 |
| Enric Sala visitava els empresonats a Girona |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 20/01/2017
CORRESPONSALIA Torroella de Montgrí (Baix
Empordà).-
En les presentacions del pamflet sobre la detenció i
empresonament l’agost de 1969 de l’actual secretari de premsa a l’Escala
de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i antic trotskista de LCR-ETA VI
Francesc Tubau Subirà que signa l’antic regidor per ERC a Palamós (Baix
Empordà) Joan Gasull Batlle han sortit algunes veus contràries a aquest
libel contra el moviment llibertari, que segons alguns analistes
correspon a un intent conjuntural de descrèdit de Junts pel Sí en contra
l’anarquisme social, un pamflet d’intoxicació que utilitza “companys de
viatge”.
A
Girona hi va haver gent que es va queixar pel títol del pamflet ‘El
pacifista que pretenia volar una discoteca’, tret d’un blog de ¡entorn
dell Mossad contra Tibau --escrit ‘El pacifista de volia volar una
discoteca plena de joves’, publicat el 8 d’octubre de 2008 al blog
Hasbarats reaccionari arran de la seva denúncia contra Pilar Rahola,
acusada de treballar pel Mossad, en el programa televisiu de Josep Cuní i
d’altres activitats de Tubau contra interessos d’Israel, com ara la
protesta contra la cantant Noa--. En aquest sentit, ja l’octubre de 1969
el processat va proclamar davant el tribunal militar de Girona que a
Vietnam guanyaria el Việt Cộng (Front Nacional d’Alliberament del
Vietnam) i a Palestina, Al-Fatah (Moviment d’Alliberament Nacional
Palestí) --unes consideracions que res tenien ni tenen a veure amb el
moviment llibertari, del tot desvinculat amb coses del Việt Cộng o
Al-Fatah--. El mateix Tubau discrepa d’aquest títol posat per Gasull
segons admet el mateix autor.
La solidaritat d’Enric Sala
A
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) les coses van per un altra camí,
les fal·làcies, manipulació de dades, rancúnies i demagògies amb el
pretext que es tracta d’una novel·la. Així, Jordi Bellapart, a la
revista digital de Torroella de Montgrí ‘Emporion.org’, de manera
subtil, desmenteix que el sacerdot Enric Sala hagués deixat la vicaria
montgrina per anar a Roma sota indicació del Bisbat de Girona per la
detenció de Tubau, tal com suggereix Gasull. La realitat es molt
diferent, oposada al criteri de Gasull. Joan Sala retardà el seu viatge a
Roma fins que hi va haver el consell de guerra i foren alliberats
Gasull i Piñero. Durant aquest dos mesos visitava els tres estudiants
detinguts, com amics seus empresonats, i els hi portava fruita i altres
coses. Les pomes empordaneses d’Enric Sala es van repartir entre joves
empresonats de la galeria de menors de 21 anys al centre de detenció
preventiu al Pont Major de Girona.
Transcrivim
la part de l’escrit de Jordi Bellapart sobre aquesta persona sempre
responsable, discreta i solidària, Enric Sala: “Uns tres anys abans dels
fets assenyalats [agost de 1969], havia arribat a la parròquia de
Torroella un vicari jove, Mn Enric Sala, un mes després de ser ordenat
capellà. Mn Enric era d'Olot i relata així el fet d'haver d'anar a
exercir a aquesta vila”, Torroella de Montgrí, i reprodueix el relat del
mateix Sala: “El bisbe volia que jo anés a Roma a estudiar però jo m'hi
vaig negar. Primer volia fer de capellà. Servir i estar al costat de la
gent. Quan el bisbe Dr. Jubany ho va acceptar i em van posar com a
destí Torroella, em va caure com una bomba, vist des d'Olot em semblava
molt allunyat, però al cap d'unes hores de ser-hi ja estimava Torroella i
vaig començar a treballar per a la gent d'aquesta vila. Nosaltres som
fills del Concili Vaticà II i de seguida varem connectar amb les
intuïcions fonamentals d'aquest concili.” Tot seguit, Jordi Bellapart
segueix explicant: “Ja vicari de Torroella, Mn. Enric va començar a
contactar amb la gent més propera a la parròquia i es va adonar que era
la gent més conservadora, carca i franquista de la població, fins a tal
punt que es va plantejar demanar un trasllat a l'acabar aquell curs. Fou
Mn. Nicolau Moncunill, el rector de Palau Sator, qui el va convèncer
que continués. Així Mn. Enric va poder descobrir que hi havia dues
torroelles i que la majoria de la gent del carrer era diferent de la que
s'havia trobat al voltant de la parròquia. La seva bona relació amb Mn.
Isidre, el rector, i el fet que una any abans s'hagués inaugurat
l'Esplai, un local situat al carrer de l'Església, actual casa Dalfó
però que aleshores es coneixia con Acció Catòlica, li van obrir les
portes per sortir del cercle tancat de la seva activitat litúrgica i
relacionar-se amb gent que no anava a l'església, amb qui podia
treballar i desvetllar consciències. L'Esplai era un lloc ideal. Allí
s'hi trobava el jovent per escoltar i practicar música, jugar a ping
pong, llegir, però calia fer un pas més en la presa de consciència
d'aquells joves. Així es va organitzar la setmana de Sant Jordi amb
actes i conferències, es va organitzar un grup en contacte amb Mn.
Vicenç Fiol, vicari de Palafrugell i es va poder organitzar la primera
reivindicació obrera a l'empresa local Carrosseries Plaja que va tenir
forta transcendència en altres poblacions, sobre les hores treballades,
el salari i les condicions higièniques de treball. Tot fet des de la
clandestinitat. Ens reuníem de nit en una barraca als horts, em concreta
Mn. Enric. Quan es va poder adaptar una sala gran a la part baixa de
l'edifici Esplai per fer-hi conferències, es van organitzar una sèrie de
xerrades sobre drets humans a les quals hi van participar el notari de
l'escala Xavier Rocha i el metge de Torroella Dr. Reñé. Aquest fet i
d'altres van propiciar que l'Esplai fos atacat pels elements més
conservadors de la població com un lloc de comunistes on s'hi feia
política. Paral·lelament, durant els mesos d'estiu s'hi feia casal
organitzat per la parròquia. L'estiu de 1969 Mn Enric va llogar tres
joves de l'Escala per fer aquesta activitat, un dels quals era en
Francesc Tubau. Aquell estiu Mn Enric havia decidit marxar de Torroella
per, seguint les directrius que el Bisbat li havia proposat ja abans de
venir de vicari a aquesta parròquia, anar Roma, a la Universitat
Gregoriana. A principis d'aquell estiu s'hi havia matriculat i se li
havia concedit també plaça al Col·legi Espanyol. residència d'estudiants
vinculada a aquesta universitat. Els fets que van ocórrer aquell mes
d'agost van afectar profundament Mn. Enric. Ell ens ho explica així:
‘Amb un grup de joves escoltes vàrem anar, com a final de curs, a
Eivissa a passar uns dies, dormint a la platja i recorrent l'illa amb
bici. Quan de tornada vam desembarcar al port de Barcelona hi havia
l'Antònia Sabrià i altres noies de Torroella vingudes expressament a
esperar-nos per comunicar-nos el que acabava de passar a la discoteca
Tiffany's. Quan vaig arribar a la rectoria ja us podeu imaginar: el
rector esverat, entrevistes de la Guàrdia Civil. Em vaig trobar atrapat
fins el punt que si la meva anada a Roma no hagués estat tan lligada,
m'hauria quedat, tot i que ja s'havia nomenat un substitut, Mn. Eudald,
com a nou vicari de la parròquia. La meva sortida va ser interpretada
per alguns com que m'havien tirat a fora, altres que havia fugit i per
tant havia abandonat aquells joves que jo havia alienat, la qual cosa no
és veritat. Jo no vaig intervenir-hi però vaig quedar com un presumpte
encobridor. Molta gent es podia quedar amb la idea que jo era al
darrere de tot allò’.”
Finalment,
Bellapart conclou. “Mn Enric, després de la seva estada a Roma, va
tornar a l'Empordà i va ser rector de Viladamat fins l'any 1979. El seu
pas per Torroella, que no va superar els tres anys, va deixar una
empremta inesborrable a molts joves que els anys seixanta teníem entre
16 i 21 anys. Mn Enric em va dir: Si quan jo surti de Torroella queden
dues o tres persones amb una certa consciència crítica, ja en tinc prou.
Aquesta fita crec que va resultar sobradament superada.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada