Així
va anar la declaració del regidor de Vic Joan Coma davant del fiscal de
l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya Vicente González Mota, acusat
d'un presumpte delicte de provocació a la sedició per haver dit que "per
fer una truita cal trencar els ous".
Coma
va ironitzar que ja li agradava que es posés tanta insistència en "una
expressió tan vigatana", però que ell sempre ha estat en contra de la
violència.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 17/01/2017
Vic (Osona).-
 |
| Joan Coma en sortir de declarar davant del fiscal González Mota i del jutge Ismael Moreno, el passat 28 de desembre a Madrid, acompanyat d'algunes de les persones que es van desplaçar per donar-li suport |
Llegim a la DIRECTA i a SETEMBRE
que el fiscal Vicente González Mota va intentar fer-li dir tant sí com
no a Joan Coma --el regidor de Vic (Osona) investigat per l'Audiència
Nacional del Regne d’Espanya per un presumpte delicte de provocació a la
sedició-- que amb la frase "per fer una truita cal trencar els ous",
pronunciada en un plenari municipal, havia fet una crida a la
desobediència a la població.
El
un interrogatori al qual va sotmetre Coma, el passat 28 de desembre a
la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid, González Mota li ho va
demanar, en un to imperatiu, fins a quatre vegades, mentre Coma li
reiterava, una vegada i una altra, que s'havia limitat a defensar el
programa electoral de Capgirem Vic, agrupació municipal vinculada a la
CUP, amb la qual es va presentar a les eleccions, i que segons ell
apel·la a la desobediència davant situacions injustes. El vídeo de la
declaració, al qual han tingut accés la DIRECTA i SETEMBRE, clarifica
l'estratègia de la Fiscalia, que també va posar un especial interès a
trobar-li una connotació agressiva a l'expressió que "per fer la truita
cal trencar els ous".
De
fet, els primers minuts d'aquest interrogatori de González Mota a Joan
Coma van girar entorn de l'expressió popular de la truita i els ous.
Coma va insistir que era una "metàfora" que, en el context que es va
dir, significava que "per superar situacions injustes, s'ha d'anar més
enllà", en aquest cas, desobeir les lleis que ell considera injustes
perquè no permeten exercir el dret d'autodeterminació que «una majoria
social» del poble català vol exercir. Amb tot, el fiscal va demanar-li
fins a mitja dotzena d'ocasions si ell pretenia associar l'expressió
"trencar els ous" a l'ús d'algun tipus de força o violència. "¿Los
huevos no se rompen solos, implica o no el uso de violencia?", va
reiterar González Mota. Coma va ironitzar que ja li agradava que es
posés tanta insistència en "una expressió tan vigatana", però que ell
sempre ha estat en contra de la violència.
Un
cop presumptament aclarit que Coma no estava incitant a l'ús de la
força ni de la violència, el fiscal va portar el seu interrogatori a
intentar entendre a què es referia Coma quan parlava de desobediència.
En aquest punt l'interrogador li va espetar: "¿La truita es el marco
constitucional español?", en una evident confusió del significat de les
paraules "ous" i "truita" a la metàfora emprada per Coma. A partir
d'aquí és quan el regidor va poder fer un discurs més polític, en el
sentit que la desobediència a la qual ell i la CUP apel·len ni pretén
ser imposada --"seria un oxímoron, si no fos voluntària"-- ni és
gratuïta: "Una majoria social del poble català vol exercir el dret
d'autodeterminació, i davant un estat que no permet exercir-lo
emparant-se en les lleis, demanem que es desobeeixi davant d'aquestes
lleis injustes que no permeten exercir el dret d'autodeterminació".
El
fiscal, en alguns casos no fent gaire cas al que prèviament ja li havia
respost Coma, va interessar-se una vegada i una altra pel fet de si el
regidor, en la seva intervenció al ple del 9 de desembre de 2015, feia
una crida col·lectiva a la població perquè desobeís aquestes lleis, i
que es deixessin de supeditar les decisions de les institucions
catalanes a les de les espanyoles, en particular al Tribunal
Constitucional, a qui no se li reconeixia legitimitat. Coma va recordar
que això ho deia, textualment, la resolució del Parlament de Catalunya a
la qual es donava suport en la moció del ple pel qual ara se
l'investiga a ell. De fet, l'advocat de Coma, Benet Salellas, en la seva
intervenció final, ja va posar sobre la taula la contradicció que
representa que en el seu moment s'arxivés la causa contra les diputades i
els diputats que van aprovar la resolució del Parlament i ara
s'investigui a Coma per haver donat suport a la dita resolució.
En
tot cas, Coma va negar que la moció que es presentava a Vic, subscrita
per Capgirem Vic, CiU-RCat i ERC, formés part de cap «acció coordinada»
des de la CUP per presentar-la a diversos ajuntaments alhora. També va
admetre que era coneixedor d'un informe de la secretària municipal de
l'Ajuntament de Vic advertint de la il·legalitat de l'aprovació de la
moció. «També ho sabia l'extrema dreta vigatana», va aprofitar per dir
Coma davant del fiscal, en referència al fet que va ser precisament el
regidor ultradretà Josep Anglada, de fet l'únic que va votar en contra
de la moció, qui va presentar la denúncia davant de la Guàrdia Civil
contra tots els regidors que hi havien votat a favor, que ha acabat amb
la investigació a Joan Coma per provocació a la sedició.
Coma es defensa amb jurisprudència militar
En
un altre moment de la declaració, davant la insistència del fiscal pels
motius pels quals cridava a desobeir els tribunals espanyols, Coma va
aprofitar per matisar que, davant unes lleis injustes, per defensar un
programa polític «de forma totalment no violenta i democràtica», ell no
estava disposat a reconèixer l'autoritat de cap tribunal, «sigui
espanyol, català, francès, europeu o d'on sigui». Tot plegat, per
defensar drets bàsics com el d'expressió o el de representació política.
«Si hagués robat, com han fet tants polítics, reconeixeria tota
l'autoritat del tribunal», va dir, i va afegir: «Si fos un corrupte o un
lladre, que tants n'hi ha, i són al carrer, jo hauria vingut cap aquí
corrent i amb por, però no és el cas, estem davant un tema polític».
El
regidor vigatà va admetre que, igual que defensa la desobediència, "per
la mateixa lògica respecto a la gent que no la practica".
Al
final, a preguntes del fiscal, va reconèixer ser conscient que la
desobediència, tot i ser civil i no violenta, "pot tenir les seves
conseqüències".
Amb
tot, en el seu al·legat final, l'advocat Benet Salellas va insistir que
el tipus de delicte que se li vol aplicar, la provocació a la sedició,
ja no està referit --com ho entenia el codi penal franquista--, a
aquelles accions que atempten contra les formes de govern, sinó només a
les referides a l'ordre públic, essent necessari posar en perill a
persones o béns, cap de les circumstàncies de les quals es van donar a
partir de les paraules de Joan Coma. De fet, per desmuntar les tesis de
la fiscalia, Salellas en va tenir prou citant jurisprudència ni més ni
menys que de la sala militar del Tribunal Suprem. Salellas fins i tot va
qüestionar que l'Audiència Nacional fos competent per tractar el cas i
que se li retirés el passaport a Coma com a mesura cautelar.
En
la seva intervenció final, el fiscal va defensar la retirada del
passaport, segons va dir, davant el risc de fugida de Coma fora de la
Unió Europea i perquè considerava que hi ha indicis del delicte pel qual
s'està investigant al regidor vigatà. De fet, en aquest interrogatori,
el fiscal González Mota va posar especial interès en tot allò que es
referia a l'ús de la força i a una crida col·lectiva a desobeir les
lleis espanyoles i a trencar el principi de legalitat en el marc d'una
acció coordinada en diversos ajuntaments catalans. Una línia que ara
caldrà veure si també segueix el magistrat que dirigeix la investigació
contra Joan Coma, el titular del jutjat d'instrucció número 2 de
l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, que en l'interrogatori del passat
28 de desembre no va formular ni una sola pregunta i va deixar-ho tot en
mans del fiscal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada