 |
| Pepita Carpena al CIRA de Marsella |
Pepita Carpena:
El 19 de desembre de 1919 neix --encara
que oficialment consta com a nascuda el dia 28-- al barri del Poble Sec
de Barcelona la militant anarquista, anarcosindicalista i
anarcofeminista Josefa Carpena Amat, més coneguda com Pepita Carpena.
Era la primogènita d’una família obrera catòlica (el pare era paleta i
la mare costurera) de sis infants, poc interessada en el moviment obrer.
Als 12 anys comença a treballar com a modista en una fàbrica
d’impermeables i dos anys més tard milita en el sindicat del Metall de
la CNT-AIT i també en les Joventuts Llibertàries, llegint així com podia
els grans clàssics (Balzac, Zola, Rousseau, Lorenzo, Bakunin...). Més
tard militarà en el sindicat del vestir guiada per Pedro Ara.
El
juliol de 1936 pren part en la revolució i assisteix, el 20 de juliol,
com a infermera a l’assalt de la caserna de les Drassanes barcelonines.
El 17 de novembre s’uneix al seu company Pedro Pérez Mir, qui morirà al
front.
Va
prendre part en els Fets de Maig de 1937 i participarà en la creació, a
finals de 1937, del moviment anarcofeminista «Mujeres Libres», i
treballarà en una fàbrica d’armament. Designada per «Mujeres Libres» com
a delegada de propaganda del Comitè Regional de Catalunya, efectuarà
gires propagandístiques per diverses poblacions i al front, acompanyant
Emma Goldman en la seva visita.
Malalta,
no podia caminar, deixa Barcelona el 25 de gener de 1939, un dia abans
de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, sortint en un els
darrers camions cap a la frontera del Pirineu. En la Catalunya
Cispirinenca, a l’arribar les persones malaltes refugiades a Perpinyà
(Rosselló) van ser traslladades a un antic hospital, separant les dones
dels homes. Las condiciones eren infames, els soldats francesos
apuntaven llurs fusells cap a les dones internades com si foren
presoneres de guerra o lladregotes. Uns dies després les van embarcar en
un tren sense saber on les portaven, estan alerta per a saltar del tren
si les tornaven a l’Espanya franquista. El tren s’aturà a Montpeller
(Erau, Llenguadoc, Occitània) i centenars de dones, entre elles Pepita
Carpena, van ser tancades en una antiga caserna. Hi trobà tancats quatre
militants de la CNT i decidiren no separar-se. Els altaveus anunciaven
que s’organitzaven expedicions ferroviàries cap a l’Espanya franquista
per a la gent exiliada que volgués amb l’argument fals de que s’estaria
millor a casa seva que no pas trobant-se en situació d’apàtrida, però
el grup cenetista decidí quedar-se a Montpeller. L’endemà vam ser
vacunades en el patí de la caserna en unes condicions deplorables. El
tracte que rebien era indigno. Novament vam ser embarcades en un tren
amb destí desconegut. Finalment, el tren s’aturà i fou internada prop
d’un any al camp de concentració que hi havia a Clarmont d'Erau, a
costat de Montpeller, restant en un magatzem, totalment buit, amb un
teulat foradat que feia que la tramuntana entrés per arreu, sense
haver-hi ni tant sols palla per fer un jaç de dormir. Hi havia prop de
900 dones, algunes amb infants, i el fred d’aquell hivern de 1939 a 1940
gebrava.
Es
casarà en un matrimoni de circumstàncies amb un francès, amb qui tindrà
dos infants, però el deixarà i marxarà a Marsella (Provença, Occitània)
on trobarà nombrosos refugiats espanyols i farà amistat amb Volin.
Aleshores, va esdevenir companya de l’anarquista Juan Martínez Vita,
Moreno, amb qui tindrà un infant, i continuarà amb la seva militància
després de l’Alliberament. L’abril de 1945 va ser triada delegada a
Tolosa de Llenguadoc (Occitània) per al Primer Congrés de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a l’Exili. Va prendre part en
les activitats teatrals de la companyia Acratia i va militar en la CNT a
l’Exili.
Des
d’abril 1979, arran de l’exposició L'oeuvre culturelle des anarchistes
espagnols en exil, va participar en les activitats del Centre
Internacional de Recerques sobre l’Anarquisme (CIRA) de Marsella i en
serà la coordinadora entre 1987 i 1999. Va intervenir en les Jornades
culturals del VII Congrés Confederal de 1990 a Bilbao (Biscaia, País
Basc, Euskal Herria) i l’agost del mateix any en la Trobada
Internacional de «Mujeres Libres» de Bordeus (Gironda, Nova Aquitània,
Occitània). El 8 d’octubre de 1993 va fer una conferència en les
Jornades Internacionals sobre l’Anarquisme a Barcelona i en maig de 1997
va participar en la celebració del 60 aniversari de «Mujeres Libres» a
Madrid.
En
1992 va redactar un breu text testimonial, Toda la vida: vivencias, que
serà traduït al francès (Toute une vie: mémoires). També va col·laborar
en diverses obres històriques sobre el moviment «Mujeres Libres» --com
ara l’obra col·lectiva Mujeres Libres. Luchadoras Libertarias (Madrid,
1999)--, en dos Bulletin du CIRA (26-27 i 29-30), i en la premsa
llibertària peninsular (CNT, Ideas-Orto, Solidaridad Obrera) i a l’Exili
(Cenit, Le Combat syndicaliste).
Apareix
en la pel·lícula de Richard Prost Un autre futur i en la de Lisa Berger
i de Carol Mazer De toda la vida. Pepita Carpena va morir el 5 de juny
2005 a l’Hospital Nord de Marsella, tres anys després que ho fes el seu
company Moreno, i va ser incinerada a Ais de Provença el 8 de juny;
davant un taüt cobert amb una bandera roja i negra, Richard Martin va
recitar Les anarchistes, de Léo Ferré.
El
seu testimoni queda en les seves memòries redactades entre 1992-1993,
amb el títol Toda una vida: vivencias, difoses fotocopiades en 1998 i
finalment publicades, amb el títol De toda la vida, per Éditions du
Monde Libertaire et Alternative Libertaire (Brussel·les, 2000), en la
col·lecció Graine d'Ananar. També publicà a Solidaridad Fraterna, als
Boletines del CIRA números 26 i 27 i a Les anarchistes… la tourmente
(1939-1945) números 29 i 30, ambdós l’any 1986. Col·laborà a les
publicacions Cenit, CNT, Le Combat syndicaliste, Ideas-Orto, Solidaridad
Obrera, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada