La comunitat educativa, en vaga en un moment decisiu per als pressupostos

La partida d'educació s'ha reduït un 13,4% entre 2009 i 2015. Els sindicats reivindiquen la contractació de 6.000 docents, tornar a l'anterior horari lectiu, la cobertura de les substitucions des del primer dia i la reducció de ràtios. 

L'actual 2,8% del PIB destinat a educació encara queda molt lluny de l'import compromès a la Llei d'Educació Catalana (LEC) del 6%. 

Concentració de la CGT ahir al matí davant del Departament d'Ensenyament a Barcelona 

 

DIRECTA 14/01/2017 

Celia Castellano 

Després de més de dos anys sense mobilitzacions significatives d’Ensenyament, la comunitat educativa ha convocat dues vagues en menys d’un mes. Amb els pressupostos de la Generalitat per al 2017 sobre la taula, els sindicats, principalment, reivindiquen la contractació de 6.000 docents, tornar a l'horari lectiu de 23 hores a primària i 18 a secundària, la cobertura de les substitucions des del primer dia i la reducció de ràtios. Tot i l'augment respecte els comptes anteriors, el pressupost en educació, segons dades del Departament, s'ha reduït un 13,4% entre 2009 i 2015.

Davant de les demandes sindicals, el Govern insisteix a subratllar que la despesa social – que inclou educació, sanitat i afers socials- augmentaria en 1.070 milions d'euros si s'aprovessin els comptes de 2017, 385,1 milions dels quals anirien destinats a Ensenyament. La xifra, però, inclou les partides dirigides a escoles concertades, també les de l'Opus Dei. A més, el portaveu de la CGT Pedro Mercadé rebat que, tot i l'argument de l'increment de despesa, “si l'alumnat no ha deixat de créixer, 4.005 alumnes més per curs, estem igual”. El Departament xifra l'augment d'estudiants matriculats aquest curs en 7.882 En tot cas, l'actual 2,8% del PIB destinat a educació encara queda molt lluny del l'import compromès a la Llei d'Educació Catalana (LEC) del 6%.

Per denunciar-ho, d'una banda, la CGT ha convocat una jornada de vaga per dimecres 18 de gener, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, durant el debat de les esmenes parcials dels Pressupostos de la Generalitat, i una concentració a les 12h davant del Parlament de Catalunya. D’altra banda, els sindicats de la Taula Sectorial d’Ensenyament Públic, USTEC- STEs (IAC), CCOO, ASPEC i FETE-UGT, convoquen una vaga pel 9 de febrer, durant el debat final dels pressupostos, ja que consideren precipitada la vaga del 18 de gener. Els sindicats convoquen concentracions territorials pel 26 de gener i no descarten organitzar més accions. 

Més professors, menys hores 

Malgrat les discrepàncies sobre les dates, si quelcom és unitari són les reivindicacions. El problema primordial: la manca de professorat. "Jo abans tenia 120 alumnes i ara en tinc 150". Així sintetitza la situació a les aules Ramon Font, portaveu d'USTEC-STE i professor de Geografia i Història. Pel que fa a primària, "ens estem trobant grup de 25 i 27 alumnes cada vegada amb més freqüència", afegeix el portaveu de la CGT Pedro Mercadé, raó per la qual exigeixen la reducció de ràtios a les aules en lloc del tancament de grups.

En aquesta línia, la FaPaC ha insistit en denunciar la reducció de grups de P3 a l'escola pública. Enguany, el Departament n'ha tancat 55, però alhora n'ha obert 64 en altres centres. La Federació reclama mantenir totes les línies públiques per “garantir la igualtat d'oportunitats” i calcula la xifra de línies que no han obert en 116, perquè hi afegeix els grups que ja no es van oferir a la preinscripció. En els darrers 3 anys, calcula, s'han tancat 424 grups d'educació infantil.

Per cobrir la manca de professorat, els sindicats reclamen una contractació mínima de 6.000 docents. Tot i així, aquesta demanda està molt lluny de les necessitats reals, “al voltant d'11.800 docents més”, sosté Font. Quan es fan, les substitucions precàries són un dels problemes acusats del panorama actual. "Els professors estem maltractats, i els més maltractats són els substituts que fan moltes més hores que les que consten registrades i s'estan pagant. Reclamem que es pagui la nòmina de juliol als substituts", afirma Laia Martí, portaveu de FETE-UGT. Els sindicats també insisteixen en la cobertura des de l'inici de les substitucions. "Al meu institut si el docent de Llatí es posa malalt, corregeix els exàmens el de Filosofia", lamenta Font.

El Departament d'Ensenyament ha pressupostat la contractació de 3.599 docents per al 2017 però, segons Martí, amb aquestes places "no hi ha prou, perquè són de reposició de places ja cobertes i no contractacions noves de personal, perquè no s'han convocat oposicions en sis anys".

Font argumenta que amb la contractació de més docents i la reducció d'hores lectives, de 25 a 23 hores a primària i de 20 a 18 a secundària, s'incrementaria la qualitat educativa, ja que suposaria "més temps per preparar classes, per fer reunions, per fer tutories", apunta el portaveu. En la mateixa línia, els sindicats demanen que es redueixen dues hores lectives als majors de 55 anys i que es cobreixen amb més personal.

En total, la quantitat que els sindicats estimen necessària per revertir les retallades és de 142 milions d'euros, mentre que per complir el 6% d'inversió del PIB en educació que marca la mateixa LEC per al 2017, situat actualment en el 2,8% del PIB, es necessitarien 9.000 milions d'euros, explica Font.

"Són reivindicacions totalment assumibles, i esperem que en aquest mes que queda de negociació el Departament d'Ensenyament es pronunciï, perquè fins ara no ens ha dit pràcticament res. No demanem que el curs vinent ja retornem a la situació que teníem, sinó que tinguem un calendari. Llavors potser ens replantejaríem la vaga", apunta Laia Martí de FETE-UGT. Els sindicats esperen la convocatòria de la Mesa de Sectorial per concretar més accions.

Davant del calendari de mobilitzacions que es comença a esbossar, la CUP s'ha posicionat favorablement al costat de les dues convocatòries de la comunitat educativa i demana l'augment de la partida d'Ensenyament en 150 milions d'euros per fer front a les demandes dels sindicats, que considera “de mínims” i “"tècnicament viables". Així mateix, CSQP va presentar una proposta per modificar la llei d'educació de Catalunya i així retirar el concert a les escoles que segreguen per sexes, que va ser tombada. 

La manca d'acord trenca la unitat sindical 

Després de mesos d'unanimitat sobre la necessitat de convocar una vaga, la discrepància sobre les dates de convocatòria van trencar la unitat el passat desembre. "Hi havia un acord de tots els sindicats d'anar a la vaga, però no en la data. Per a nosaltres és fonamental convocar quan encara es poden moure les partides. No creiem que tingui molt sentit fer una vaga una vegada els pressupostos ja estan pràcticament tancats, fer una mobilització de rebuig", explica Pedro Mercadé, portaveu de la CGT. Tot i així, el sindicat no descarta continuar la vaga després del 18 de gener i fins i tot convocar el 9 de febrer, tot i no sortir al cartell de convocatòria.

Ramon Font, portaveu d'USTEC, difereix d'aquesta tesi i considera que "no hi ha temps per preparar una vaga per al 18 de gener. Hem d'anar a 3.600 centres educatius, i a més amb la convocatòria del 9 de febrer aprofitem tot el període de negociacions fins al dia 9 per pressionar. Aquesta és una vaga amb els estudiants de secundària, amb cara i ulls, i farem una manifestació".

Fins al moment, ambdues convocatòries han rebut el suport del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), mentre que la convocatòria del 18 de gener rep el suport de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la del 9 de febrer ha sigut secundada pel Sindicato de Estudiantes (SE), la FaPaC i la FAPAES. 

La realitat de les retallades 

Tot i que el Govern català ha reiterat el component social dels pressupostos, els sindicats recorden que la despesa és un 7% inferior respecte els nivells assolits el 2010. En l'àmbit de l'educació, segons l'informe 'L’impacte de la crisi i de les polítiques d’austeritat en el sistema educatiu. Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2015' de la Fundació Bofill, entre el 2009 i 2013, l'Estat espanyol va retallar un 14,6% i Catalunya un 16,7% (1.157 milions), mentre que fins al 2012, la mitjana europea se situava en un 3,4%.

Al mateix temps, l'informe plasma que s'ha produït una relació inversa entre les retallades en educació i la demografia, ja que les escoles han augmentat en 98.000 alumnes en les etapes no universitàries en el mateix període. Una xifra rellevant és que, segons denuncia USTEC-STEs, mentre que el 2010 s'invertien 3.534 euros per alumna, la despesa actualment es situa en 3.070 euros, per tant s'ha produït una reducció del 13,1%.

Segons les dades dels Pressupostos del Departament d'Economia i Coneixement que recull el mateix Anuari, la despesa total catalana en Ensenyament el 2009 era de 6.028 milions d'euros mentre que el 2015 se situava en 5.221, després d'un ajust de 13,4% en el període 2009-2015. Per contra, les partides dirigides a escoles concertades en relació amb l'Opus Dei que segreguen per sexe no han minvat significativament: el curs 2011-2012 es van concedir 30.461.549 euros mentre que, després de tres anys d'una lleugera disminució, el curs 2015-2016 es van concedir 29.633.198, segons el mateix Departament.

Tot i que el govern ha pressupostat 46,5 milions d'euros per finançar les universitats públiques, a hores d'ara la situació de l'educació no millora en els nivells superiors. L'Observatori del Sistema Universitari (OSU) assegura que des de la Implantació del Pla Bolonya el 2008 les taxes universitàries han augmentat fins a un 290%. Malgrat que el Parlament va aprovar la moció que instava a revertir la pujada de preus universitaris des del 2011, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries, ara per ara, no s'ha fet efectiva.