrestat prop de la Tor
de Querol (Alta Cerdanya) en un control rutinari de la Gendarmeria,
essent empresonats durant dues setmanes a la presó de Perpinyà, de la
que sortiren en llibertat sense ser imputats judicialment. Tot seguit,
aquell mes de novembre, el grup travessà la frontera i va fer un
atracament a Barcelona el mes següent.
El
13 de maig de 1948 Cazorla fou ferit al ventre en un tiroteig al cantó
dels carrers Tallers i Valldonzella de Barcelona en un parany policíac,
en el qual Raul Carballeira Lacunza també pogué fugir, però no Ramón
González Sanmartí, que resultà mort.
Guarit
pel doctor Josep Pujol Grua, el 10 de juny de 1948 participà en un
altre atracament. El 15 d'agost d'aquell any aconseguí passà la frontera
del Pirineu per anar a l’Exterior amb un grup guiat per Francisco Denis
Díez (Català).
El
setembre de 1948 formà part del Comitè de Defensa de la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT) de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona,
Migdia Pirineu, Occitània).
En 1951 fou membre de la Comissió de Relacions de la FAI, encapçalada per José Borrás Cascarosa.
En
1961 fou expulsat de la República francesa i marxà a Caracas
(Veneçuela), on formà un grup de la FAI amb Pablo Benaiges i Francisco
Portela. En aquesta època col·laborà en la premsa llibertària, moltes
vegades fent servir el pseudònim Isidro Maltrana (personatge de la
novel·la La Horda de Blasco Ibáñez) i ocupà la secretaria de Propaganda
de la CNT.
Amb
la mort del dictador Franco, viatjà a la Península en diverses
ocasions. Malgrat les dificultats econòmiques que passà durant els seus
darrers anys, es negà a rebre l'ajuda governamental espanyola que li
corresponia.
Trobem col·laboracions seves en Cenit, CNT, Ekintza Zuzena, Espoir, Ideas, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, etc.
Juan
Cazorla Pedrero va morir el 27 de novembre de 2005 a Barquisimeto
(Lara, Veneçuela). Documents seus entre els anys 1952 i 1954 es troben
dipositats al «Fons Josep Ester Borràs» de l'International Institute of
Social History (IISH) d'Amsterdam. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada