 |
| José Mira Martínez amb el seu pare i el seu fill Andrés a l'exili d'Orà |
En
1925 va ser detingut a Sevilla acusat d'haver intervingut en una
campanya propagandística contra la dictadura de Primo de Rivera i fou
tancat a Ceuta, d’on aconseguí fugir i s'amagà al seu poble.
Quan
intentà passar la frontera, va ser detingut a Figueres i fou lliurat a
les autoritats militars com a pròfug.
Enviat a un batalló disciplinari,
va ser condemnat a mort per haver matat un cap de destacament, però la
pena fou commutada per la de cadena perpètua.
Amnistiat, en 1930
militava en el Sindicat de la Construcció a Barcelona de la CNT-AIT.
Durruti fou un bon amic seu.
José Mira Martínez:
El
23 de desembre de 1904 neix a Capdet (Mont Ibèric Corredor d’Almansa,
Regne de València) l'anarquista i anarcosindicalista José Mira
Martínez.
Fill
de llauradors, de jovenet entrà en el moviment anarquista. Arran de la
mort d'uns membres de la Guàrdia Civil al seu poble, fugí de la
repressió i s'establí a Alcoi (Alcoià, País Valencià), però també acabà
fugint-hi.
En 1920 vivia a Barcelona i pressionat pel pistolerisme de la patronal hagué de romandre una temporada a l’hexàgon francès.
En
1925 va ser detingut a Sevilla (Metropolitana, Andalusia) acusat
d'haver intervingut en una campanya propagandística contra la dictadura
de Primo de Rivera i fou tancat a Ceuta (Península d'Almina, Arrif).
Aconseguí fugir i s'amagà al seu poble. Quan intentà passar la frontera
del Pirineu, va ser detingut a Figueres (Alt Empordà) i fou lliurat a
les autoritats militars com a pròfug. Enviat a un batalló disciplinari,
va ser condemnat a mort per haver matat Taberner, cap del destacament,
però la pena fou commutada per la de cadena perpètua. Amnistiat, en
1930 militava en el Sindicat de la Construcció de la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona.
Participà
activament en les vagues que es realitzaren arran de l'aixecament
revolucionari de Jaca del 12 de desembre de 1930. El 9 d'abril de 1931
impartí la conferència «La inutilidad del Estado» al Teatre Nou
d'Alacant (Alacantí, País Valencià). Després passà a València (l’Horta,
País Valencià) i destacà en els fets revolucionaris de 1933. Aconseguí
fugir de la repressió desencadenada arran de la revolució d'octubre de
1934.
El
gener de 1935 romania pres per ordre governativa amb Buenaventura
Durruti, bon amic seu. El juliol de 1936 lluità a les barricades a
Barcelona i després s'allistà en la «Columna Durruti», de la qual fou
membre del Comitè de Guerra i comandà la primera i l'octava agrupacions,
amb les quals combaté a Aragó i a Madrid. Quan el govern republicà
abandonà Madrid el 1936, mantingué una ferma oposició.
En
1937 publicà Los guerrilleros confederales --que inclou altres textos
compilats per ell, com ara Un hombre: Durruti, d'Alejandro G. Gilabert, i
d'altres autors (Liberto Callejas, Carrasco de la Rubia, Manuel
Buenacasa, García Oliver, Emiliènne Morin i Gregorio Oliván)--, editat
pel Comitè de Propaganda i Premsa del Comitè Regional de Catalunya de la
CNT-AIT, i en 1938 La 26 División, editat pel Sindicat de la
Metal·lúrgia de la CNT-AIT de Barcelona.
Amb el triomf franquista s'exilià i en 1945 vivia a Orà (Algèria). José Mira Martínez va morir el febrer de 1986 a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada