El
maig de 1937 lluità a Barcelona contra la reacció republicana burgesa i
stalinista.
Detingut per elements stalinistes i odiat com antic
bordiguista italià, va ser tancat a la presó Model de Barcelona i
l'hivern de 1939 va ser posat a la frontera francesa pocs dies abans de
la caiguda de la localitat en poder de les tropes franquistes. I
nternat
al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, formà part del grup
anarquista «Libertà o Morte».
Enrico
Crespi:
El 18 de desembre de 1897 --algunes fonts citen el 30 de març
de 1891-- neix a Gènova (Ligúria) primer bordiguista i després
anarquista Enrico Crespi, conegut com Rico. El seu pare es deia Giovanni
Crespi i la seva mare Antonia Borero. Només pogué assistir a l'escola
elemental, però adquirí una bona cultura autodidacta.
De
ben jovenet ja freqüentà el cercles revolucionaris. Durant la Gran
Guerra va ser cridat a files i el maig de 1916 va ser jutjat per la
justícia militar acusat de «greu insubordinació» i condemnat a 17 anys
de presó. Aconseguí la llibertat a resultes de l'amnistia promulgada en
acabar aquesta guerra interimperialista i començà a freqüentar les
organitzacions socialistes. En 1921 s'afilià al Partit Comunista Italià
(PCI), que s'havia creat el gener d'aquell any. L'octubre de 1926 patí
un escorcoll i la policia li va trobar periòdics i opuscles
revolucionaris, fet pel qual va ser denunciat per «incitació a l'odi de
classes». Participà activament en els motins de 1927 i el juny de 1928
passà clandestinament a l’hexàgon francès. En aquesta època va ser
inscrit en el registre de la policia de fronteres.
A
Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia, Occitània) treballà com a mecànic en un
garatge i milità en grups antifeixistes. En 1929 va ser exclòs del PCI
per seguir el corrent encapçalat per Amadeo Bordiga –el bordiguisme
(bolxevisme internacionalista d’acció directa obrera
antiparlamentària)--. Entrà en contacte amb un grup d'anarquistes
italians de Marsella (Provença, Occitània) gràcies al qual establí una
forta amistat amb el militant genovès Carlo Bacigalupo i finalment
esdevingué anarquista.
L'abril
de 1932 va ser condemnat en rebel·lia --possiblement en aquesta època
es trobava a l’Estat espanyol-- a sis mesos de presó i a dos anys de
llibertat vigilada. Segons el consolat feixista italià a Lió
(Arpitània), participà activament en les vagues i manifestacions de juny
de 1936 a Clarmont d'Alvèrnia.
Des
del començament de la Guerra Civil l’estiu de 1936 es dedicà a enrolar
voluntaris per lluitar a la Península i, davant el perill d'una
expulsió, marxà a Barcelona. Com a milicià de la Secció Italiana de la
«Columna Ascaso», participà, com a tinent d'Artilleria, en combats a
Osca (Aragó) i a Almudébar (Foia d’Osca, Aragó) on va ser ferit.
El
maig de 1937 lluità a Barcelona contra la reacció republicana burgesa i
stalinista. Detingut per elements stalinistes i odiat com antic
bordiguista italià, va ser tancat a la presó Model de Barcelona i
l'hivern de 1939 va ser posat a la frontera francesa pocs dies abans de
la caiguda de la localitat en poder de les tropes franquistes. Internat
al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), formà part
del grup anarquista «Libertà o Morte».
Durant l'ocupació alemanya aconseguí evadir-se del camp on estava reclòs i en 1942 s'integrà en el maquis i la Resistència.
Amb
l'Alliberament retornà a Clarmont d'Alvèrnia i en 1948 s'instal·là a
Gènova on continuà militant en el moviment anarquista i fent costat la
premsa llibertària.
Enrico Crespi va morir el 24 de novembre de 1973 a Gènova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada