 |
| L'entrada de la mina Zaragoza de Queralbs (Ripollès) |
Una
part de la zona inclosa en la sol·licitud del permís d'investigació
està dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Es denuncia que aquests tipus d'activitats són "incompatibles" amb el turisme i la ramaderia extensiva que es fa a la zona.
Una empresa vol extreure or de dues mines abandonades del Ripollès.
La Generalitat haurà de decidir si els atorga el permís per començar la fase d'investigació.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 15/12/2016
Ripoll (Ripollès).-
Segons l’Agència Catalana
de Notícies l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) s'oposa al
projecte d'investigació per extreure or, plata i altres minerals a una
zona extensa de la comarca del Ripollès, que inclou sis municipis,
l'endemà que l'empresa que ho vol portar a terme en donés a conèixer els
detalls.
L’ANG
alerta de l'impacte ambiental d'aquesta activitat i molt especialment a
nivell dels aqüífers. A l'espera del que determini la Generalitat de
Catalunya, que serà qui decidirà si els atorga el permís per iniciar la
investigació, l’ANG denuncia que l'empresa no ha aportat prou informació
en aspectes com ara l'anàlisi dels riscos en cas de vessament o
contaminació de les aigües ni un pla de gestió de residus.
Així,
l'Associació de Naturalistes de Girona se suma a les veus contràries
del projecte d'investigació per extreure or i altres materials --com ara
plata-- d'unes mines abandonades al Ripollès, concretament a la Vall de
Ribes. Basant-se en les dades publicades al Butlletí Oficial de l'Estat
(BOE), el Projecte d'Investigació Serentill, que és el nom de l'empresa
de Lleida que ho vol portar a terme, vol explorar prop de 8.000
hectàrees (261 quadrícules mineres) als termes municipals de Toses,
Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines.
L’ANG
denuncia que la documentació que l'empresa ha presentat a la
Generalitat, que és qui haurà de decidir si li dóna la llicència per
començar els treballs d'investigació i prospeccions, no inclou aspectes
rellevants sobre l'impacte ambiental que tindrà aquesta activitat
d'extracció minera a la zona. Concretament, l’entitat afirma que no es
recullen els possibles impactes ambientals de la campanya de sondeigs a
les aigües subterrànies i aqüífers existents i que tampoc s'ha presentat
cap estudi hidrogeològic.
Per
altra banda, l’ANG alerta que no s'analitza amb "profunditat" els
"riscos ambientals" d'un possible vessament o contaminació de les
aigües, uns riscos que recorden tenen una "incidència directa" sobre
l'abastament d'aigua dels municipis afectats pel projecte.
Cal
recordar que una part de la zona inclosa en la sol·licitud del permís
d'investigació està dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del
Freser. L’ANG critica que a la documentació no es faci referència a les
espècies protegides que es poden veure afectades per la investigació,
com són el trencalòs, la perdiu blanca o el gall fer. Així mateix,
afegeixen que el fet que el projecte afecti en la seva totalitat als
rius Rigat, Planés, Toses i Freser, fa que també suposi una amenaça per a
la truita.
Per
tot plegat, consideren que és un projecte incompatible amb el
desenvolupament ambiental, social i econòmic de la zona, i molt
especialment amb el turisme i la ramaderia extensiva perquè quedarien
perjudicats.
L'oposició del territori
L’ANG
no és l’única entitat que s'oposa al projecte, també hi ha institucions
en contra. El Consell Comarcal del Ripollès i els ajuntaments de la
comarca també han expressat la seva preocupació i per això van
presentar-hi al·legacions. Consideren que afectaria negativament al
patrimoni natural de la Vall de Ribes.
Els
responsables de l'empresa van exposar ahir dimecres les línies generals
del projecte en un acte a Queralbs (Ripollès), on van defensar la
viabilitat de l'explotació de les mines abandonades, entre altres coses,
perquè asseguren que aprofitaran les carreteres i les galeries
subterrànies que ja hi ha fruit de l'explotació minera del passat, quan
s'extreia sobretot plata i plom. El pla empresarial preveu una inversió
de 65 MEUR. Per poder-ho tirar endavant, necessiten un permís de la
Generalitat que encara no s'ha atorgat i que està pendent d'un informe
de restauració ambiental de la zona. L'empresa calcula destinar uns 5
anys en la inspecció de la zona i l'extracció de mostres un cop tinguin
l'autorització.
La Generalitat haurà de decidir si els atorga el permís per començar la fase d'investigació
L'empresa
Projecte Investigació Serentill s'ha proposat recuperar dues mines del
Ripollès --a Queralbs i Toses-- per extreure'n l'or que calculen que hi
ha. Els seus responsables defensen que aquesta és una explotació viable,
ja que volen aprofitar les carreteres i les galeries subterrànies que
ja hi ha fruit de l'explotació minera del passat, quan s'extreia
sobretot plata i plom. El pla empresarial preveu una inversió de 65
MEUR. Per poder-ho tirar endavant, necessiten un permís de la
Generalitat que encara no s'ha atorgat i que està pendent d'un informe
de restauració ambiental de la zona. L'empresa espera tenir
l'autorització a principis de l'any vinent i destinar uns 5 anys en la
inspecció de la zona i l'extracció de mostres. Al capdavant hi ha un
empresari lleidatà, Josep Serentill, que ha incorporat un equip tècnic
format per geòlegs i experts del sector per tirar endavant el projecte.
Parteixen d'uns treballs d'investigació que ja va fer una empresa
americana els anys 80 que parlava de més de 30 indicis d'or i que ara
han decidit continuar.
La
zona d'investigació preveu unes 230 quadrícules mineres –unes 70
hectàrees- als termes municipals de Toses, Planoles, Queralbs, Ribes de
Freser, Campelles i Pardines. L'empresa, però, preveu acotar la recerca
d'or a sis punts estratègics que ja han seleccionat i que hauran
d'examinar amb detall sobre el terreny en el moment en què obtinguin el
permís de la direcció general d'Energia i Mines de la Generalitat. Tenen
previst utilitzar un helicòpter per fer un mapa amb les zones on hi
hagi major concentració i fer prospeccions a la zona. El director
tècnic, Santiago González, ha subratllat que se centraran sobretot amb
dues mines abandonades, la de Zaragoza de Queralbs --que es va començar a
explotar el 1894 per extreure plom i plata-- i la d'Espinosa de Toses,
que és on creuen que hi ha una major presència d'or i també d'altres
metalls que es podran aprofitar durant l'extracció però de menys valor,
com ara plata, zinc i plom. Segons els seus càlculs, perquè sigui viable
haurien d'extreure 3 milions de tones de mineral durant un període
entre 8 i 10 anys, amb la previsió de trobar entre 5 i 10 grams d'or per
tona. Calculen que l'extracció anual seria d'unes 50.000 unces d'or per
any. Si es té en compte que cada gram d'or actualment val uns 40 euros,
preveuen que hi haurà suficient marge de benefici per fer-ho viable i
assumir els 65 milions d'euros que calculen que necessitaran invertir.
Entre les infraestructures necessàries hi ha una planta de tractament
del mineral i les oficines. De moment estan tirant de fons propis però
necessiten trobar inversors que apostin pel projecte perquè sigui una
realitat. I de moment, aquest tema no està tancat.
L'impacte ambiental de l'activitat minera
L'empresa
diu que l’extracció del mineral es faria amb maquinària i es triturarà
fins a obtenir el mineral en pols. Els metalls obtinguts es
comercialitzaran de forma concentrada i els compradors interessats
l'hauran de transformar i refinar per a usos com ara joieria o
industrial, com ara joieria. L'afectació de les aigües subterrànies és
un tema que preocupa especialment al territori.
Pendents d'uns permisos per iniciar la investigació
L'empresa
està tramitant el permís que li ha de donar la Direcció General
d'Energia i Mines de la Generalitat per poder començar la investigació i
inspecció de la zona, que preveuen que els portarà entre 3 i 5 anys de
feina. La Generalitat els ha requerit que presentin informació sobre la
restauració ambiental de la zona on treballaran i l'empresa preveu
fer-ho aquest mes, amb la idea de poder aconseguir l'autorització a
principis de l'any vinent. La llei de mines estableix que l'empresa ha
de reparar els danys ambientals ocasionats durant aquesta activitat.
Però no s'acaba aquí, perquè per poder fer sondeigs a la zona també
caldrien permisos anuals de la Generalitat i els ajuntaments així com de
particulars en el cas que hi hagi afectació a terrenys de particulars.
"La llei de mines ja preveu uns mecanismes de control de que tot es faci
bé", ha afirmat el gerent, Pablo Campos.
Preocupació i escepticisme al territori
La
Generalitat ha rebut un total d'onze al·legacions al projecte, entre
les quals hi ha les que s'han tramitat des del Consell Comarcal del
Ripollès que alerten de l'impacte a l'entorn natural. El conseller de
Medi Ambient i alcalde de Planoles, Enric Gràcia, ha explicat a
l'Agència Catalana de Notícies que no veuen gens clar que aquest
projecte pugui tirar endavant per la seva complexitat en la tramitació i
per l'afectació al territori.
Cal
recordar que la zona on es vol fer l'extracció és d'interès natural i
en alguns punts té una restricció molt alta atès que està a tocar o fins
i tot forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del
Freser i de la Xarxa Natura 2000.
L'informe
que ha emès la subdirecció general de Biodiversitat de Medi Natural
aquest novembre ja estableix que "no es pot afectar el parc ni l'EIN
Obagues del Rigard ni tampoc els hàbitats d'interès comunitari de dins i
fora d'aquests espais". És per això se'ls ha demanat més documentació a
l'empresa per poder valorar l'impacte que tindrà aquesta activitat a
l'entorn.
El
president de la companyia, Josep Serentill, ha defensat que s'ajusten a
la llei i que les administracions no trobaran motius legals per
oposar-s'hi i s'ha mostrat obert a exposar-lo amb detall per dissipar
els dubtes que hi pugui haver, però a dia d'avui no s'ha reunit amb cap
alcalde del Ripollès de forma oficial.
En
la presentació del projecte ahir dimecres no hi va anar cap
representant municipal de la comarca. Des del Consell Comarcal del
Ripollès asseguren que no han rebut cap invitació i que s'han assabentat
de l'acte pels mitjans.
L'empresa té fins al 18 de desembre per presentar la documentació requerida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada