dilluns, 26 de desembre del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 26 de desembre de 1917 neix a Badalona el militant anarcosindicalista Josep Peiró Olives

Josep Peiró Olives
El 5 de febrer de 1939, durant la Retirada catalana, va creuar la frontera del Pirineu acompanyat pel seu pare, conduint un automòbil. Pare i fill foren breument detinguts a Perpinyà. Després emprengueren viatge cap a Narbona, on es trobava la família, però va acabar als camps de refugiats. 




 
Josep Peiró Olives: 
El 26 de desembre de 1917 neix a Badalona (Barcelonès Nord) el militant anarcosindicalista Josep Peiró Olives, conegut familiarment com Pepito. Fill de l'intel·lectual i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) Joan Peiró i Belis, que va ser ministre d'Indústria en el govern republicà de Largo Caballero.
En 1922 Josep Peiró es va traslladar amb la seva família a Mataró (Maresme) i l'any següent va freqüentar l'escola racionalista de la localitat. Va entrar de vidrier a la cooperativa «Cristalleries de Mataró», coneguda popularment com «Forn del Vidre», on el seu pare era director de producció, als 14 anys, edat en la qual va començar a militar en el Sindicat del Vidre de la CNT.
En 1936 va enrolar-se com a voluntari en la cenetista «Columna Ascaso» i va combatre als fronts d'Aragó (Monte Aragón i Estrecho Quinto), de Llevant i del Principat de Catalunya. Va voler entrar com a aviador en «Alas Rojas» a la base del Prat (Baix Llobregat), però no va poder ser, i després va ingressar el Cos de Trens, fins que va quedar aïllat a València (l’Hota, País Valencia). Va poder tornar al Principat de Catalunya per mar i va fer de xofer del seu pare, aleshores comissari d'Electricitat del Govern de la República.
El 5 de febrer de 1939, durant la Retirada catalana, va creuar la frontera del Pirineu acompanyat pel seu pare, conduint un automòbil. Pare i fill foren breument detinguts a Perpinyà (Rosselló). Després emprengueren viatge cap a Narbona (Aude, Llenguadoc, Occitània), on es trobava la família, però va acabar als camps de refugiats.
Més endavant, amb l’ocupació alemanya va prendre part en la Resistència, com a enllaç i distribuïdor de propaganda. Després va participar en les organitzacions dels exiliats llibertaris i va militar per la caiguda de la dictadura franquista. Va ser secretari del Comitè Peninsular de les Joventuts Llibertàries a l'Exili i secretari de la Federació Local de la CNT a París (Illa de França). En aquests anys va assistir regularment a les reunions de l'Aliança per la República amb representants dels partits polítics republicans exiliats (PSOE, ERC, PNB i altres formacions a l’exili) i també a les de l'Aliança Democràtica a Estoril (Portugal) amb Joan de Borbó.
Durant el franquisme tardà va estar en contacte amb el president de la Generalitat de Catalunya a l'Exili, Josep Tarradellas, i el lehendakari dels Govern d’Euskadi a l’Exili José Antonio Agirre. Va col·laborar en la premsa llibertària de l'Exili.
Durant més de 15 anys va guanyar-se la vida a les cristalleries de Courbevoie (Alts del Sena), i després d'ocupar-se d'una empresa d'ascensors i de diverses feines més, es va jubilar als 65 anys com a arxiver del Ministeri d'Afers Exteriors francès.
Es va casar amb Olga Rodríguez, procedent d'una família cenetista asturiana, i va tenir una filla, Amapola. En 1978 va escriure un treball sobre el seu pare, Juan Peiró. Teórico y militante del anarcosindicalimo español, i té escrita una biografia inèdita, La vida ejemplar y la muerte heroica de Juan Peiró Belis (2000), que es troba dipositada a l'Arxiu Municipal de Mataró i al Centre d'Història Contemporània de Catalunya.
Va ser atorgat amb la Medalla de la Defensa de París amb distintiu de Palmes i les medalles de les resistències francesa i polonesa, a més de la Medalla d'Europa i la distinció de Gentilhome de la República espanyola, que li va concedir el Govern republicà a l'Exili.
Josep Peiró Olives va morir el 23 d'octubre de 2005 a l'hospital Tenon de París i va ser incinerat i enterrat el 31 d'octubre al cementiri de Père-Lachaise de la ciutat. Les seves cendres van ser traslladades i dipositades el 15 de juliol de 2006 al Cementiri Vell dels Caputxins de Mataró amb les restes dels seus pares.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada