El president de Freixenet imposa la presència de l'exèrcit espanyol al Saló de l'Ensenyament

José Luís Bonet i Ferrer és el president del Consell d'Administració de Fira de Barcelona des de fa dotze anys i de la Cambra de Comerç d'Espanya des del 2014 a instàncies del govern de Mariano Rajoy  

José Luís Bonet recollint el premi de l'organització ultraconservadora i antiavortista Hazte Oír 

DIRECTA 27/01/2017 

Jesús Rodríguez  

Qui mana a la Fira de Barcelona? Qui ha decidit que l'Exèrcit espanyol tripliqui la superfície del seu estand durant el Saló de l'Ensenyament que se celebrarà entre el 22 i el 26 de març de 2017 al recinte firal de Montjuïc? La societat mercantil que s'amaga darrere de la denominació comercial és Feria Oficial e Internacional de Muestras en Barcelona, constituïda l'any 1968. El president del Consell d'Administració des de l'any 2004 és l'empresari José Luis Bonet i Ferrer, també president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d'Espanya, un càrrec que va aconseguir a proposta del govern de Mariano Rajoy. El poder accionarial de l'empresa està repartit a tres parts iguals entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que constitueixen el Consell General. És el Consell General de Fira de Barcelona qui ostenta la representació institucional, amb la presidència per a l'alcaldessa Ada Colau (Ajuntament), la vicepresidència primera pel conseller d'empresa i coneixement Jordi Baiget (Generalitat) i la vicepresidència segona per Miquel Valls (Cambra de Comerç de Barcelona).

El Consell General (Colau, Baiget i Valls) té la potestat d'aprovar pressupostos i plans estratègics de Fira de Barcelona (segons l'article 8b dels estatuts) i pot "nomenar i separar els membres del Consell d'Administració, a proposta de la Cambra de Comerç de Barcelona". En el punt 8j es puntualitza que "en supòsits excepcionals, pot prendre els acords necessaris per al bon funcionament de la Fira". En els estatuts sempre es preserva a la Cambra de Comerç la potestat de proposar els membres del Consell d'Administració i, per tant, no s'atorga aquesta possibilitat a l'Ajuntament de Barcelona ni a la Generalitat de Catalunya, malgrat donar-se una majoria accionarial pública (un 66%). 

Majoria accionarial pública, poder a mans privades 

Els Estatuts de Fira de Barcelona determinen en el seu article 15a que el Consell d'Administració té la potestat de "programar les activitats", en el seu article 15b assenyala que pot "organitzar la realització al recinte firal de les activitats comercials, fires generals i especialitzades que consideri d'interès" i en el seu article 15f afegeix que pot "autoritzar concessions sobre instal·lacions o serveis de qualsevol naturalesa que s'estableixin al recinte firal". El Consell d'Administració està format per nou membres: José Luis Bonet i Ferrer (Freixenet), Núria Basi i More (Armand Basi i Lacoste España), Luis Conde Möller (Seeliger), Agustín Cordón Barrenechea (Gremi d'Hotels), Enric Crous i Millet (director general Grup Damm), Pedro Fontana García (Areas, establiments a autopistes i aeroports), Enrique Lacalle Coll (Barcelona Meeting Point), Miquel Martí i Escursell (Moventia, tramvies) i Carles Vilarrubí i Carrió (Banca Rothschild). Tots ells proposats per la Cambra de Comerç. Es dóna la circumstància que Lacalle fou diputat del PP al Congrés espanyol, president del grup municipal popular a l'Ajuntament de Barcelona i el seu pare, Enrique Lacalle Barnadas, va ser tresorer de la Fira de Barcelona i regidor del consistori durant el franquisme.

És a dir, el poder per decidir a qui es convida al Saló de l'Ensenyament recau en la figura de José Luis Bonet i la resta de membres del Consell d'Administració. Segons els actuals estatuts, en cas que Ada Colau i Jordi Baiget es proposessin cessar Bonet de les seves responsabilitats, el nou president i la resta de membres ho haurien de ser "a proposta de la Cambra de Comerç" presidida per Miquel Valls, empresari del sector metal·lúrgic i antic president de la Comissió Econòmica de Fira de Barcelona. L'article 14 dels Estatuts assenyala que els membres del Consell d'Administració seran escollits per un període de quatre anys i podran ser renovats en el càrrec "per dos períodes més de la mateixa durada". És a dir, s'estipula una presència màxima de 12 anys. José Luis Bonet va ser nomenat l'any 2004 i, per tant, s'hauria superat aquest termini. Els Estatuts preveuen que "el mandat quedarà prorrogat fins que se celebri el Consell General en què s'hagin de renovar els càrrecs".  

Moció del Parlament que no s'aplica 

Gabriela Serra, diputada de la CUP Crida Constituent, va adreçar una pregunta al president de la Generalitat Carles Puigdemont durant la sessió de control del passat dimecres al Parlament de Catalunya: "Amb l'estand militar al Saló de l'Ensenyament s'està incomplint el punt 5 de la moció 55-11 del Parlament de Catalunya que insta el Govern de la Generalitat a evitar la presència de l'exèrcit en espais educatius i promocionals", va criticar Serra en referència a una moció aprovada el 14 de juliol de 2016 amb els vots favorables de Junts pel Sí, CUP i Catalunya sí que es pot. Puigdemont es va defensar tot dient que la presidència de Fira de Barcelona recau en Ada Colau i que el conseller Jordi Baiget té una capacitat limitada de decisió als òrgans d'administració. No va fer referència en cap moment al poder real de la Fira, que recau en mans d'un selecte grup de l'empresariat català. L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, ha explicat que va enviar una carta a la direcció de la Fira reclamant que es desestimés la presència dels militars. El Consell d'Administració en va fer cas omís.

Roda de premsa de la campanya Desmilitaritzem l'Educació  

Des de la campanya Desmilitaritzem l'Educació han denunciat que Fira de Barcelona "hagi acceptat mantenir i ampliar l'espai destinat a l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament, contra la voluntat popular recollida i expressada per l'Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya". A més, consideren que "les fires educatives de qualsevol tipus han de servir per oferir al jovent opcions per fomentar la creativitat, el pensament crític i fomentar el valor de la pau, precisament perquè són entorns on esperem formar en alternatives a les que ens dóna el món actual. Per això, no són el lloc per reclutar i mostrar que els exèrcits són la norma en un món col·lapsat de conflictes".