Formen
part dels més de 5.000 catalans inscrits al Cens de Persones
Desaparegudes que se sotmetran a proves d'ADN per crear una base de
dades de perfils genètics que permeti identificar les restes òssies que
es troben a les fosses comunes
 |
| Una especialista de la Vall d'Hebron recull mostres biològiques d'una familiar d'una víctima |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 18/12/2016
Girona (Gironès).-
Llegim en la premsa
convencional gironina que més de 350 persones de les comarques gironines
se sotmetran a partir de l'any vinent a proves d'ADN per intentar
localitzar els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil i la
dictadura franquista. S'han inscrit al Cens de Persones Desaparegudes
impulsat per la Generalitat de Catalunya i a partir del 2017 seran
citats per recollir-los mostres biològiques i incloure'ls en una base de
dades de perfils genètics que es contrastaran amb les restes òssies de
desapareguts per posar nom a les víctimes.
En
total, arreu de Catalunya més de 5.000 persones han fet el pas per
formar part del cens. Durant el 2016 s'hi han incorporat 160 casos nous,
la majoria inscrits després que la Generalitat posés en marxa el
Programa d'Identificació Genètica, en què treballen conjuntament els
Departaments d'Afers Exteriors, Salut i Justícia.
Les
proves genètiques es van començar a realitzar el mes passat, quan es va
iniciar la recollida de les primeres mostres de saliva a una vuitantena
de persones d'edat avançada de Barcelona amb familiars desapareguts
durant la guerra i el franquisme.
Properament
també se'n faran a la resta de demarcacions del Principat de Catalunya,
i la previsió és que es facin a Girona a principis de l'any vinent, tot
i que encara no hi ha dates tancades, segons fonts de la conselleria
d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que lidera
el projecte a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament de Catalunya.
L'accés
al Programa d'Identificació Genètica és gratuït i hi pot participar
qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, familiar de
víctimes desaparegudes, que simplement s'ha d'inscriure al cens oficial
de la Generalitat. Un cop registrat, rebrà la citació per a les proves.
El procediment
L'encarregat
de recollir les mostres dels familiars de les víctimes a partir d'un
frotis bucal és l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, amb
professionals que es desplaçaran arreu del territori. Es prioritza la
recollida de l'ADN de familiars de primer grau --és a dir, germans,
fills i néts, en aquest ordre--, perquè aporten la informació genètica
més vàlida per a la identificació.
Amb
aquestes mostres, que es custodiaran i processaran al centre barceloní,
es crearà progressivament la base de dades que ordenarà i classificarà
els perfils genètics dels familiars.
Paral·lelament,
l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, d'acord
amb l'autoritat judicial, portarà a termes les anàlisis antropològiques
de les restes humanes exhumades arreu del territori per crear també un
registre genètic.
Unes 20 fosses registrades a les comarques gironines pendents d’excavar
Actualment
al mapa de fosses n'hi ha registrades 380, de les quals 166 són
confirmades i 214 probables. A la demarcació gironina n'hi ha una
vintena repartides a totes les comarques.
El
Laboratori de Genètica de la Vall d'Hebron creuarà les dades de les
mostres dels familiars i els perfils genètics de les restes anònimes
localitzades a les fosses i les que hi ha dipositades a l'ossera del
Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), per establir
les possibles relacions de parentiu.
El
procés, recorda la Generalitat, és llarg i laboriós, i el resultat
dependrà de les restes que es vagin obtenint. Les proves d'encreuament
entre les dues bases de dades seran progressives, de manera que els
resultats s'aniran obtenint de forma gradual.
En
cas de coincidència, la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament de Catalunya avisarà i posarà a la disposició del
sol·licitant les restes del seu familiar perquè en decideixi el destí.
En cas de no trobar coincidència, la informació genètica s'emmagatzemarà
en la base de dades per al seu futur creuament amb nous perfils
genètics que s'aniran extraient de les restes exhumades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada