L’escriptor nord-català Xavier Deulonder parla del figuerenc Alfons Quintà

Alfons Quintà a Girona el 2015 

Se sent afortunat de no haver-hi parlat mai. 

“Tenia moltes coses en comú amb Robespierre; tots dos basaven la seva actuació en el liberalisme i en la defensa de la llibertat, però podem estar segurs que el que Robespierre va fer amb França, Alfons Quintà va fer-ho amb moltes de les persones del seu voltant; bescantava Napoleó considerant-lo tan criminal com Hitler o Stalin; em sembla obvi que per tant per a Joséphine de Beauharnais com per a Maria Lluïsa d’Àustria va ser una sort que a Napoleó no li agafessin els mateixos rampells que a Quintà; segurament, a Hitler matar d’un tret Eva Braun, i, a més, aprofitant-se que estigués adormida, li hauria semblat un crim execrable”. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/12/2016 

Perpinyà (Rosselló).-  

A VilaWeb llegim un article de l’escriptor nord-català Xavier Deulonder i Camins en que tracta de l’advocat i `periodista figuerenc Alfons Quintà, que matà la seva esposa i es suïcidà d’un tret. Així Xavier Deulonder escriu: “No vaig conèixer mai personalment Alfons Quintà; ara fa uns quants anys, això ho considerava una mancança però ara, per raons molt fàcils de comprendre, ho trobo una sort. L’únic contacte directe que hi vaig tenir va ser un any a l’UCE que va venir-hi a parlar; en vaig sortir pensant que era un conferenciant pèssim perquè, per a ell, dissertar en públic sobre un tema significava, segons ho vaig veure, escriure’n un o dos folis i, després, limitar-se a llegir-los en veu alta; naturalment, d’haver-s’hi relacionat personalment n’hi ha que n’han sortit força pitjor, motiu, doncs, que tinc per sentir-me afortunat.

M’agradaven els articles que Quintà publicava a l’AVUI per la crítica implacable que hi feia a França, centrant-se en els seus mites fundadors com ara la Revolució, que presentava com un bany de sang que no va dur més a violència i tirania; i, vés per on, ara he descobert que ell tenia moltes coses en comú amb Robespierre; tots dos basaven la seva actuació en el liberalisme i en la defensa de la llibertat, però podem estar segurs que el que Robespierre va fer amb França, Alfons Quintà va fer-ho amb moltes de les persones del seu voltant; en els seus escrits, bescantava Napoleó considerant-lo tan criminal com Hitler o Stalin; no tinc en gaire bon concepte la memòria de Bonaparte, però em sembla obvi que per tant per a Joséphine de Beauharnais com per a Maria Lluïsa d’Àustria va ser una sort que a Napoleó no li agafessin els mateixos rampells que a Quintà; segurament, a Hitler matar d’un tret Eva Braun, i, a més, aprofitant-se que estigués adormida, li hauria semblat un crim execrable.

Els comunistes tenen la gran virtut de saber usar els ideals més nobles de tots per bastir i legitimar una de les pitjors tiranies de la història; ara penso que l’animadversió que els tenia Quintà, qui sempre els mostrava com els elements més perversos de la història, deuria venir del fet que no li agradava gens que li fessin la competència; en un dels càrrecs directius que va ocupar durant la seva vida, va prohibir als seus subordinats establir relacions sentimentals entre ells fossin de la mena que fossin; precisament, allà a les guerrilles cubanes, Ernesto Guevara --el Che-- que té el rècord de ser l’argentí que més cubans ha fet afusellar, també maldava per imposar una mena d’ascetisme revolucionari; en un dels seus articles, Quintà va blasmar-lo per tenir un instint de mort; deuria parlar amb coneixement de causa.

Potser l’últim servei que ens ha fet Alfons Quintà ha estat el de recordar-nos allò que, en el seu moment, ja ens havia ensenyat Louis Althusser (1918-1990): la criminalitat sòrdida no és pas un fenomen privatiu d’ambients miserables habitats per gent inculta, ignorant i gairebé analfabeta que només mira programes de tele-deixalla, llegeix premsa rosa o groga i parla de futbol. Allà a les calderes d’en Pere Botero, l’únic lloc on, si de debò hi ha un altre barri, es mereix estar-se, segur que Quintà es farà amic d’Althusser; naturalment, el filòsof francès no entendrà pas com és que després d’haver comès el crim, el periodista català va suïcidar-se; quan, el 16 de novembre de 1980, va estrangular la seva dona, Althusser bé va aconseguir que el tribunal el declarés dement en el moment dels fets i, per això, se’n va sortir només amb un ingrés en un hospital psiquiàtric on només s’hi va passar tres anys.

D’altra banda, oi que vist el precedent d’Althusser, la sentència que declara Christine Lagarde, directora general del FMI, culpable de negligència en el cas de Bernard Tapie però considera que no se li ha d’imposar cap pena, ja resulta més comprensible?”.