El febrer de 1939 s'exilià pel Portús i patí els camps d'Argelers de la Marenda i de Gurs
Emiliano
Serna Martínez:
El 9 de desembre de 1915 neix a Barakaldo (Biscaia,
País Basc, Euskal Herria) el militant anarquista i anarcosindicalista
Emiliano Serna Martínez. De pares burgalesos molt humils. El seu pare
treballava als Alts Forns i va tenir cinc germans. Va estudiar en un
col·legi de monges, amb els salesians i amb els Germans de la Doctrina
Cristiana fins al 1932. Després es va posar a fer feina de marmitó un
temps fins que va ser acomiadat.
Després
de llegir Faure, Büchner, Ibarreta i les revistes anarquistes de
l'època, va abandonar les idees religioses i va començar a militar en
les Joventuts Llibertàries. En 1933 va afiliar-se al sindicat «El
Yunque», de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barakaldo.
En
aquesta època, va veremar a la Rioja, conegué els calabossos per fer
pintades abstencionistes, va participar en les protestes dels aturats
--que el van portar quatre mesos a la presó en 1934--, fou delegat del
Grup de Defensa Confederal «Carabina» i va tenir per mestre en l'acció
Jesús Escauriaza. En 1935 va formar part del Comitè de les Joventuts
Llibertàries de Biscaia i l'abril d'aquell any el van empresonar a
Larrínaga (Bilbao, Biscaia, País Basc, Euskal Herria) per portar una
pistola.
Durant
el Bienni Negre va estar tancat al reformatori d'Alcalá. No se li va
aplicar l'amnistia de febrer de 1936 i va restar tancat al fortí de San
Cristóbal a Iruña (Conca de Pamplona, Navarra, Euskal Herria), del qual
va sortir en plena guerra.
Després
d'una any per la muntanya navarresa, va aconseguir arribar a Barakaldo
on va ser detingut i enviat al batalló Arapiles a Lizarra (Estella
Oriental, Navarra, Euskal Herria) de l'exèrcit franquista.
El
juliol de 1938 va poder evadir-se a Esterri d'Àneu (la Vall d’Àneu,
Pallars Sobirà) i va passar a zona republicana, enrolant-se en la 24
Divisió d'Antonio Ortiz i fent feina d'administratiu en la Secció
Cartogràfica de l'Estat Major de l'Exèrcit Popular de l'Ebre.
El
febrer de 1939 s'exilià pel Portús (Vallespir) i patí els camps
d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Oloron
Sainte-Marie,Pirineus Atlàntics, Aquitània, Occitània) --on va trobar
els companys anarquistes bascos Vicente Moriones, Liberto Gil i Enrique
Goñi-- i la 150 Companyia de Treball fins a l'Alliberament.
El
febrer de 1946 va participar en la Plenària del Comitè Regional de la
CNT del Nord col·laboracionista amb el Govern a l’Exilia de la
República, celebrat a Baiona (Baix Ador, Lapurdi, Pirineu Atlàntic,
Aquitània, Ipar Euskal Herria) en representació de Pau (Gave de Pau,
Bearn, Gascunya,
Pirineu Atlàntic, Aquitània, Occitània). Com a vicesecretari del grup
dels Baixos Pirineus, va ser delegat per Pau al Ple Regional de Baiona
de novembre de 1946, que va acordar l'entrada en el Govern Basc a
l’Exili, i secretari de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA)
dels Baixos Pirineus. Va ser secretari de l'Aliança CNT-UGT a Pau. El
juliol de 1947 va ser membre del Subcomitè Nacional de la CNT a Tolosa
de Llenguadoc (Occitània) per la regional del Nord. En aquesta època va
ser administrador i corresponsal de la publicació España Libre. Més
tard, va ser membre del Consell Delegat de l'Interior quan el Govern
Basc de l'Exili estava a punt de cessar.
En
1954 va retornar definitivament a Bilbao. En aquesta època va treballar
molt en el camp cultural: conferències sobre la història de la CNT,
secretari de l'Associació Artística Biscaïna i secretari de la societat
«El Sitio», ambdues de Bilbao; a més de confundador i gerent de la
Llibreria Herriak a partir d'abril de 1972; també participar en les
tertúlies del cafè Mauri i de la cafeteria «La Concordia» de Bilbao.
Després
de la mort de Franco va militar en la CNT, però va abandonar el
sindicat quan l'escissió del Cinquè Congrés, el desembre de 1979.
El
29 de maig de 1984 a Donostia (Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria) va
participar, amb Manuel Chiapuso, Ángel Aransáez i altres, en el debat
sobre la CNT del cicle «Protagonistes de la historia basca (1923-1950)»
organitzat per la Societat d'Estudis Bascos. En 1986 va ser un dels
fundadors de l'Associació d'Amics d'Unamuno de Bilbao. La seva companya
fou Elena Andrés.
Va
publicar articles en Askatasuna, España Libre, Estudio y Acción,
Champa, La Gaceta del Norte, Hierro, Hoja del Lunes, La Hora de Mañana,
Pérgola, Polémica --va ser membre del seu consell de redacció--,
Solidaridad Obrera, Tribuna Vasca, etc. És autor d'unes memòries: Un
anarquista de salón (1996).
Emiliano Serna Martínez va morir l'11 de maig de 2007 a Bilbao.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada