L’altre Museu del Circ

Figueres davant l'experiència d'Albacete  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/01/2017 

Figueres (Alt Empordà).-  

Llegim a LA FISSURA que això del Museu del Circ no va començar a Figueres (Alt Empordà), sinó a l’any 2009 en la ciutat d’Albacete. L’experiència entorn del circ no era nova en aquella ciutat. Anteriorment s’hi havien celebrat diversos espectacles circenses: el 2004 el primer Festival Internacional de Circ i Màgia Ciutat d’Albacete, el 2006 el Festival Internacional de Circ d’Albacete i Estrelles de Circ el 2007. A més, la relació de la ciutat amb el circ tampoc era nova: Albacete compta amb l’únic exemple d’arquitectura teatral circense del segle XIX a tot l’Estat --l’edifici Teatro Circo, construït el 1887--. L’any 2008, hi feia aparició el figuerenc Genís Matabosch --actual director del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Figueres i promotor del Museu del Circ-- per encarregar-se de la direcció artística de la primera edició del Festival Internacional de Circ Ciutat d’Albacete, un nou model de festival inspirat en el Festival de Montecarlo, patrocinat per l’Ajuntament d’Albacete, el Ministeri de Cultura, la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa i la Diputació Provincial.

El 4 de març de 2009, en plena celebració de la segona edició del festival, el llavors ministre de Cultura, César Antonio Molina, presentava en roda de premsa el projecte inicial del Museu del Circ d’Albacete. Segons les paraules de Molina, les obres començarien el 2011 i el museu esdevindria “l’únic museu de circ públic a Europa”, que situaria Albacete “com la capital internacional del circ”. El museu s’ubicaria a l’antiga seu del Banc d’Espanya de la ciutat, propietat de Segipsa (empresa pública que gestiona el patrimoni estatal) i, per tant, formaria part de la xarxa de museus estatals. El projecte inicial havia estat redactat per Genís Matabosch. En una entrevista publicada a La Verdad d’Albacete, aquest assegurava que el museu, juntament amb el Festival de Circ -que en “només dos anys” s’havia posicionat com “una de les grans cites del món”- convertiria la ciutat en un “referent europeu en el món circense”. Ben aviat, aquestes paraules se les enduria el vent. 

Matabosch fora d’escena 

La tercera edició del Festival Internacional de Circ Ciutat d’Albacete, el 2010, seria la darrera sota la direcció de Matabosch. A causa de les retallades generalitzades a tot l’Estat en matèria cultural, el pressupost per a la celebració del festival s’havia reduït de 600.000 a 215.000 euros. Matabosch va renunciar a dirigir el festival i la nova edició va recaure en els germans Álvarez (Premi Nacional del Circ 2010). El festival es reduïa a un sol espectacle i proposava un nou concurs de joves talents. S’iniciava, així, la polèmica. Al febrer del 2011 apareixia publicada una carta a La Tribuna de Albacete, on el figuerenc dedicava unes dures paraules cap al nou model de festival: “El que s’ha presentat a Albacete aquest últim cap de setmana no és un Festival de Circ” o “el nivell artístic de les funcions rosava la ridiculesa”. També carregava contra qui, fins llavors, havia estat treballant amb el Festival del Circ; Ricardo Beléndez, director i gestor de Cultural Albacete, el consorci d’empreses i entitats culturals que organitza el Festival Internacional de Circ Ciutat d’Albacete: “Tot fa pensar que, al cap i a la fi, ha estat una manipulació de Beléndez per fer-se amb la direcció d’un esdeveniment d’un àmbit que ell mateix afirma no saber-ne res: el circ”. Per la seva banda, Ricardo Beléndez assegurava que “el canvi de director del festival es fa efectiu perquè Matabosch, tal com ell mateix ha reconegut, no vol dirigir un festival amb aquest pressupost. Matabosch podrà seguir essent director d’aquest festival en noves convocatòries, quan econòmicament s’ajusti al que ell pretén”. I afegia: “el model ha canviat, la crisi ha portat a un reajustament econòmic al qual ens hem d’adaptar”. La quarta edició del festival va passar a denominar-se Festival de Circ d’Albacete, ja que  Festival Internacional de Circ Ciutat d’Albacete és una marca registrada per Genís Matabosch.

Les aspiracions del figuerenc entorn del Festival del Circ no van ser les úniques que es van veure truncades, també les del Museu. El projecte inicial del Museu del Circ d’Albacete, que havia redactat Matabosch, no havia estat valorat positivament per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM) i la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals. Una arquitecta del ministeri seria l’encarregada de redactar-lo de nou. El febrer del 2011, es convocava un concurs per a la redacció del projecte arquitectònic de les obres de l’edifici de l’antiga sucursal del Banc d’Espanya d’Albacete per a la futura seu del Museu Nacional del Circ. Dels 21 projectes presentats, l’obra va ser adjudicada, al juny del 2011, a un equip d’arquitectes liderat per Alejandro Virseda, amb un projecte d’execució de 170.892 euros. En aquell moment, Matabosch ja es trobava lluny d’Albacete. De fet, a principis del 2012 es disposava a estrenar la primera edició del Festival del Circ Castell de Figueres. 

L’arribada del Festival del Circ de Matabosch a Figueres 

El I Festival Internacional del Circ Castell de Figueres es va celebrar de l’1 al 4 de març del 2012, durant el govern de Santi Vila, al pati d’armes del Castell de Sant Ferran. En declaracions a la premsa local i nacional, Genís Matabosch presentava el festival com “l’únic festival de circ que existeix a Espanya”. El festival comptava llavors amb un pressupost de 250.000 euros entre dotacions públiques (25.000 euros de l’Ajuntament de Figueres, 20.000 euros de la Diputació de Girona i 20.000 euros del Patronat de Turisme Costa Brava) i privades (140.000 del Club de Mecenatge i 10.000 de la venda d’entrades). Una xifra que s’aproxima al pressupost del Festival de Circ d’Albacete (215.000 euros), la qual Matabosch havia considerat insuficient per mantenir-se a la direcció del festival. La primera edició del festival a Figueres coincideix amb les retallades pressupostàries de l’Ajuntament per a les entitats culturals de la ciutat.

El 2013, el Festival Internacional del Circ Castell de Figueres es va veure obligat a traslladar-se al recinte firal. El Ministeri de Defensa, juntament amb la direcció del Consorci del Castell, prohibia la celebració de la segona edició del festival per “desperfectes patrimonials”. L’Ajuntament va demanar llavors la dimissió del president del Consorci, Damià Abella, a la qual se sumaven Matabosch i el seu equip. En roda de premsa, el director del Festival del Circ posava de manifest que “no s’han produït desperfectes patrimonials” i que “des de la seva ignorància en aspectes patrimonials, el Consorci no ha sol·licitat en cap moment assessorament sobre el tema”. El festival també canviava de nom. A partir de llavors seria el Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres, una denominació que, segons Matabosch seria “definitiva, independentment de la ubicació del festival dins la ciutat”. La segona edició del festival rebia, també, un increment de dotació per part de l’Ajuntament (55.000 euros).

A finals del mateix any -amb l’alcaldia ja de Marta Felip-, l’Ajuntament de Figueres firmava un conveni amb Circus Arts Foundation (fundació privada organitzadora del festival) per a garantir la continuïtat de la celebració del festival fins al 2017. Malgrat que l’informe negatiu del secretari municipal alertava que, el conveni, “no s’ajusta a la normativa vigent”, l’acord entre les dues parts preveia que l’aportació municipal fos de 110.000 euros el 2014, 115.000 euros el 2015, 120.000 euros el 2016 i 125.000 euros l’any 2017. Paral·lelament al creixement de la dotació pressupostària de l’Ajuntament de Figueres per al Festival de Circ, el projecte del Museu Nacional del Circ que havia endegat Matabosch a Albacete s’encallava. 

Trajectes en paral·lel dels museus 

Malgrat que les edicions del festival del circ d’Albacete s’havien anat succeint, les obres de rehabilitació per a la construcció del futur Museu Nacional del Circ s’havien aturat. El 2013, la modificació en l’ordenament urbanístic que requeria la regularització de la construcció del museu encara no s’havia fet efectiva. El socialista Ramón Soto, a l’oposició del govern de Carmen Bayod (llavors alcaldessa de l’Ajuntament d’Albacete governat pel PP), criticava “la manca d’interès” del govern municipal en relació a la creació del Museu del Circ. Argumentava que, “tot i que el Ministeri de Cultura té previstos 3,1 milions d’euros per a l’execució del projecte”, el Museu del Circ estava aturat. Als pressupostos generals de l’Estat del 2014 desapareixia la partida pressupostària per al projecte del museu que havia existit des del 2009. La Direcció General de l’INAEM comunicava a Segipsa “una sèrie d’incerteses” respecte del projecte, tot i que no n’especificava el seu caràcter.

Malgrat aquesta aturada, el debat sobre la rehabilitació de l’edifici del futur Museu del Circ es reactivava amb les passades eleccions municipals del 2015. Tant des del PSOE d’Albacete, com des del nou partit Ganemos, es posava sobre la taula la urgència de tornar a planejar la creació del Museu Nacional del Circ. Aquest any era, precisament, quan Genís Matabosch expressava per primer cop la intenció d’instal·lar a Figueres un museu del Circ, malgrat que el 2014, en una entrevista feta pels internautes del Diari de Girona havia desmentit aquest propòsit: “Et negaré que l’objectiu de Circus Arts Foundation, la fundació privada sense ànim de lucre que organitza el festival, és crear en un futur el museu del circ de referència que Europa no té. No sé quan serà ni si serà a Figueres. El que importa és que existeixi”.

Aquell mateix 2015 s’introduïen algunes novetats al festival del Circ de Figueres. En roda de premsa s’anunciava que, el festival, en la seva edició del 2016, passaria a anomenar-se Festival Internacional del Circ l’Elefant d’Or (tot i que Matabosch havia assegurat la permanència del nom anterior). Davant els rumors apareguts com a conseqüència de la desaparició del nom de la ciutat al festival, tant els organitzadors com l’Ajuntament es veien obligats a negar que respongués a un distanciament. De fet, en la mateixa exposició conjunta entre Ajuntament i promotors, l’alcaldessa, Marta Felip, anunciava la creació de la comissió institucional per a convertir Figueres en la Capital Mundial del Circ el 2018, objectiu que aniria vinculat a la creació d’un museu del circ permanent a la ciutat.

A partir d’aquell moment va començar la campanya per a la construcció del museu del circ. El març del 2016, l’Ajuntament anunciava que el futur museu s’ubicaria a la Casa Nouvilas, de propietat pública (68,42% de l’Ajuntament de Figueres i 31,58% del Consell Comarcal de l’Alt Empordà), adquirida l’any 2008 per 3,8 milions d’euros per a habilitar-la com a seu de Serveis Socials. A l’octubre, l’Ajuntament es reunia amb la Conselleria de Cultura per abordar el finançament de l’espai i de la capitalitat mundial. Per la seva banda, Genís Matabosch començava una campanya de promoció del museu del Circ amb la col·laboració de Comerç Figueres, per recollir signatures de suport a un museu que, assegurava, seria “l’únic Museu del Circ d’Europa” i “l’oportunitat única de tenir un punt d’atracció d’importància mundial al cor de Figueres”. 

La polèmica 

El projecte de Museu del Circ de Figueres ha estat latent des que es va anunciar el 2015 però, no ha estat fins a l’anunci de la creació d’una partida pressupostària de 500.000 euros pel 2017, que la polèmica no s’ha vist desfermada. L’alcaldessa Marta Felip, en la presentació de l’edició del Festival Internacional del Circ l’Elefant d’Or d’enguany, anunciava que l’Ajuntament destinaria un total d’1,5 milions d’euros en un termini de tres anys per a treballar en el projecte del museu. El finançament total destinat a la rehabilitació de la Casa Nouvilas i a la construcció del Museu, segons les seves paraules, es duria a terme entre l’administració local -que hi aportaria un 30%- i la Diputació i la Generalitat de Catalunya. Les xifres, que poden ser aproximades, parlen d’una inversió pública de 5 milions d’euros, sense tenir en compte els 3,8 que va costar la compra de l’immoble.

Aquest fet provocava que -pocs dies després de l’anunci- es creés, des d’una plataforma digital, una recollida de firmes contra el finançament municipal del projecte de museu del circ. Des de l’enllaç, es reclama que el futur Museu del Circ de Figueres “s’ha de sufragar amb diners privats, no amb diners públics, tal com s’ha fet amb altres col·leccions privades a la ciutat”. Per la seva banda, Genís Matabosch tornava a dedicar dures paraules en una carta publicada dimarts passat, aquest cop dirigida els opositors del seu projecte de museu: “Cal recordar que, a diferència dels qui ataquen el projecte des del desconeixement, qui promou el Festival i el Museu del Circ és una fundació cultural sense ànim de lucre que no té absolutament res a amagar”, explica a un article publicat en diversos mitjans locals. I afegia: “Però mal em temo que vostès prefereixen destruir el treball d’altri per mitjà de la difamació abans de canalitzar el seu temps cap a projectes que enalteixin internacionalment la nostra ciutat com ho fa el circ”. Cal tenir en compte que, el promotor, no ha fet públic encara el projecte del museu. 

Similituds i diferències entre Albacete i Figueres 

El recorregut del llegat de Genís Matabosch al festival i al museu de circ d’Albacete guarda relació, sens dubte, amb el projecte de festival i de museu de circ de Figueres. Les similituds en l’argumentari estratègic, traçat per recolzar les propostes des de l’excepcionalitat “europea” (o “mundial”) de l’espectacle o del museu són evidents. També, pel que fa als procediments en relació al projecte de museu del circ: la necessitat d’un canvi en el planejament urbanístic i la despesa pública. El Museu Nacional del Circ ha rebut, des del 2009, més de 67.000 euros de l’Estat i resta a l’espera de la partida “congelada” de 3,1 milions d’euros per a la seva construcció, a la qual cal sumar, també, la despesa municipal i autonòmica.

Però l’experiència a Albacete també mostra algunes divergències. És innegable la llarga tradició de circ a la ciutat manxega. Tampoc és menys important tenir en compte que el finançament del projecte de museu provenia en gran part del Ministeri de Cultura, administració que des d’un primer moment va decidir intervenir activament en la supervisió del projecte. Potser en un futur no gaire llunyà, com a contribuents, ens trobem pagant dos museus del circ, el Museu del Circ de Figueres, i el Museu Nacional del Circ d’Albacete, tots dos amb la petjada de Matabosch, i tots dos com a referència única dels museus del circ a Europa. Finalment, una altra diferència que interpel·la, directament, a la figura de Genís Matabosch com a promotor i creador del projecte: tot i les autoreferències constants als amplis coneixements de Matabosch en relació al circ i a la conservació patrimonial, Albacete acaba rebutjant el seu projecte per al museu del circ.