 |
| Giuseppe Mioli (dreta) amb Emilio Canzi al front d' Aragó |
Giuseppe
Mioli:
El 26 de desembre de 1896 neix a Budrio (Emília-Romanya)
l'anarquista i resistent antifeixista Giuseppe Mioli. Els seus pares es
deien Cesare Mioli i Carolina Selleri. Es guanyava la vida fent de
jornaler als camps i durant la postguerra de la Gran Guerra fou membre
actiu de la Comissió Executiva de la Lliga Socialista dels Jornalers de
Vedrana (Budrio).
El
18 d'abril de 1918 el Tribunal de Guerra del Tercer Exèrcit el va
condemnar a dos anys de presó per deserció, però la pena va ser suspesa
després de declarar-lo malalt mental i internat al manicomi d'Imola
(Emília-Romanya), on va romandre fins a la publicació de l'amnistia del
Govern de Francesco Saverio Nitti de finals de 1919.
Col·laborà
en diversos periòdics, com ara el diari anarquista Umanità Nova i
Guerra di Classe, òrgan de la Unió Sindical Italiana (USI).
L'agost
de 1922 i el març de 1923 va ser condemnat per «amenaces i injúries».
Perseguit pels escamots feixistes, en 1924 passà clandestinament a la
frontera francesa i publicà a París (Illa de França) amb Emilio Coda i
Raffaele Schiavina (Max Sartin) La Difesa per Sacco e Vanzetti, butlletí
en defensa dels anarquistes italoamericans condemnats a mort. En 1930
estava subscrit al periòdic Lotta Anarchica i en 1934 formà part del
Comitè Anarquista Pro Víctimes Polítiques (CAPVP). En 1935 residia al
número 40 del carrer de la Tréfilerie de La Courneuve (Sena Saint-Denis,
Illa de França) i figurava en un llistat d'anarquista de la regió
parisenca.
El
setembre de 1936 marxà cap a Catalunya i s'enrolà en la Secció Italiana
de la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El 30 d'octubre de
1936 signà, amb Arturo Buleghin, Giuseppe Petacchi, Romeo Pontorni i
Rabitti Vindice, un manifest en contra de la militarització de les
milícies. Amb la salut malmenada, en 1937 retornà a l’hexàgon francès,
d'on va ser expulsat. Després de tres mesos a Bèlgica, passà novament a
l’Estat francès i s'amagà pels boscos de la zona de Vert-Galant
(Tremblay-en-France, Sena Saint-Denis, Illa de França).
El
juny de 1939 va ser detingut i empresonat, d'antuvi al camp de
concentració de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània, Occitània) i després,
a partir de juliol de 1941, al d'Argelers de la Marenda (Rosselló).
Rebutjà sense dubtar la proposta de retornar a Itàlia de l'Oficina de
Repatriació del govern italià que havia visitat el camp. Lliurat a les
forces d'ocupació alemanyes, va ser novament reclòs, però va aconseguir
escapar i viure clandestinament fins el final del conflicte bèl·lic
interimperialista.
Després de la Segona Guerra Mundial i fins a la seva mort es mantingué força actiu dins del moviment anarquista francès.
Giuseppe
Mioli va morir el 12 de setembre de 1980 a París. En el Fons Domenico
Girelli de la Biblioteca Llibertària «Armando Borghi», de Castel
Bolognese (Emília-Romanya), es conserva documentació seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada