La reorganització de l'exèrcit espanyol i la Serra de l'Albera

Mentre que del 2007 al 2013 els exèrcits de la Unió Europea van rebaixar els seus efectius en un 13%, i els dels països pertanyen a l’OTAN un 5%, l’exèrcit espanyol incrementava el seus efectius en un 3% i el 2016 segueix tenint pràcticament el mateix nombre de militars en actiu que el 2006, 121.500. 

La base compta amb material molt més pesant del que hi havia hagut i que les tropes hauran de exercitar-se contínuament, el carros blindats hauran de maniobrar, fer pràctiques, de mobilitat i de tir, i per això l’impacte i la pressió de la Base Militar Alvarez de Castro sobre l’Albera serà molt més gran del que ja s’ha patit fins ara. 

La base compta amb material molt més pesant del que hi havia hagut, material que no estarà senzillament aparcat a la base en espera de la propera missió, sinó que les tropes hauran de exercitar-se contínuament, el carros blindats hauran de maniobrar, fer pràctiques, de mobilitat i de tir. 

 

Tomàs Gisbert - 

Centre Delàs d'Estudis per la Pau 

La darrera reorganització de l’exèrcit espanyol ha comportat a un augment important de la activitat a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), tot incrementant la pressió sobre el seu entorn natural i social de la Base. Els veïns i veïnes de Sant Climent i de l’Espolla s’han alçat, amb la campanya “Alto el foc a l’Albera”, per reclamar el tancament del camp de tir.  Quan l’últim soldat de lleva va deixar les casernes el desembre de 2001, l’exèrcit espanyol es va sumir en una profunda crisi. La professionalització de la tropa no va ser fruit de l’aplicació de plans previs sinó una sortida forçada per la creixent crisi de legitimitat provocada per la lluita antimilitarista encapçalada pel moviment de la insubmissió, la negativa a prestar el servei militar o la prestació social substitutòria amb que es volia penalitzar els objectors de consciència. La desobediència a la llei i l’augment imparable dels objectors de consciència per la incapacitat de l’estat per aplicar la prestació social substitutòria de una manera plenament realment punitiva va comportar finalment que el 1996 es prengués la decisió política de suspendre el servei militar obligatori.

Però el passi a un exèrcit de soldats professionals no va ser fàcil. El dictamen per a la professionalització de les forces armades preveia un model d’exèrcit absolutament sobredimensionat, amb més de 180.000 efectius entre militars de carrera i de tropa, però mai es va aconseguir reclutar aquest nombre d’efectius. Com a resultat d’això les unitats militars no tenien coberts els seus efectius, moltes només comptaven amb un escàs 25% dels efectius teòrics, eren unitats que només existien sobre el paper. Quan s’havien d’enviar unitats a missions a l’estranger els calia fer mans i mànigues amb personal de diferents unitats per poder completar els efectius. L’exèrcit intentava desesperadament augmentar el nombre de reclutes: es va autoritzar el reclutament d’estrangers per cobrir així el dèficit de nacionals, primer un 2% del total d’efectius, més tard un 7%, fins arribar a un possible 9%; es va voler atraure a les dones; es van rebaixar els requisits físic-psíquics mínims per al possibles aspirants, entre d’altres el coeficient intel·lectual necessari; l’exèrcit va intensificar l’anada sistemàtica a les escoles i a totes les activitats adreçades a joves i infants per vendre les suposades bondats de l’exèrcit i la vocació militar. 

El dèficit de tropa i marineria amb el que omplir les diferents unitats militars serà un element clau en les diferents reorganitzacions militars que s’han fet. Però cal tenir clar que els canvis en l’organització de les forces armades que emprendran els diferents governs no s’apartaran del que ha estat el consens sobre política de defensa entre els partits del règim. Un consens que s’ha basat en una política de rearmament i modernització de les forces armades; el foment de la industria militar i la consegüent exportació d’armes; fer de l’exèrcit un instrument de l’acció exterior; la subordinació a les aliances militars occidentals i el que anomenen com el foment de la cultura de defensa per tal de millorar la imatge de les forces armades, en el que la propaganda a l’entorn de les anomenades missions de pau a l’exterior de les forces armades espanyoles ha estat un element important. Però cal fer un punt i apart sobre aquestes intervencions militars i tenir present que també s’han fet servir per intentar augmentar el pes internacional d’Espanya, però de participar, en un inici, majoritàriament en operacions de Nacions Unides emparades en el principi de la seguretat col·lectiva ara el gruix recau en missions de l’OTAN i de la Unió Europea. Espanya ha participat en totes les operacions i guerres impulsades per les grans potències, i una part important de la responsabilitat en el desgavell que avui viu l’Orient Mitjà i en fenòmens com els d’Estat Islàmic és producte directe d’aquestes intervencions militars en les que Espanya participa o ha participat. 

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va escometre la primera reorganització de les forces armades. Va introduir canvis a la llei de tropa i marineria per afavorir el reclutament, va reduir el nombre d’efectius teòrics de les forces armades a 140.000 així com també va reduir el nombre d’unitats militars per tractar d’ajustar-les a la realitat. Però tampoc aconseguiran assolir aquests objectius menys ambiciosos. El nombre màxim d’efectius es va donar l’any 2009 amb 132.499 militars en actiu. Però llavors va arribar la crisi econòmica i l’atur, i si d’una banda hi havia més aspirants, impel·lits per les circumstàncies, a buscar-se la vida com a soldat professional, amb els ajustos pressupostaris no hi havia diners per a noves incorporacions. Però això no va significar l’impuls a una nova reducció del volum de les forces armades com van fer els països aliats. Mentre que del 2007 al 2013 els exèrcits de la Unió Europea van rebaixar els seus efectius en un 13%, i els dels països pertanyen a l’OTAN un 5%, l’exèrcit espanyol incrementava el seus efectius en un 3% i el 2016 segueix tenint pràcticament el mateix nombre de militars en actiu que el 2006, 121.500.

El Partit Popular, en arribar al govern, va encetar una nova reorganització de les forces armades. La Directiva de Defensa Nacional de 2012, el document pel qual el govern marca les polítiques en matèria militar, posava com a prioritat la transformació de les forces armades. El 2016 aquesta reorganització s’ha començat a posar en pràctica, és aquí on cal emmarcar els canvis de la Base Militar de Sant Climent Sescebes.

La reorganització actual de les forces armades ha vingut donada per tres factors: La reducció d’efectius o, millor dit, del nombre real d’efectius als que poden aspirar; les missions internacionals, les quals s’han convertit en la principal activitat pràctica dels militars; i la necessitat d’organitzar la força per tal de tenir sempre un mínim a punt per a intervenir.

En l’horitzó del 2025, any en que la reforma haurà d’estar culminada, es marca un model d’exèrcit de 120.000 efectius en actiu en el que predomini l’actuació conjunta dels exèrcits de terra, de l’aire i de l’armada. D’acord amb aquesta idea el conjunt de les forces armades es divideix en dos grans blocs, d’una banda la Força Operativa Conjunta amb 67.000 efectius, i de l’altra el que s’anomena com el Suport a la Força que inclou les casernes generals, la gestió financera i d’infraestructura, l’ensinistrament, la doctrina,... integrat pels 53.000 militars restants. Pel que fa a l’exèrcit de terra, hi ha hagut un canvi conceptual important. D’estar estructurat en brigades especialitzades (cuirassada, mecanitzada, paracaigudista, muntanya, lleugera, cavalleria,..) que calia anar combinant de diverses maneres per a cada operació es passa a una estructurada fonamentada en les Brigades Orgàniques Polivalents (BOP), les quals són unitats que han de disposar de tot el necessari per actuar sense que hagin de deprendre de combinar-se amb altres unitats.

Amb la reorganització les 10 brigades especialitzades de que disposava l’exèrcit de terra s’han reconvertit en 8 Brigades Orgàniques Polivalents. Aquestes han de poder ser intercanviables en les missions i permetre, així, establir un cicle de rotació entre elles. La rotació implica que a cada moment, hi hagi una BOP com a nucli de reacció en l’àmbit nacional, dues intervenint o preparades per fer-ho en l’àmbit internacional, dues més ensinistrant-se específicament per a la missió encomanada; dues més en l’ensinistrament general i l’última recuperant-se de la darrera missió. L’objectiu del projecte es tenir 8 brigades al complet plenament intercanviables, però la impossibilitat econòmica actual d’armar-les plenament ha fet que les 8 BOP es divideixen en dues grans categories: la brigada polivalent de cadenes (BOP-C), que podrà actuar en tota mena de conflictes; i la brigada polivalent de rodes (BOP-R) que no disposarà d’unitats cuirassades, per la qual cosa es veurà reduïda a operacions de baixa i mitja intensitat. Això fa que l’actual model sigui considerat com un model de transició i l’objectiu de disposar de vuit brigades al complet, és a dir que totes siguin Brigades Polivalents Cuirassades, ja anuncia un nou increment de la despesa militar.

Pel que fa a Catalunya, la reorganització ha implicat la integració del  Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62, en la BOP sobre cadenes, Aragon I, amb caserna general a Saragossa. Tanmateix ha deixat de ser una unitat de muntanya i passa a ser un regiment d’infanteria format per dos batallons, l’ubicat a Sant Climent Sescebes que es transforma en el  Batallón de Infanteria Mecanizada Badajoz 62, i el de Barcelona, a la caserna del Bruc, que passa a ser  Batallón de Infantería Motorizada Barcelona 62. Aquests dos batallons són els gruix dels 2.167 militars que hi ha a Catalunya, dels que cal descomptar el 535 de Lleida ubicats fonamentalment a la Acadèmia de Sotsoficials de Talarn. La pràctica totalitat de militars a la província de Girona són a la base militar de Sant Climent. A 1 de gener d’enguany a la província de Girona hi ha 586 militars, front els 433 de 2014.

Un batalló mecanitzat, com l’ubicat a Sant Climent Sescebes, vol dir que és un batalló d’infanteria en que les tropes es desplacen sobre vehicles cuirassats sobre cadenes armats amb canons que els puguin donar foc de suport. Està previst que aquest batalló disposi de 100 vehicles de combat d’infanteria (VCI) , entre el VCI Pizarro i Transports Erugues Cuirassats  (TOA per les inicials en castellà).

Els blindats ja han començat a arribar a Sant Climent Sescebes. Però hi seguiran arribant de manera progressiva determinat només per la disponibilitat dels vehicles, ja que molts encara s’estan fabricant a Alcalà de Guadaira.

Tot això determina una transformació fonamental de la base militar de Sant Climent. De ser la base d’una unitat de caçadors de muntanya passa a ser la base i el camp de maniobres i de tir d’un batalló mecanitzat, conformat amb 100 vehicles de combat sobre erugues. La base compta amb material molt més pesant del que hi havia hagut, material que no estarà senzillament aparcat a la base en espera de la propera missió, sinó que les tropes hauran de exercitar-se contínuament, el carros blindats hauran de maniobrar, fer pràctiques, de mobilitat i de tir, i per això l’impacte i la pressió de la Base Militar Alvarez de Castro sobre l’Albera serà molt més gran del que ja s’ha patit fins ara.