El
grup ultra Intereconomía ha creat “un diari digital exclusiu sobre la
nova era que s’obre als EUA i al món, amb la presidència de Donald
Trump”.
Es disparen les diferències entre rics i pobres al Regne d’Espanya.
Des que va esclatar la recessió el 2007 el conjunt de la ciutadania viu pitjor.
La BBC augura un 2017 “explosiu” entre Catalunya i l’Estat espanyol.
La cadena britànica es pregunta si aquest any els catalans decidiran separar-se de l'Estat espanyol.
J.P. Morgan i Citibank preveuen un referèndum a Catalunya durant el 2017.
Les entitats financeres han afegit la consulta en els seus calendaris electorals i la qualifiquen d'esdeveniment important.
El
ministeri de Defensa prepara un registre amb els ciutadans espanyols
que han jurat bandera.
L'Estat preveu un registre centralitzat per
gestionar les dades personals i fer-los tornar a jurar l’estanquera
almenys una vergada cada 25 anys.
[Barcelona (República Catalana) 16/01/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El
grup mediàtic ultraconservador Intereconomía, que presideix Julio
Ariza, ha creat “un diari digital exclusiu sobre la nova era que s’obre
als EUA i al món, amb la presidència de Donald Trump”, segons ha
anunciat fa uns dies el seu periòdic més conegut, La Gaceta. Al
capdavant d’aquest projecte, on hi treballa el mateix equip de redacció
de La Gaceta, hi ha Kiko Méndez-Monasterio, cara coneguda dels debats
televisius d’Intereconomía i ex columnista de La Razón i d’Época. A
Presidente Trump [presidentetrump.es], que consta de les seccions
“Administración Trump”, “Trump en directo”, “Trumpismo” i “Era Trump”,
Ariza ha apostat per oferir, segons les seves paraules, “la informació
més directa sobre la Administración Trump” i “una visió informativa més
profunda i contextualitzada del mandat” que s'està a punt d’encetar,
segons l’explicació que ofereix en la presentació oficial que recull PR
Noticias. En altres paraules, allò que promociona com “el diari de la
rebel·lió contra el mundialisme” donarà una visió amable en llengua
espanyola sobre l'actualitat vinculada amb el president electe dels EUA.
Aquest
digital neix, per cert, en plena fase crítica d’Intereconomía, que va
entrar en concurs de creditors fa gairebé dos anys i acumula deutes amb
proveïdors, ex treballadors i Hisenda. El portal especialitzat en
actualitat dels mitjans PR Noticias apunta la possibilitat que,
mitjançant aquesta iniciativa, Ariza estigui picant un ullet al
milionari futur president nord-americà per poder salvar el seu grup de
mitjans.
Es disparen les diferències entre rics i pobres al Regne d’Espanya
 |
| El magnat d'Inditex, Amancio Ortega |
Un
informe d'Oxfam Intermón, que es presenta avui, denuncia que la
desigualtat social al Regne d’Espanya empitjora, malgrat que l'economia
creix per sobre del 3%. El Regne d’Espanya és el segon estat de la Unió
Europa, només per darrere de Xipre, en el que s'ha disparat la
divergència de rendes, en concret, 20 vegades més que la mitjana de la
Unió Europea. L'informe ‘Una economia per al 99%’ es presenta aquest
dilluns, just abans de l'inici del Fòrum Econòmic Mundial de Davos.
Segons aquest informe, des que va començar la recessió de 2007, "el
conjunt de la ciutadania espanyola viu avui pitjor que fa dotze anys",
cosa que no afecta els més rics.
Segons
les dades que es desprenen de l'estudi, la precarietat laboral i la
devaluació salarial que ha generat la reforma laboral del PP que va
aprovar amb el suport de CiU (ara PDECat) ha fet que es disparés el
nombre de treballadors pobres, tal com es qualifica els treballadors
assalariats que tot i tenir feina no arriben a poder cobrir les seves
despeses bàsiques amb el sou que reben.
La
proporció de treballadors pobres ha arribat al Regne d’Espanya fins al
13,2%, només per darrere de Romania i Grècia dins de la Unió Europea. La
renda mitjana al Regne d’Espanya ha caigut un 9% entre els anys 2007 i
2014, però la renda dels més pobres ha arribat a caure fins a un 21%.
Les diferències economicosocials al Regne d’Espanya són clares, l'1%
dels més rics (473.000 persones) tenen una riquesa que suposa el 27,4%
del total.
Així
el 10% dels més rics tenen el mateix que més de 42 milions de persones.
Si posen noms a les xifres, Amancio Ortega propietari d'Inditex, la
seva filla Sandra Ortega, i Juan Roig propietari de Mercadona, acumulen
la mateixa riquesa que 14,2 milions de persones a Espanya, el 30% més
pobre.
La BBC augura un 2017 “explosiu” entre Catalunya i l’Estat espanyol
La
BBC publica un extens reportatge que aborda les possibilitats reals que
Catalunya esdevingui un estat independent. La peça es focalitza
especialment en l'àmbit legal del procés i intenta mostrar les dues
versions del problema.
Per
una banda parlen amb Javier Garcia Roca, catedràtic en Dret
Constitucional per la Universitat Complutense de Madrid, qui afirma que
el referèndum serà il·legal si no es pacta entre el govern central i el
català.
Per
altra banda, també entrevisten a Joan Maria Piqué, cap de comunicacions
internacionals de la Generalitat de Catalunya, qui afirma que amb una
majoria de vots pel sí, el resultat legitimarà la independència.
El
reportatge també fa un repàs dels greuges econòmics que pateix
Catalunya, les mobilitzacions ciutadanes i les iniciatives
independentistes en l'àmbit polític, com per exemple les adhesions a
l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Finalment,
la cadena marca cinc dates claus per entendre el context actual.
Primera, juny del 2010: el Tribunal Constitucional anul·la parts de
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Segona, 11 de setembre del 2012:
primera manifestació independentista massiva. Tercera, 20 de setembre
del 2012: Rajoy refusa la proposta del pacte fiscal. Quarta, 9 de
novembre del 2014: "les autoritats catalanes" celebren una consulta
sobre la independència de Catalunya. Cinquena, 27 de setembre del 2015:
se celebren les eleccions plebiscitàries.
La
peça de la BBC afirma també que aquestes dates han provocat que
l'enfrontament entre l'estat espanyol i Catalunya "hagi estat intens"
durant els últims cinc anys i preveu que "aquest 2017 pot ser explosiu".
La
peça està escrita per James Badcock. El periodista establert a Madrid
col·labora regularment amb la BBC, The Telegraph, Newsweek, Foreign
Policy i el Guardian. Va arribar a treballar per l'edició en anglès de
El País.
J.P. Morgan i Citibank preveuen un referèndum a Catalunya durant el 2017
El
referèndum d'independència comença a ser una data electoral important
per algunes de les grans institucions financeres. Aquesta setmana
coneixíem que el Deutsche Bank ha inclòs la consulta entre els temes més
rellevants pels inversors durant el 2017. De fet, el banc alemany
considera que el referèndum és més important que el Brexit.
J.P.
Morgan, una de les empreses líder en inversions bancàries, ha inclòs el
referèndum com una data electoral clau a la guia de previsions
financeres pel primer trimestre de l'any. Concretament, l'entitat
col·loca la consulta durant el mes de setembre.
Per
altra banda, Citibank, un dels bancs més importants d'Estats Units,
també ha col·locat el referèndum com una de les cites electorals a tenir
en compte. L'informe publicat per la institució és també una guia per
inversors i agrupa la consulta dins d'un conjunt de dates que podrien
provocar més "incertesa política".
El ministeri de Defensa prepara un registre amb els ciutadans espanyols que han jurat bandera
Exhibició
de control nacionalista de l'Estat espanyol, d'acord amb el Boletín
Oficial del Estado, el ministeri de Defensa del Govern espanyol prepara
un registre centralitzat amb els ciutadans espanyols que hagin prestat
jurament o promesa a la bandera d'Espanya per recollir i gestionar de
forma automatitzada les dades de caràcter personal.
Segons
l'ordre que recull el BOE d'avui dilluns, el ministeri pretén donar més
"importància i trascendència" a l'acte de jurament de bandera
estanquera, sigui la de Franco o la dels Borbons. Aquest nou registre
centralitzat serà un recull les dades de tots aquells mascles que hagin
jurat bandera, acte de lleialtat que hauran de renovar en un mínim de
temps de vint-i-cinc anys. Totes les dades quedaran en mans de la
Secretaria General Tècnica.
Per
la nostra part, els llibertaris --sigui per trampa legal, exili,
insubmissió o objecció--, som molts els que no varem jurar bandera i per
tant som apàtrides reals en el Regne d’Espanya. En canvi, la massa que
s’aplega a l’entorn de l’ANC i Junts pel Sí va jurar la bandera
estanquera. I per postres els volen fer tornar a jurar patriotisme
espanyol. Això també és una diferència entre revolució i
contrarevolució. Cal tenir-ho en compte ara que s’acosta el 80
aniversari de les jornades de maig de 1937.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada