Javier Cercas |
El guardó l'atorga el Parlament Europeu als escriptors que promouen els valors europeus a través de la paraula
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 09/12/2016
Girona (Gironès).-
Segons l’agència EFE
l’escriptor i antic professor de la Universitat de Girona (UdG) Javier
Cercas va rebre la nit de dimecres el guardó al Llibre Europeu de 2016
per la seva novel·la «El impostor», premi que atorga el Parlament
Europeu (PE). Es tracta d'un reconeixement a les obres d'escriptors dels
estats membres que promouen «els valors europeus a través de la paraula
escrita» i és concedit per un jurat de corresponsals de mitjans de
comunicació de diversos estats europeus.
Cercas,
que va ser Premi Nacional de Narrativa 2010 d'Espanya per «Anatomía de
un instante», narra a «El impostor», la història del que fou durant la
Transició secretari general de la CNT-AIT Enric Marco Batlle, conegut
per haver falsificat informació per fer-se passar com a supervivent dels
camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, quan en
realitat utilitzà el voluntariat de FET de las JONS, el partit únic, per
anar voluntari a treballar a l’Alemanya nazi.
En
el lliurament de premis, celebrat a la seu de l'Eurocambra a
Brussel·les, Cercas va agrair el premi al jurat i va assegurar que es
tracta d'un reconeixement «molt important», precisament per venir
d'Europa. «Durant molts segles, Espanya ha estat un país aïllat, marcat
per la falta de cultura i l'obscurantisme i obsessionat amb la idea d'un
imperi. Avui, és un dels principals aliats d'Europa», va dir.
Celebrar la literatura
El
president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va participar a la
cerimònia a través d'un missatge en vídeo, en el qual va instar els
assistents a celebrar la literatura i l'esperit d'Europa i va reiterar
el suport de l'Eurocambra al premi, que arriba a la desena edició.
En
el mateix lliurament de premis, l'escriptor italià Erri di Lucca va
recollir el guardó al llibre europeu en la categoria d'assaig per El més
i el menys i el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans,
va rebre una distinció especial per la seva obra «Fraternitat».
El paper d’Enric Marco en la CNT
En
ambients anarquistes hi ha l’opinió que Enric Marco es va entregar a
agents nord-americans per salvar la visa quan els exercits aliats
occidentals van anant ocupant territori alemany a la part occidental va
evitar caure en mans franceses, on hi havia anarquistes exiliats que
igual que alguns soldats jueus mataven nazis quan podien aquets
refugiats enrolats també liquidaven i feien desaparèixer falangistes que
descobrien a l’Alemanya nazi. Ajudat per agents nord-americans a tornar
a Barcelona, segons aquest anarquistes, Marco es va veure obligat a
quedar com un informador adormit mentre creava un taller mecànic. Una
vegada es van unificar diversos sectors de la CNT i de grups
sindicalistes en l’Assemblea de Sants el 1976 Marco va haver de
despertar del seu somni i intervenir en el món anarcosindicalista, ja
que l’estratègia imperialista nord-americana passava per fer legalitzar
la socialdemocràcia i utilitzar la CNT com fre a la força del PSUC/PCE i
CCOO, tot pressionant al Govern espanyol a no legalitzar el
carrillisme. Una vegada Santiago Carrillo pacta amb Suárez i el rei
d’Espanya la defensa de la unitat de l’Estat i la Segona Restauració
Borbònica els analistes nord-americans van decidir que aleshores la CNT
feia nosa, a causa de la creixent força de l’anarquisme social
revolucionari dins la Confederació. La primera mesura fou que coneixedor
el governador civil de Barcelona per un membre reconegut del Comitè
Regional de Catalunya de la CNT-AIT de la celebració oberta i sense
gaires mesures de seguretat de la Conferència Peninsular de la FAI-IFA
el 30 de gener de 1977 --segons es descriu en l’acta del Ple
Intercontinental Extraordinari de Regionals de la FAI-IFA a l’Exili,
celebrada a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) el dissabte 12 de març de
1977 [Arxiu Biblioteca Arús, de Barcelona]--, aquest governador informar
al sinistre ministre d’Interior Martín Villa del fet. El dissabte 29 de
gener de 1977 entrà en vigor un estat d’excepció espanyol de tres mesos
a fi de preparar les eleccions legislatives del 15 de juny d’aquell
any. Aleshores, el diumenge 30 de gener es procedir a la detenció de les
delegacions de grups anarquistes federats que s’havien aplegat en el
bar bodega La Fuente, a Barcelona. Posteriorment i deixant de banda
incidents com el cas Scala, Marco des dels quasi sempre conflictius
comitès superiors de la CNT actuà com un provocador orquestat per
l’imperialisme occidental a fi de transformar el V Congrés de la CNT en
allò de que “todos las querian y entre todos la mataron”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada