El
14 de maig i el 21 d'octubre de 1923 va fer dues conferències a
Perpinyà, presidides per Louis Montgon, on es criticà durament la
dictadura bolxevic a la URSS.
Arran
de la Retirada republicana de gener i febrer de 1939 cap a l’exili fou
comissionat, amb Lucien Haussard, com a enviat especial de la
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a Portvendres, on ajudarà
nombrosos refugiats a fugir de l'internament en camps de concentració
francesos.
Jules
Chazoff:
El 21 de gener de 1891 neix a París (Illa de França) el
militant anarquista Jules Chazanoff, també conegut com Jules Chazoff.
En
1912 a París fou secretari del grup Joventut Anarquista --on militaven
Maurice Boyer, Pierre Mualdés, Michel Morin, Dremière, Albert Dremière,
Carré, etc.--, lligada a la Federació Comunista Anarquista (FCA), i
membre de la «Llar Popular de Belleville».
Després
de la Gran Guerra, col·laborà en Le Libertaire. El 9 d'abril de 1922
fou detingut, amb Emilienne Corroyer, Adolphe Bridoux i Henriette
Engrand, per haver distribuït pamflets a favor d'Émile Cottin, que havia
disparat contra el president Georges Clemenceau, i jutjat davant un
tribunal de Béthune.
El
14 de maig i el 21 d'octubre de 1923 va fer dues conferències a
Perpinyà (Rosselló), presidides per Louis Montgon, dit Vérité, on es
criticà durament la dictadura bolxevic a la URSS.
En
1924, amb Germaine Berton, va fer una gira propagandística per
l'amnistia. Aquest mateix any, després d'un viatge a la URSS com a
delegat llibertari al Segon Congrés de la Internacional Sindical Roja
(ISR), va escriure Le mensonge bolcheviste, dura crítica al sistema
soviètic i anticipació a les obres i crítiques d'Anton Ciliga. A partir
de juny de 1925 edità el Bulletin mensuel du Comité de défense des
révolutionnaires emprisonnés en Russie.
En
1926 fou condemnat a vuit mesos de presó per «provocació de militars a
la desobediència». El fet d'haver demanat i d'haver obtingut per aquest
afer ajuda del Socors Roig Internacional (SCI) i d'haver agraït aquesta
en el periòdic comunista L'Humanité li va valer algunes crítiques des
del moviment anarquista. Malgrat tot, continuà col·laborant en Le
Libertaire i en 1927 s'adherí a la Unió Anarquista Comunista
Revolucionària (UACR), que abandonà l'any següent. En aquesta època
col·laborà en l'Encyclopédie Anarchiste. En 1933 abandonà el seu ofici
d'electricista i esdevingué corrector. En 1935 participà en la
conferència contra el «Pacte Laval-Stalin».
El
26 d'agost de 1936 a la Sala Wagram de París participà en nom de la
Unió Anarquista (UA) en el gran míting de suport a la Revolució
espanyola que aplegà més de tres mil persones. En 1938, enmig dels
conflictes arabojueus a Palestina, va escriure dos articles en Le
Libertaire --«Quand Israël règne» (18 d'agost de 1938) i «Les juifs et
la Palestine» (1 de setembre de 1938)-- on atacà durament la violència
sionista contra el poble palestí i el primer article fou contestat pel
Grup Anarquista Jueu de París que reivindicava el socialisme sionista
emancipador.
Arran
de la Retirada republicana de gener i febrer de 1939 cap a l’exili fou
comissionat, amb Lucien Haussard, com a enviat especial de la
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a Portvendres (Rosselló),
on ajudarà nombrosos refugiats a fugir de l'internament en camps de
concentració francesos. Aquest mateix any publicà La CGT, colonie
soviétique.
Durant
la Segona Guerra Mundial interimperialista jugà un gran paper en la
reorganització del Sindicat dels Correctors a la regió lionesa.
En
1941 fou detingut per primera vegada per les autoritats alemanyes, però
fou alliberat per sotmetre's a una intervenció quirúrgica. El novembre
de 1943 fou novament detingut i internat a Drancy (Sena Saint-Denis,
Illa de França) a partir del gener de 1944 en qualitat de «israelita».
L'agost de 1944 fou alliberat per les tropes aliades.
Sempre militant anarquista, Jules Chazoff va morir el 19 setembre de 1946 a París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada