MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 14 de gener de 1870 neix a l’Escala (Alt Empordà) l’anarquista i destacat compositor de sardanes i músic Josep Vicens i Juli, conegut com Avi Xaxu

El 15 de febrer de 1914 participà en la constitució de l’Ateneu Art i Cultura de l’Escala. on hi col·laborà activament fent-hi altruïstament classes de música a les que a voltes hi assistia el compositor sardanista i destacat anarquista Antoni Puig i Artigas  

Josep Vicens i Juli: 

El 14 de gener de 1870 neix  a l’Escala (Alt Empordà) l’anarquista i destacat compositor de sardanes i músic Josep Vicens i Juli, conegut com Avi Xaxu. És autor d'una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, com Bona festa o Carícies. Fou pare de l’anarquista Carme i del músic Josep Vicens i Mornau (1895-1987), i avi del músic, Josep Vicens i Busquets (1917-2010), tots dos igualment compositors escalencs de sardanes. Compongué més de mig miler de sardanes. La seva producció abastà també obres corals, la música d'una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom ha posat lletra a diverses de les seves sardanes (Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l'aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d'André Tey i Garriga).

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l'alumne fes d'aprenent de barber; un d'aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista escalenc Albert Martí i Galceran (1883-1947).

El 15 de febrer de 1914 participà en la constitució de l’Ateneu Art i Cultura de l’Escala. on hi col·laborà activament fent-hi altruïstament classes de música a les que a voltes hi assistia el compositor sardanista i destacat anarquista Antoni Puig i Artigas, dit Tonet (1886-1960). Als anys 1910-1920 l’Escala bullia sardanísticament; llavors La Principal de l’Escala era omnipresent. El 15 de febrer de 1914 es constituí l’Ateneu Art i Cultura a l’Escala en una assemblea al teatre Sureda i es va instal·lar a l’antiga seu de la Biblioteca del Centre Republicà Federal (1880), al carrer de la Torre núm. 36, formant diverses seccions, com ara excursionisme científic, elenc teatral, coral infantil a cura del músic i compositor Josep Vicens Juli (l’Avi Xaxu), biblioteca, equip de futbol (1920), grup esperantista i altres, destacant l’organització d’uns jocs florals locals, presidits pel poeta i dramaturg Ambrosi Carrion, el setembre de 1914. Contribueix a la vitalitat futbolística a l’Empordà i altres activitats esportives. 

L’ateneu forma el Centre Cultural i Orfeó Ibèrica en el mateix local. L’any 2006 l’Ateneu Art i Cultura, restablert el 1978, després de la llarga nit del franquisme, va fer un acte en el 50è aniversari de la mort de l’Avi Xaxu, on hi ha el seu bust, posant-hi una bandera negra i vermella de l’Anarquia i el comunisme llibertari.

El 1920 es traslladà a viure amb la seva família a Malgrat de Mar (Maresme), on va fer amistat amb el jove militant anarquista Germinal Esgleas i Jaume (1903-1981), contribuint en la seva formació revolucionària. Xaxu el 1930 passaren a residir a Girona. La família Vicens s'exilià al nord de França en el decurs de la Retirada de febrer de 1939, i després de passar per Perpinyà (Rosselló) tornaren el 1941, per viure a l'Escala ja definitivament i on té dedicat un carrer, el que durant uns anys es deia Colom, al centre del poble.

El 16 d’abril de 2016 es van iniciar en la sala d’actes de l’ajuntament de l’Escala de  commemoració del 60è aniversari de la mort de Josep Vicens i Juli. Per a celebrar aquesta efemèride l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu de l’Escala  va organitzar tot un seguit d’activitats per a recordar el popular compositor escalenc, com ara conferències, exposicions, concerts i visites guiades. L’exposició temporal '60 anys sense l’Avi Xaxu', la sala d’actes de l’ajuntament,  consistí en diferents tipus de documents, com ara textos, fotografies, retalls de premsa, cartells i programes de mà, objectes, partitures, etc., la mostra posava de relleu l’esforç que s’ha fet, des de diversos àmbits, no sols estrictament el sardanista i musical, per a preservar la memòria de Josep Vicens. El repàs s’iniciava el mateix dia del seu traspàs (dimecres 18 d’abril de 1956) i s’estructurava en diferents apartats, des de la mateixa mort i el cost de l’enterrament, passant pel ressò en la premsa, els amics i familiars, els actes d’homenatge i reivindicació per a un reconeixement públic, la inspiració generada a poetes i músics, i fins les places, carrers, monuments i associacions que porten el seu nom arreu de Catalunya. El divendres 27 de maig es presentà el llibre ‘Històries de músics’, escrit pel músic i compositor Antoni Mas i Bou, que recopila moltes dades curioses i anècdotes reals del món dels músics de cobla orquestra, presentat i introduït per Jordi Gallegos, president de l’entitat sardanista escalenca i, en tant que historiador, autor del llibre ‘L’Escala des de l’empostissat. Història de La Principal de l’Escala i les altres cobles locals’ (publicat el 2008), on recull moltes dades de la vida i obra de l’Avi Xaxu. El dissabte 4 de juny, vigília del 41è Aplec de la Sardana de l’Escala, a la sala d'actes del CER, el cantautor escalenc Josep Tero, amic de la família Vicens i del seu nét Albert Astor, oferí  cançons d'en Xaxu amb el cor Indika. També hi va haver una exhibició de balls vuitcentistes a cura del grup de danses La Faràndula del CER. Al vespre, Gran Concert commemoratiu Recordant Josep Vicenç «Xaxu», amb les cobles La Principal de l'Escala i l'Orquestra Escalenca. En el decurs de l'acte hi va haver el lliurament del guardó Sardanista de l'Any. L'Aplec, el diumenge 5 de juny, a la plaça de Catalunya, tocaren les cobles: Ciutat de Girona, Rossinyolets i La Principal de l'Escala i s’estrenaren dues sardanes i es recuperaren quatre més de l’Avi Xaxu.

Josep Vicens i Juli va morir a l'Escala el dimecres 18 d'abril del 1956, en una antiga petita casa de planta baix i pis amb teulat que havia llogat al tornar de l’exili a Perpinyà, acompanyat per la seva filla, Carme, pel gendre, Astor, dedicat arreglar ràdios, i els seus néts, l’anarquista Joan Vicens i el petit Albert Astor..