L'Exèrcit de Terra promociona un llibre franquista.
L’expresident
de la Generalitat Artur Mas ja té data per seure al banc dels acusats
per l’organització de la consulta del 9-N: el 6 de febrer del 2017. A
partir d’aquell dia, i fins al dia 10, se celebrarà el judici on també
s’acusa l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament
Irene Rigau. La Fiscalia atribueix a tots tres delictes de desobediència
i prevaricació i ha plantejat inhabilitar-los: 10 anys a Mas i 9 a
Ortega i Rigau. Considera que els acusats “eren plenament conscients” de
l’elusió de les decisions del Tribunal Constitucional i que, per això,
van “emmascarar” la seva suposada desobediència amb “l’aparença que les
actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava
exclusivament en mans de ciutadans voluntaris quan la realitat no era
així”. El TSJC ha notificat que el seu president, Jesús María
Barrientos, també presidirà el tribunal del cas del 9-N, i que el ponent
serà Carlos Romero, designat membre del TSJC a proposta del Parlament
de Catalunya.
Durant
el ple municipal pel militant anarcosindicalista i regidor de la CUP
Jordi Martí Font a l'Ajuntament de Tarragona ha estripat un còpia del
retrat de Felipe IV durant el torn d'explicació de vot d'una moció que
havia presentat la candidatura independentista.
La
jutgessa del Prat (Baix Llobregat) Leire Aparicio considera que hi ha
indicis suficients per portar a judici el policia estatal amb número
d'identificació 127.335 per un cas de vexació lingüística. La jutge
considera que els fets ocorreguts a la terminal de l'aeroport del Prat
de Llobregat el 5 d'agost de l'any passat poden constituir un delicte de
detenció il·legal o contra els drets fonamentals i en una resolució
dicta l'obertura de procediment abreujat i demana a les parts personades
en el cas que es pronunciïn sobre si s'ha d'anar a judici.
L'anunci del llibre ha estat retirat de la versió digital de la revista.
Denuncien la Fundació Franco per «ajudar» a incomplir la Llei de Memòria Històrica.
Oferia serveis jurídics «a baix cost» als ajuntaments amb demandes per saltar-se aquesta normativa.
Mas va a judici el 6 de febrer, també s'asseuran a la banqueta pel 9-N l’exvicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau.
El
regidor de la CUP i militant anarcosindicalista estripa el retrat del
Rei espanyol al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Durant
el ple municipal el regidor per la CUP Jordi Martí Font a l'Ajuntament
de Tarragona ha estripat un còpia del retrat de Felipe IV.
Un policia que va vexar la llengua, a judici.
Una jutgessa del Prat veu indicis de delicte en la conducta d'un agent que no va atendre un argentí que li va parlar en català.
La instructora hi veu un cas de detenció il·legal.
 |
| L'anunci de "La reconquesta d'Espanya" que es pot trobar al web de la Fundació Nacional Francisco Franco |
[Barcelona (República Catalana) 23/12/2016]
L’AMIC DEL POBLE
A
la pàgina dotze de la revista impresa de l'Exèrcit de Terra es
promociona una col·lecció de llibres amb el títol ‘La reconquista de
España’, una obra escrita per Víctor Ruiz Albéniz, un individu que es
considera a si mateix "cronista sense silenci de la nostra Creuada",
terme que es fa servir en els cercles franquistes per referir-se a la
Guerra Civil. La publicació té 34 toms i s'ha escrit "en col·laboració
amb la Fundació Nacional Francisco Franco".
Aquesta
publicació va ser denunciada per Twitter el passat 16 de desembre, i
tot seguit, l'Exèrcit la va esborrar del web, per amagar-ne tota
evidència, segons publica el elplural.com. De fet, a la versió digital
que es pot trobar al web de l'Exèrcit s'ha substituït l'anunci de l’obra
franquista, i que qualificava de "veritable document històric", per una
felicitació de Nadal, on es desitja bones festes als "col·laboradors,
subscriptors, lectors i simpatitzants".
La
publicació, que presumeix d'incloure a cada tom "la firma de la
duquessa de Franco" i "un pròleg de D. José Utrera de Molina", un
destacat falangista perseguit pels crims del franquisme i sogre
d'Alberto Ruiz-Gallardón, també ha estat publicitada per la Fundació
Nacional Francisco Franco (FNFF) i pel Ministeri de Defensa, tot i que
aquest últim va retirar l’anunci tan bon punt ho va denunciar el
periodista Ildefonso González. La FNFF havia arribat a demanar 500 euros
per la publicació, tot i que actualment en demana 200.
Denuncien la Fundació Franco per «ajudar» a incomplir la Llei de Memòria Històrica
Segons
informa l’agència EFE L'advocat Eduardo Ranz va denunciar davant la
Fiscalia General de l'Estat a la Fundació Nacional Francisco Franco
(FNFF) per enviar una carta dirigida a ajuntaments del país en què els
seus serveis jurídics a «baix cost» per defensar-se de les demandes per
incomplir la Llei de memòria històrica.
Ranz,
advocat que va aconseguir que un jutge ordenés l'exhumació de dues
víctimes del Valle de los Caídos, va al·legar que l'oferiment de la
Fundació Francisco Franco pot suposar un frau ja que promou rebre
donacions particulars, el que suposa un 25% de deducció fiscal.
«Incitació
a l'odi» El lletrat, que va impulsar les demandes per fer complir la
Llei de Memòria Històrica, va considerar que «s'està emprant diners
públics en la incitació a l'odi i l'exaltació del franquisme, guerra
civil i dictadura, amb la qual cosa la Fundació ha de ser il·legalitzada
immediatament». En la denúncia presentada, Ranz va incloure la carta
enviada per la Fundación Franco als ajuntaments en la qual sol·licita
als regidors que no «esborrin la història i deslegitimin el passat».
La
carta es va enviar als ajuntaments que, segons es recull en la mateixa
missiva, «es troben entre els 335 municipis espanyols que han estat
demandats per l'aprenent de Robespierre, el lletrat Eduardo Ranz, jutge i
part de la mal anomenada Llei de memòria Històrica».
Per
a Eduardo Ranz, les cartes aquests ajuntaments, són un atac a l'Estat
de dret, per la qual cosa es va procedir a presentar denúncia davant la
Fiscalia General de l'Estat perquè procedeixi a la investigació dels
fets.
Mas va a judici el 6 de febrer, també s'asseuran a la banqueta pel 9-N l’exvicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau
L’expresident
de la Generalitat Artur Mas ja té data per seure al banc dels acusats
per l’organització de la consulta del 9-N: el 6 de febrer del 2017. A
partir d’aquell dia, i fins al dia 10, se celebrarà el judici on també
s’acusa l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament
Irene Rigau. La Fiscalia atribueix a tots tres delictes de desobediència
i prevaricació i ha plantejat inhabilitar-los: 10 anys a Mas i 9 a
Ortega i Rigau. Considera que els acusats “eren plenament conscients” de
l’elusió de les decisions del Tribunal Constitucional i que, per això,
van “emmascarar” la seva suposada desobediència amb “l’aparença que les
actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava
exclusivament en mans de ciutadans voluntaris quan la realitat no era
així”. El TSJC ha notificat que el seu president, Jesús María
Barrientos, també presidirà el tribunal del cas del 9-N, i que el ponent
serà Carlos Romero, designat membre del TSJC a proposta del Parlament
de Catalunya.
Jordi Martí Font estripa el retrat del Rei espanyol al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona
Durant
el ple municipal pel militant anarcosindicalista i regidor de la CUP
Jordi Martí Font a l'Ajuntament de Tarragona ha estripat un còpia del
retrat de Felipe IV durant el torn d'explicació de vot d'una moció que
havia presentat la candidatura independentista.
La
moció presentada per la CUP perquè el saló de plens deixés d'estar
presidit pel Rei Felip VI no ha estat aprovada. Tan i com descriu la
notícia de delCamp.cat, tan sols ICV-EUiA i ERC s'ha sumat a la seva
proposta, mentre que Unió Democràtica, Convergència Democràtica, el
Partit Popular, Ciutadans i el PSC hi han votat en contra. Ha estat
durant el torn d'explicació de vot que Martí Font ha estripat uan còpia
del retrat del Rei espanyol després de llegir un poema escrit per ell
mateix, en què recordava el dramaturg i republicà figurenc Abdó
Terrades: “Ni rei de copes/Ni rei de bastos/millor, Abdó Terrades/i ‘El
rei Micomicó’.”
La
presentació d'aquesta moció que insta la retirada del quadre que
presideix el saló de plens i que reprodueix la figura del monarca
espanyol ja va ser anunciada fa uns dies. Aquesta moció també reclamava
que el Consistori retirés l’efígie de Felip de Borbó, que a més de rei
és cap de l’Estat espanyol i, al seu torn, capità general de les forces
armades, i que s’envés l’obra pictòrica a l’Arxiu municipal. Els motius
pels quals es justifica i s’explica aquesta proposta fan referència a la
necessitat d’incidir i aprofundir en la via democràtica, perquè a
l’Estat espanyol mai no ha estat escollit ni referendat el cap de
l’Estat d’ençà de 1939.
Tal
i com recull el digital comarcal, els electes d'ERC ha comparat Felip
VI amb els "dictadors" Mao Tse-tung i Iosif Stalin i han ironitzat sobre
la mida del quadre, en comparació amb el del president Carles
Puigdemont. També que tots els que han intervingut, també Ciutadans i el
PSC, s'han mostrat a favor d'una República com a sistema polític, però
han manifestat el «respecte a les institucions» i han desestimat
participar d'aquests debats.
Un policia que va vexar la llengua, a judici
 |
|
|
La
investigació que ara ha arribat a la fi va començar amb la querella
presentada pel ciutadà d'origen argentí i amb passaport espanyol Diego
Berge en què relata l'incident del qual va ser víctima amb tres agents
del cos de la Policía Nacional destinats a les dependències de
l'aeroport i que van acabar amb la seva detenció després. Segons el
relat que ara fa la jutgessa, Berge va anar aquell dia a la comissaria
de policia de l'aeroport “amb la finalitat de renovar el seu DNI” i quan
es va dirigir als agents ho va fer “en català”. Segons la jutgessa, va
ser aleshores quan l'agent 127.335 va rebutjar atendre Berge i li va dir
que esperés un policia valencià a la vegada que es va quedar el seu DNI
amb la intenció d'aixecar una acta i sancionar-lo perquè “li feia
perdre temps”.
Aleshores
Berge va anar-se'n i el policia va ordenar la seva detenció tot i tenir
coneixement que els fets “no justificaven” la mesura de privació de
llibertat. Durant l'hora i mitja que va estar detingut, el policia no va
voler tramitar un habeas corpus sol·licitat per Bergé.
A
la resolució de la jutgessa s'ordena l'arxivament de les diligències
per dos policies que van participar en els fets redactant un atestat en
base a les manifestacions que havia fet el seu company, que ara
s'enfronta a judici.
La
resolució de la jutgessa del Prat que mena al judici del policia és la
segona victòria en aquest cas de la representació lletrada de Diego
Berge, dirigida per l'advocat Jordi Gimbernat. La primera va ser
aconseguir que la mateixa jutgessa decretés l'arxivament de la denúncia
que els policies de l'aeroport van presentar contra Bergé perquè els
fets que allí es relataven “no eren constitutius d'una infracció penal”.
En
aquell atestat policial, en què es justificava la detenció per un
delicte de desobediència i resistència, es deia que “el senyor Berge
havia refusat reiteradament lliurar el seu DNI després de faltar al
respecte dient «que us enculin»'”. És un procediment habitual en el món
policial de contrarestar una denúncia per mala praxi amb una altra per
desobediència o resistència contra el denunciant, circumstància que
acostuma a ser resolta per la justícia a favor dels funcionaris i en
detriment dels ciutadans que denuncien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada