El
5 de febrer de 1939, durant la Retirada catalana, va creuar la frontera
del Pirineu acompanyat pel seu pare, conduint un automòbil. Pare i fill
foren breument detinguts a Perpinyà. Després emprengueren viatge cap a
Narbona, on es trobava la família, però va acabar als camps de
refugiats.
Josep
Peiró Olives:
El 26 de desembre de 1917 neix a Badalona (Barcelonès
Nord) el militant anarcosindicalista Josep Peiró Olives, conegut
familiarment com Pepito. Fill de l'intel·lectual i militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) Joan Peiró i Belis, que va ser
ministre d'Indústria en el govern republicà de Largo Caballero.
En
1922 Josep Peiró es va traslladar amb la seva família a Mataró
(Maresme) i l'any següent va freqüentar l'escola racionalista de la
localitat. Va entrar de vidrier a la cooperativa «Cristalleries de
Mataró», coneguda popularment com «Forn del Vidre», on el seu pare era
director de producció, als 14 anys, edat en la qual va començar a
militar en el Sindicat del Vidre de la CNT.
En
1936 va enrolar-se com a voluntari en la cenetista «Columna Ascaso» i
va combatre als fronts d'Aragó (Monte Aragón i Estrecho Quinto), de
Llevant i del Principat de Catalunya. Va voler entrar com a aviador en
«Alas Rojas» a la base del Prat (Baix Llobregat), però no va poder ser, i
després va ingressar el Cos de Trens, fins que va quedar aïllat a
València (l’Hota, País Valencia). Va poder tornar al Principat de
Catalunya per mar i va fer de xofer del seu pare, aleshores comissari
d'Electricitat del Govern de la República.
El
5 de febrer de 1939, durant la Retirada catalana, va creuar la frontera
del Pirineu acompanyat pel seu pare, conduint un automòbil. Pare i fill
foren breument detinguts a Perpinyà (Rosselló). Després emprengueren
viatge cap a Narbona (Aude, Llenguadoc, Occitània), on es trobava la
família, però va acabar als camps de refugiats.
Més
endavant, amb l’ocupació alemanya va prendre part en la Resistència,
com a enllaç i distribuïdor de propaganda. Després va participar en les
organitzacions dels exiliats llibertaris i va militar per la caiguda de
la dictadura franquista. Va ser secretari del Comitè Peninsular de les
Joventuts Llibertàries a l'Exili i secretari de la Federació Local de la
CNT a París (Illa de França). En aquests anys va assistir regularment a
les reunions de l'Aliança per la República amb representants dels
partits polítics republicans exiliats (PSOE, ERC, PNB i altres
formacions a l’exili) i també a les de l'Aliança Democràtica a Estoril
(Portugal) amb Joan de Borbó.
Durant
el franquisme tardà va estar en contacte amb el president de la
Generalitat de Catalunya a l'Exili, Josep Tarradellas, i el lehendakari
dels Govern d’Euskadi a l’Exili José Antonio Agirre. Va col·laborar en
la premsa llibertària de l'Exili.
Durant
més de 15 anys va guanyar-se la vida a les cristalleries de Courbevoie
(Alts del Sena), i després d'ocupar-se d'una empresa d'ascensors i de
diverses feines més, es va jubilar als 65 anys com a arxiver del
Ministeri d'Afers Exteriors francès.
Es
va casar amb Olga Rodríguez, procedent d'una família cenetista
asturiana, i va tenir una filla, Amapola. En 1978 va escriure un treball
sobre el seu pare, Juan Peiró. Teórico y militante del
anarcosindicalimo español, i té escrita una biografia inèdita, La vida
ejemplar y la muerte heroica de Juan Peiró Belis (2000), que es troba
dipositada a l'Arxiu Municipal de Mataró i al Centre d'Història
Contemporània de Catalunya.
Va
ser atorgat amb la Medalla de la Defensa de París amb distintiu de
Palmes i les medalles de les resistències francesa i polonesa, a més de
la Medalla d'Europa i la distinció de Gentilhome de la República
espanyola, que li va concedir el Govern republicà a l'Exili.
Josep
Peiró Olives va morir el 23 d'octubre de 2005 a l'hospital Tenon de
París i va ser incinerat i enterrat el 31 d'octubre al cementiri de
Père-Lachaise de la ciutat. Les seves cendres van ser traslladades i
dipositades el 15 de juliol de 2006 al Cementiri Vell dels Caputxins de
Mataró amb les restes dels seus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada